Durant el mes de novembre de 2019 es va presentar el projecte de la residència municipal de gent gran al barri del Xup. Es tractava d'un edifici d'uns 2.000 metres quadrats i un espai verd de més de 3.000 m2, amb una zona de jardí i també horts. Això sí, de gestió totalment privada.
I parlo d'aquest projecte amb imperfet d'indicatiu perquè tot apunta a que no es tirarà endavant després de veure certes declaracions i certs silencis.
Aquests últims dies hem pogut veure com Manel Valls, director General de la Fundació Sant Andreu Salut deia que "construir ara una residència pública al barri del Xup és un error perquè hi havia dos projectes privats que aportaran 350 places a la ciutat en 2 o 3 anys".
Però ben mirat què ha de dir un director general que fa 33 anys que gestiona una fundació que viu de la concertació de places de les residències i que actualment gestiona les residències privades Sant Andreu i Montblanc a Manresa i la Sant Sadurní de Callús, i que fa res s'ha fusionat amb IBADA, que té les residències privades de Navarcles i Castellgalí. La conclusió és clara: No hi ha voluntat real de servei públic en allò privat.
Tampoc va deixar passar l'oportunitat de menystenir a aquells que creiem amb la necessitat de crear places públiques i de qualitat a les residències per a gent gran a la ciutat amb perles com: «només des del desconeixement del sector no es pot veure el sotrac que representaran aquestes dues iniciatives primer per al Bages i, després, per a Manresa». En relació a les futures 195 places de l'empresa d'assegurances de salut Sanitas al sector Concòrdia i les 150 places a la Culla de la navarresa Idea, totes elles de caràcter 100% privat.
Algú hauria d'explicar a aquests gestors que no tothom viu com ho fan ells i que la construcció de moltes places privades no canvia de cap manera la manca de places públiques perquè la majoria de pensionistes continuaran sense poder pagar les quotes tan increïblement elevades que costen les residències privades. (El preu mitjà d’una residència privada és de 2.000 euros, mentre que la mitjana de les pensions és de 1.055 euros).
Aquestes declaracions no serien preocupants si no haguessin obtingut com a resposta de l'equip de govern, els quals també participen en el patronat de Sant Andreu Salut, un absolut silenci. Cap rectificació, puntualització, ni esmena a les paraules del director general. En un exemple més de col·laboració publico-privada on l'administració es doblega als designis dels privats.
Sembla que des de l'equip de govern només es creguin el seu propi PAM quan ho consideren oportú, ja que la proposta de tot el PAM que més suports havia rebut, amb molta diferència, era la construcció d'una residència pública.
Actualment Manresa està molt per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a places en residències per a gent gran amb 2,87 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, tenint en compte que la recomanació de l'OMS és que sigui, com a mínim, de 5 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, la deficiència és molt important.
Però el problema no només rau en el nombre de places per habitants, el problema està en el fet que tenim més dos anys de llista d'espera per accedir a una residència concertada, el problema també està en un sobreenvelliment per sobre de la mitjana de Catalunya i, també, en el fet que l'única residència pública que teníem, la residència Catalunya, la van tancar l'any 2018.
Ara amb l'excusa dels incontestables efectes de la Covid-19 sobre les residències, el projecte que havia de començar a caminar aquest any 2021 està paralitzat per "repensar-ne" el model.
Espero que durant aquesta pausa per repensar la residència serveixi per canviar el model de gestió de privat a públic. Ja que si alguna cosa indiquen els estudis fets sobre l'afectació de la pandèmia a les residències és la relació directa entre el percentatge de places privades i mortalitat per Covid-19. Quan el lucre s'avantposa a la vida, sempre ho acabem pagant els mateixos.
La residència del Xup ha de tirar endavant i ha de ser 100% pública. Per justícia amb la nostra gent gran i per justícia amb un barri que s'ha vist menystingut i oblidat per governs de tots els colors.
I parlo d'aquest projecte amb imperfet d'indicatiu perquè tot apunta a que no es tirarà endavant després de veure certes declaracions i certs silencis.
Aquests últims dies hem pogut veure com Manel Valls, director General de la Fundació Sant Andreu Salut deia que "construir ara una residència pública al barri del Xup és un error perquè hi havia dos projectes privats que aportaran 350 places a la ciutat en 2 o 3 anys".
Però ben mirat què ha de dir un director general que fa 33 anys que gestiona una fundació que viu de la concertació de places de les residències i que actualment gestiona les residències privades Sant Andreu i Montblanc a Manresa i la Sant Sadurní de Callús, i que fa res s'ha fusionat amb IBADA, que té les residències privades de Navarcles i Castellgalí. La conclusió és clara: No hi ha voluntat real de servei públic en allò privat.
Tampoc va deixar passar l'oportunitat de menystenir a aquells que creiem amb la necessitat de crear places públiques i de qualitat a les residències per a gent gran a la ciutat amb perles com: «només des del desconeixement del sector no es pot veure el sotrac que representaran aquestes dues iniciatives primer per al Bages i, després, per a Manresa». En relació a les futures 195 places de l'empresa d'assegurances de salut Sanitas al sector Concòrdia i les 150 places a la Culla de la navarresa Idea, totes elles de caràcter 100% privat.
Algú hauria d'explicar a aquests gestors que no tothom viu com ho fan ells i que la construcció de moltes places privades no canvia de cap manera la manca de places públiques perquè la majoria de pensionistes continuaran sense poder pagar les quotes tan increïblement elevades que costen les residències privades. (El preu mitjà d’una residència privada és de 2.000 euros, mentre que la mitjana de les pensions és de 1.055 euros).
Aquestes declaracions no serien preocupants si no haguessin obtingut com a resposta de l'equip de govern, els quals també participen en el patronat de Sant Andreu Salut, un absolut silenci. Cap rectificació, puntualització, ni esmena a les paraules del director general. En un exemple més de col·laboració publico-privada on l'administració es doblega als designis dels privats.
Sembla que des de l'equip de govern només es creguin el seu propi PAM quan ho consideren oportú, ja que la proposta de tot el PAM que més suports havia rebut, amb molta diferència, era la construcció d'una residència pública.
Actualment Manresa està molt per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a places en residències per a gent gran amb 2,87 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, tenint en compte que la recomanació de l'OMS és que sigui, com a mínim, de 5 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, la deficiència és molt important.
Però el problema no només rau en el nombre de places per habitants, el problema està en el fet que tenim més dos anys de llista d'espera per accedir a una residència concertada, el problema també està en un sobreenvelliment per sobre de la mitjana de Catalunya i, també, en el fet que l'única residència pública que teníem, la residència Catalunya, la van tancar l'any 2018.
Ara amb l'excusa dels incontestables efectes de la Covid-19 sobre les residències, el projecte que havia de començar a caminar aquest any 2021 està paralitzat per "repensar-ne" el model.
Espero que durant aquesta pausa per repensar la residència serveixi per canviar el model de gestió de privat a públic. Ja que si alguna cosa indiquen els estudis fets sobre l'afectació de la pandèmia a les residències és la relació directa entre el percentatge de places privades i mortalitat per Covid-19. Quan el lucre s'avantposa a la vida, sempre ho acabem pagant els mateixos.
La residència del Xup ha de tirar endavant i ha de ser 100% pública. Per justícia amb la nostra gent gran i per justícia amb un barri que s'ha vist menystingut i oblidat per governs de tots els colors.
