El preu de la llum ja és d'escàndol: batent rècord rere rècord, el mes d'agost va tancar-se com el més car de la història de l'estat espanyol, marcant un nou preu de més de 130,53 euros/MWh. Però aquest increment no ha fet més que seguir pujant de forma meteòrica en aquesta primera quinzena de setembre, arribant a 170 euros/MWh. Quatre vegades més car que el mateix període de l'any passat (40,39 euros/MWh). entrestant, què fa el Govern més progressista de la història? Riure's a la cara de la ciutadania.
La setmana passada vam veure com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va descartar del tot una intervenció pública per a fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista. No fos cas que molestéssim als oligopolis del règim i féssim enfadar l'amo.
Però ara ve el millor: en la seva intervenció va acusar les elèctriques de no tenir "empatia social". Afegint que "encara que soni de broma l'empatia social cotitza en borsa". La broma s'explica sola. El sistema elèctric espanyol està controlat majoritàriament per l'oligopoli de grans empreses elèctriques que viuen de fer sagnar la classe treballadora i els recursos naturals per tal d'obtenir la màxima quantitat de beneficis que sigui possible. Per tant, demanar empatia a aquesta màfia és burlar-se de tot i de tothom.
Després de més d'una dècada de la liberalització del sector elèctric, tres companyies tenen el 83% de tots els clients a l'Estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%). Ens trobem, per tant, davant d'un sector estratègic que té una importància crucial per a la vida de classe treballadora, però que està totalment liberalitzat i que permet aberracions com per exemple que empreses com Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, obtinguin uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros respectivament.
A casa nostra, però, el ple del Parlament va aprovar el passat mes de juliol una moció de la CUP per a la creació d'una empresa energètica pública catalana aquest 2021 i basada en fonts renovables, iniciativa que va tirar endavant amb els vots favorables de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns, i els més que evidents vots en contra de Vox, Cs i PP.
La creació d'una empresa energètica pública és un pas molt necessari per fer un canvi de model. Cal, per això, que també disposi d'una comercialitzadora, per donar una cobertura i un servei democratitzat, lluny dels interessos econòmics, amb un sistema de governança participat per la ciutadania i amb una planificació estratègica basada en la transició ecològica, amb un model descentralitzat, renovable i autosuficient.
Però com ja ha passat infinitat de vegades, el ple del Parlament pot instar al Govern en tot allò que cregui convenient, però si el govern no vol, no mourà un sol dit. Esperem que això no sigui així, perquè en moments com l'actual, la inacció surt molt cara.
En l'àmbit manresà, com a Fem Manresa vam presentar el passat mes de juny una moció de rebuig a la pujada del preu de l'electricitat que no es va aprovar, ja que la resta de grups municipals hi van votar en contra. No vam entendre aquesta oposició frontal a la proposta de condemna i hores d'ara encara l'entenem menys.
La proposició en qüestió acordava no situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania, impulsar un pla Manresa verda -de la mateixa manera que es compta amb un pla de mobilitat o amb un pla d'habitatge- que permetés, entre moltes altres coses, definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat i controlat per la ciutadania. A més a més, treballar per municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d'una transició energètica justa i que beneficiï a la ciutadania. Una proposició de mínims si el que es busca és deixar de fer postureig i plantar cara als oligopolis elèctrics.
Al final és el que té la socialdemocràcia, tant la d'aquí com la d'allà: jugar a gestionar el capitalisme sense tocar les estructures de poder que perpetuen les desigualtats s'acaba quan s'ha de passar a l'acció i deixar enrere els discursos.
Però no tot són males notícies. Una notícia que va passar desapercebuda per a molta gent va ser el canvi de l'objecte social d'Aigües de Manresa, l'empresa 100% pública d'aigües, per fer possible, també, la gestió de l'energia en la pràctica totalitat del seu cicle (producció, generació, intermediació...). Si bé per veure els fruits d'aquest canvi important hauran de passar alguns anys i que els canvis es produeixen a una velocitat bastant menor a la que alguns desitjaríem, sembla que ens anem encarant cap a una bona direcció.
També és cert, però, que una flor no fa estiu i que la situació actual requereix respostes polítiques a curt termini i que estiguin a l'altura i això passa per no demanar ni clemència ni empatia a qui ens espolia. És per això que seguint les petjades de l'Ajuntament de Batres, proposarem com a grup municipal que l'Ajuntament de Manresa deixi de pagar les factures elèctriques fins que cessi l'extorsió de les elèctriques. Les institucions locals han de fer política i no només dedicar-se a la gestió de les molles, i fer política significa anar sempre més enllà, significa no mirar cap a un altre costat quan la ciutadania té problemes i significa sobretot confrontar, tant políticament com tècnica a aquells estaments o poders que actuen com a perpetuadors de les nostres misèries.
La setmana passada vam veure com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va descartar del tot una intervenció pública per a fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista. No fos cas que molestéssim als oligopolis del règim i féssim enfadar l'amo.
Però ara ve el millor: en la seva intervenció va acusar les elèctriques de no tenir "empatia social". Afegint que "encara que soni de broma l'empatia social cotitza en borsa". La broma s'explica sola. El sistema elèctric espanyol està controlat majoritàriament per l'oligopoli de grans empreses elèctriques que viuen de fer sagnar la classe treballadora i els recursos naturals per tal d'obtenir la màxima quantitat de beneficis que sigui possible. Per tant, demanar empatia a aquesta màfia és burlar-se de tot i de tothom.
Després de més d'una dècada de la liberalització del sector elèctric, tres companyies tenen el 83% de tots els clients a l'Estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%). Ens trobem, per tant, davant d'un sector estratègic que té una importància crucial per a la vida de classe treballadora, però que està totalment liberalitzat i que permet aberracions com per exemple que empreses com Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, obtinguin uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros respectivament.
A casa nostra, però, el ple del Parlament va aprovar el passat mes de juliol una moció de la CUP per a la creació d'una empresa energètica pública catalana aquest 2021 i basada en fonts renovables, iniciativa que va tirar endavant amb els vots favorables de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns, i els més que evidents vots en contra de Vox, Cs i PP.
La creació d'una empresa energètica pública és un pas molt necessari per fer un canvi de model. Cal, per això, que també disposi d'una comercialitzadora, per donar una cobertura i un servei democratitzat, lluny dels interessos econòmics, amb un sistema de governança participat per la ciutadania i amb una planificació estratègica basada en la transició ecològica, amb un model descentralitzat, renovable i autosuficient.
Però com ja ha passat infinitat de vegades, el ple del Parlament pot instar al Govern en tot allò que cregui convenient, però si el govern no vol, no mourà un sol dit. Esperem que això no sigui així, perquè en moments com l'actual, la inacció surt molt cara.
En l'àmbit manresà, com a Fem Manresa vam presentar el passat mes de juny una moció de rebuig a la pujada del preu de l'electricitat que no es va aprovar, ja que la resta de grups municipals hi van votar en contra. No vam entendre aquesta oposició frontal a la proposta de condemna i hores d'ara encara l'entenem menys.
La proposició en qüestió acordava no situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania, impulsar un pla Manresa verda -de la mateixa manera que es compta amb un pla de mobilitat o amb un pla d'habitatge- que permetés, entre moltes altres coses, definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat i controlat per la ciutadania. A més a més, treballar per municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d'una transició energètica justa i que beneficiï a la ciutadania. Una proposició de mínims si el que es busca és deixar de fer postureig i plantar cara als oligopolis elèctrics.
Al final és el que té la socialdemocràcia, tant la d'aquí com la d'allà: jugar a gestionar el capitalisme sense tocar les estructures de poder que perpetuen les desigualtats s'acaba quan s'ha de passar a l'acció i deixar enrere els discursos.
Però no tot són males notícies. Una notícia que va passar desapercebuda per a molta gent va ser el canvi de l'objecte social d'Aigües de Manresa, l'empresa 100% pública d'aigües, per fer possible, també, la gestió de l'energia en la pràctica totalitat del seu cicle (producció, generació, intermediació...). Si bé per veure els fruits d'aquest canvi important hauran de passar alguns anys i que els canvis es produeixen a una velocitat bastant menor a la que alguns desitjaríem, sembla que ens anem encarant cap a una bona direcció.
També és cert, però, que una flor no fa estiu i que la situació actual requereix respostes polítiques a curt termini i que estiguin a l'altura i això passa per no demanar ni clemència ni empatia a qui ens espolia. És per això que seguint les petjades de l'Ajuntament de Batres, proposarem com a grup municipal que l'Ajuntament de Manresa deixi de pagar les factures elèctriques fins que cessi l'extorsió de les elèctriques. Les institucions locals han de fer política i no només dedicar-se a la gestió de les molles, i fer política significa anar sempre més enllà, significa no mirar cap a un altre costat quan la ciutadania té problemes i significa sobretot confrontar, tant políticament com tècnica a aquells estaments o poders que actuen com a perpetuadors de les nostres misèries.
