Un cop s'han acabat les festes, la pista de gel ha plegat i les llums de Nadal ja s'han tret, tornem a una rutina postfestes amb una incidència desbocada del coronavirus. Si fem, però, una mirada enrere, just abans de començar les festes nadalenques, es va celebrar un ple que va passar bastant desapercebut, un ple on es va aprovar el pressupost de l'Ajuntament de Manresa per aquest 2022. Un pressupost amb els vots en contra de tota l'oposició en bloc.
La veritat és que no acostumem a posar-nos d'acord amb l'exalcalde i ara regidor d'hisenda Valentí Junyent, però aquesta vegada podem qualificar els pressupostos de la mateixa manera: continuistes. Ara bé, en el que segur que no ens posem d'acord és amb el significat d'aquest adjectiu. Actualment, "continuistes" sembla un adjectiu molt perillós amb la crisi que portem arrossegant des de fa tant temps.
Aquest pressupost necessitava plasmar els aprenentatges de gairebé dos anys de pandèmia, havia de servir per posar tots els recursos que puguem, i també, per intentar amortitzar des de tots els àmbits possibles el cop de la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia. En definitiva, posar tota la carn a la graella per assegurar que no deixem ningú enrere i en els segons pressupostos en pandèmia, desgraciadament no ha estat així.
Quan parlem d'ingressos, veiem un pressupost mal acabat, amb una diferència entre el que diuen els informes tècnics de l'ajuntament i el realment consigna l'equip de govern al pressupost que supera els 2,5 milions d'euros de més. Des d'intervenció, l'òrgan encarregat de controlar els afers econòmics de la casa, ha emès informes que diuen que l'execució dels ingressos pot no acabar realitzant-se.
Però això és poc rellevant en comparació amb altres aspectes del pressupost, com per exemple que l'exempció que es fa en impostos a les escoles concertades i a les esglésies, és gairebé la mateixa que apliquem a la totalitat de manresanes i manresans en matèria de tarifació social. 260.000 euros bonificats a les escoles concertades i a les esglésies, sense comptar les nombroses excepcions indirectes que tenen les fundacions sense ànims de lucre relacionades amb l'església i 270.000 euros bonificats en tota la tarifació social a la gent vulnerable de la nostra ciutat. Dona per pensar bastant.
Quan parlem de continuisme ho diem també perquè 1 de cada 4 euros d'aquest ajuntament va per pagar empreses externes, és a dir a pagar serveis externalitzats. Suposant gairebé el 25% del total del pressupost de la ciutat. S'ha tornat a assolir el rècord el record històric de despesa màxima en matèria d'externalitzacions. Els recursos serien gestionats d'una forma més viable econòmicament, més transparent i més democràtica, si es gestionessin directament.
Continuisme també és que les subvencions a dit continuen representant un percentatge elevat respecte a les de pública concurrència.
Aquest exercici 2022 ens endeutem per un valor de 8,15 milions d'euros, però podem veure com l'augment de la despesa i, sobretot, de l'endeutament no van destinats a pal·liar les conseqüències que ha comportat aquesta crisi.
Quan parlem d'inversions consignades que vagin destinades a pal·liar les desigualtats estructurals ens referim sobretot a l'habitatge, necessitem valentia política que entri de ple a la lluita de l'habitatge públic, i que ho faci fora dels marcs de les gestions de misèries, en definitiva, que ho faci fora del mercat. I per això cal destinar-hi molts recursos.
L'habitatge, i més en plena pandèmia, és un problema social de màxima prioritat i cal que s'actuï abordant-lo com a tal. I en aquests pressupostos tampoc ha estat així. La partida d'habitatge ha recuperat el que s'havia retallat durant l'any passat. Punt. No és una cosa que se'n pugui treure pit.
Evidentment, no tot és dolent; l'augment de 38.000 a 55.000 hores del servei d'ajuda a domicili, l'augment del 84% en menjadors socials o l'augment de les partides en educació, feminismes i LGTBI són bones notícies per la ciutat. Però hi ha d'altres partides, com per exemple les destinades a ajudes socials, al transport adaptat, a la gent gran, al pla d'inclusió o a la Kampana que lluny de pujar, baixen.
En definitiva, el pressupost falla en els aspectes claus per afrontar la sortida de la crisi de la Covid: Salut mental, ocupació, acció social, seguretat i habitatge.
No hi ha hagut apostes valentes. Es pot veure com per exemple, baixen les partides en ocupació i cultura. Un pressupost que no aposta per educadors de carrer ni per la mediació comunitària per fer front a la sensació d'inseguretat, però sí per les càmeres. Un pressupost on no es desplega una xarxa sòlida per fer front als reptes de salut mental immensos que tenim damunt. I on no hi ha partida pressupostària per la residència del Xup. Això sí, gastem com a mínim, més d'un milió d'euros en Manresa 2022.
Com diu la dita, qui dia passa, any empeny, i ja en portem 2 en pandèmia, on tot ha canviat, però per algunes institucions tot segueix massa igual: Cal ambició, cal valentia política i cal també més inconformisme. Perquè, al cap i a la fi, la realitat és tossuda. No podem sortir de la crisi amb les receptes de sempre i aquest pressupost és més del "de sempre".
La veritat és que no acostumem a posar-nos d'acord amb l'exalcalde i ara regidor d'hisenda Valentí Junyent, però aquesta vegada podem qualificar els pressupostos de la mateixa manera: continuistes. Ara bé, en el que segur que no ens posem d'acord és amb el significat d'aquest adjectiu. Actualment, "continuistes" sembla un adjectiu molt perillós amb la crisi que portem arrossegant des de fa tant temps.
Aquest pressupost necessitava plasmar els aprenentatges de gairebé dos anys de pandèmia, havia de servir per posar tots els recursos que puguem, i també, per intentar amortitzar des de tots els àmbits possibles el cop de la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia. En definitiva, posar tota la carn a la graella per assegurar que no deixem ningú enrere i en els segons pressupostos en pandèmia, desgraciadament no ha estat així.
Quan parlem d'ingressos, veiem un pressupost mal acabat, amb una diferència entre el que diuen els informes tècnics de l'ajuntament i el realment consigna l'equip de govern al pressupost que supera els 2,5 milions d'euros de més. Des d'intervenció, l'òrgan encarregat de controlar els afers econòmics de la casa, ha emès informes que diuen que l'execució dels ingressos pot no acabar realitzant-se.
Però això és poc rellevant en comparació amb altres aspectes del pressupost, com per exemple que l'exempció que es fa en impostos a les escoles concertades i a les esglésies, és gairebé la mateixa que apliquem a la totalitat de manresanes i manresans en matèria de tarifació social. 260.000 euros bonificats a les escoles concertades i a les esglésies, sense comptar les nombroses excepcions indirectes que tenen les fundacions sense ànims de lucre relacionades amb l'església i 270.000 euros bonificats en tota la tarifació social a la gent vulnerable de la nostra ciutat. Dona per pensar bastant.
Quan parlem de continuisme ho diem també perquè 1 de cada 4 euros d'aquest ajuntament va per pagar empreses externes, és a dir a pagar serveis externalitzats. Suposant gairebé el 25% del total del pressupost de la ciutat. S'ha tornat a assolir el rècord el record històric de despesa màxima en matèria d'externalitzacions. Els recursos serien gestionats d'una forma més viable econòmicament, més transparent i més democràtica, si es gestionessin directament.
Continuisme també és que les subvencions a dit continuen representant un percentatge elevat respecte a les de pública concurrència.
Aquest exercici 2022 ens endeutem per un valor de 8,15 milions d'euros, però podem veure com l'augment de la despesa i, sobretot, de l'endeutament no van destinats a pal·liar les conseqüències que ha comportat aquesta crisi.
Quan parlem d'inversions consignades que vagin destinades a pal·liar les desigualtats estructurals ens referim sobretot a l'habitatge, necessitem valentia política que entri de ple a la lluita de l'habitatge públic, i que ho faci fora dels marcs de les gestions de misèries, en definitiva, que ho faci fora del mercat. I per això cal destinar-hi molts recursos.
L'habitatge, i més en plena pandèmia, és un problema social de màxima prioritat i cal que s'actuï abordant-lo com a tal. I en aquests pressupostos tampoc ha estat així. La partida d'habitatge ha recuperat el que s'havia retallat durant l'any passat. Punt. No és una cosa que se'n pugui treure pit.
Evidentment, no tot és dolent; l'augment de 38.000 a 55.000 hores del servei d'ajuda a domicili, l'augment del 84% en menjadors socials o l'augment de les partides en educació, feminismes i LGTBI són bones notícies per la ciutat. Però hi ha d'altres partides, com per exemple les destinades a ajudes socials, al transport adaptat, a la gent gran, al pla d'inclusió o a la Kampana que lluny de pujar, baixen.
En definitiva, el pressupost falla en els aspectes claus per afrontar la sortida de la crisi de la Covid: Salut mental, ocupació, acció social, seguretat i habitatge.
No hi ha hagut apostes valentes. Es pot veure com per exemple, baixen les partides en ocupació i cultura. Un pressupost que no aposta per educadors de carrer ni per la mediació comunitària per fer front a la sensació d'inseguretat, però sí per les càmeres. Un pressupost on no es desplega una xarxa sòlida per fer front als reptes de salut mental immensos que tenim damunt. I on no hi ha partida pressupostària per la residència del Xup. Això sí, gastem com a mínim, més d'un milió d'euros en Manresa 2022.
Com diu la dita, qui dia passa, any empeny, i ja en portem 2 en pandèmia, on tot ha canviat, però per algunes institucions tot segueix massa igual: Cal ambició, cal valentia política i cal també més inconformisme. Perquè, al cap i a la fi, la realitat és tossuda. No podem sortir de la crisi amb les receptes de sempre i aquest pressupost és més del "de sempre".
