Manresa ha estat, és i serà una ciutat estretament lligada al republicanisme i a la justícia social. Avui en dia, la ciutat concentra un 65% de vot nítidament republicà que, tot i ser majoritari, no és hegemònic. La inacció del govern manresà i la seva falta de projecte per a materialitzar la república des de les institucions, ha provocat un estancament del creixement del projecte republicà a la capital del Bages.
Malauradament, en aquest últim any i escaig en el qual el conflicte amb l'estat espanyol ha estat més viu que mai, el govern de Manresa no ha estat ni ha volgut estar a l'alçada.
D'una banda, perquè va donar l'esquena a la demanda d'una part de la societat civil de canviar el nom de plaça Espanya per plaça de la República. Cal recordar que la plaça on hi ha l'Institut Lluís de Peguera i Correus no sempre s'ha dit com la coneixem actualment. De fet, entre els anys 1931 i 1939 s'anomenava Plaça Francesc Macià, i abans portava el nom de Victòria Eugènia. Fins i tot a començaments del segle XX era coneguda com la plaça del Grup Escolar. Però el 1939, quan els franquistes van entrar a Manresa, van rebatejar molts carrers de la ciutat amb noms que deixaven molt clar quina era la seva idea de país i de societat: Avenida del Caudillo (l'actual Muralla de Sant Domènec), Paseo José Antonio (el Pere III), Plaza de los Mártires (la plaça Major), Calle Tercio Nuestra Señora de Montserrat (actualment conegut com el carrer de les Piques), etcètera. I a una de les places més cèntriques de la ciutat la van batejar amb el nom de plaça Espanya.
Amb l'arribada de la democràcia, el nomenclàtor imposat pels franquistes va anar quedant enrere. Excepte en alguns casos concrets, com el de plaça Espanya, que a dia d'avui encara es manté malgrat la insistència de diversos col·lectius que demanen que es canviï. Pel que sembla, però, abordar aquest tema, no toca. I és que, segons el govern de la ciutat, si la plaça deixa de portar el nom que li van atorgar els franquistes, potser algú es podria sentir incomodat.
Amb què més no ha estat a l'alçada, el govern manresà? Situem-nos al mes de desembre del 2017. En aquell moment la subdelegació del govern espanyol va requerir a l'Ajuntament que tornés a hissar la bandera espanyola, retirada pels regidors Jordi Garcés i Jordi Masdeu (CUP) el dia 3 d'octubre davant el clamor popular. Amb aquell requeriment, el consistori manresà no només no es va esperar que s'obrís un procediment judicial, sinó que va acatar l'exigència del govern central i va hissar la bandera novament uns quants dies abans que s'esgotés el termini imposat.
No devia tocar aleshores, tampoc.
Durant la Festa Major de l'any passat, i coincidint amb la campanya dels companys del CDR "Fora la bandera espanyola", es va instar a l'Ajuntament a retirar la bandera espanyola, encara que fos només durant la celebració de Festa Major. Malauradament, ens vam tornar a trobar amb la negativa de retirar-la: no volien que fos un tema de polèmica durant la celebració de la festivitat, van dir.
Es veu que tampoc tocava, aleshores.
D'un dia per l'altre es va decidir batejar amb el nom de plaça de l'1 d'octubre un espai que ni tan sols està catalogat com a plaça (i que no és ni un lloc de pas, ni un indret cèntric, ni un espai de trobada de les manresanes i manresans), impedint, així, que un dels dies més assenyalats de la nostra història com a poble sigui recordat en un lloc digne i escollit col·lectivament pels ciutadans. Per no fer, el govern manresà no ha ni canviat la direcció dels jutjats. Tampoc crec que ho faci mai.
No deu ser el moment.
Fa unes quantes setmanes que estem assistint a un espectacle vergonyós per part de l'equip de govern. Parlo del cas absolut que li fa a la Junta Electoral Central (JEC) acatant l'ordre de retirar els llaços grocs dels edificis públics.
Això, a banda de convertir el consistori en còmplice d'un relat que assegura que aquests llaços són símbols partidistes, és (una altra!) capitulació davant aquesta repressió que fa tant temps que dura.
I no ens oblidem de l'estelada, també desapareguda. Cal recordar que el mes de juliol del 2012 l'Ajuntament va aprovar, per majoria absoluta, una moció signada per CiU, ERC i la CUP on es comprometia a col·locar "de manera permanent la bandera estelada en llocs públics i visibles de Manresa, entre ells a la façana de l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat". Obeir la JEC sí, però ser fidels al mandat popular del poble Manresa, no.
Tampoc és el moment.
La inacció i la covardia política han portat a obrir les portes de la ciutat al feixisme més recalcitrant; a la misogínia; al franquisme més enquistat; als que ens volen submisos com a poble, i als que ens volen destruir com a nació.
Durant aquests quatre anys no ha tocat fer-hi front. Ni tocarà.
Fa poques hores s'ha fet públic, també, que el govern de la capital del Bages ha decidit ajornar l'exposició sobre els presos polítics a Manresa. Ja ho veieu: l'Ajuntament no espera ni que la JEC es pronunciï: directament li facilita la feina.
Ja fa anys que l'equip de govern viu de fer política de baixa intensitat, política en minúscules. En definitiva, política covarda. I és que ha fet de l'acatament sistemàtic de les injustícies, el seu modus operandi polític.
I ells mateixos s'autoanomenen republicans. Potser ho són d'una república que mai toca.
Malauradament, en aquest últim any i escaig en el qual el conflicte amb l'estat espanyol ha estat més viu que mai, el govern de Manresa no ha estat ni ha volgut estar a l'alçada.
D'una banda, perquè va donar l'esquena a la demanda d'una part de la societat civil de canviar el nom de plaça Espanya per plaça de la República. Cal recordar que la plaça on hi ha l'Institut Lluís de Peguera i Correus no sempre s'ha dit com la coneixem actualment. De fet, entre els anys 1931 i 1939 s'anomenava Plaça Francesc Macià, i abans portava el nom de Victòria Eugènia. Fins i tot a començaments del segle XX era coneguda com la plaça del Grup Escolar. Però el 1939, quan els franquistes van entrar a Manresa, van rebatejar molts carrers de la ciutat amb noms que deixaven molt clar quina era la seva idea de país i de societat: Avenida del Caudillo (l'actual Muralla de Sant Domènec), Paseo José Antonio (el Pere III), Plaza de los Mártires (la plaça Major), Calle Tercio Nuestra Señora de Montserrat (actualment conegut com el carrer de les Piques), etcètera. I a una de les places més cèntriques de la ciutat la van batejar amb el nom de plaça Espanya.
Amb l'arribada de la democràcia, el nomenclàtor imposat pels franquistes va anar quedant enrere. Excepte en alguns casos concrets, com el de plaça Espanya, que a dia d'avui encara es manté malgrat la insistència de diversos col·lectius que demanen que es canviï. Pel que sembla, però, abordar aquest tema, no toca. I és que, segons el govern de la ciutat, si la plaça deixa de portar el nom que li van atorgar els franquistes, potser algú es podria sentir incomodat.
Amb què més no ha estat a l'alçada, el govern manresà? Situem-nos al mes de desembre del 2017. En aquell moment la subdelegació del govern espanyol va requerir a l'Ajuntament que tornés a hissar la bandera espanyola, retirada pels regidors Jordi Garcés i Jordi Masdeu (CUP) el dia 3 d'octubre davant el clamor popular. Amb aquell requeriment, el consistori manresà no només no es va esperar que s'obrís un procediment judicial, sinó que va acatar l'exigència del govern central i va hissar la bandera novament uns quants dies abans que s'esgotés el termini imposat.
No devia tocar aleshores, tampoc.
Durant la Festa Major de l'any passat, i coincidint amb la campanya dels companys del CDR "Fora la bandera espanyola", es va instar a l'Ajuntament a retirar la bandera espanyola, encara que fos només durant la celebració de Festa Major. Malauradament, ens vam tornar a trobar amb la negativa de retirar-la: no volien que fos un tema de polèmica durant la celebració de la festivitat, van dir.
Es veu que tampoc tocava, aleshores.
D'un dia per l'altre es va decidir batejar amb el nom de plaça de l'1 d'octubre un espai que ni tan sols està catalogat com a plaça (i que no és ni un lloc de pas, ni un indret cèntric, ni un espai de trobada de les manresanes i manresans), impedint, així, que un dels dies més assenyalats de la nostra història com a poble sigui recordat en un lloc digne i escollit col·lectivament pels ciutadans. Per no fer, el govern manresà no ha ni canviat la direcció dels jutjats. Tampoc crec que ho faci mai.
No deu ser el moment.
Fa unes quantes setmanes que estem assistint a un espectacle vergonyós per part de l'equip de govern. Parlo del cas absolut que li fa a la Junta Electoral Central (JEC) acatant l'ordre de retirar els llaços grocs dels edificis públics.
Això, a banda de convertir el consistori en còmplice d'un relat que assegura que aquests llaços són símbols partidistes, és (una altra!) capitulació davant aquesta repressió que fa tant temps que dura.
I no ens oblidem de l'estelada, també desapareguda. Cal recordar que el mes de juliol del 2012 l'Ajuntament va aprovar, per majoria absoluta, una moció signada per CiU, ERC i la CUP on es comprometia a col·locar "de manera permanent la bandera estelada en llocs públics i visibles de Manresa, entre ells a la façana de l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat". Obeir la JEC sí, però ser fidels al mandat popular del poble Manresa, no.
Tampoc és el moment.
La inacció i la covardia política han portat a obrir les portes de la ciutat al feixisme més recalcitrant; a la misogínia; al franquisme més enquistat; als que ens volen submisos com a poble, i als que ens volen destruir com a nació.
Durant aquests quatre anys no ha tocat fer-hi front. Ni tocarà.
Fa poques hores s'ha fet públic, també, que el govern de la capital del Bages ha decidit ajornar l'exposició sobre els presos polítics a Manresa. Ja ho veieu: l'Ajuntament no espera ni que la JEC es pronunciï: directament li facilita la feina.
Ja fa anys que l'equip de govern viu de fer política de baixa intensitat, política en minúscules. En definitiva, política covarda. I és que ha fet de l'acatament sistemàtic de les injustícies, el seu modus operandi polític.
I ells mateixos s'autoanomenen republicans. Potser ho són d'una república que mai toca.
