Aquest mateix dimecres coneixíem el cas del primer manresà afectat pel coronavirus (SARS-CoV-2), malaltia que va contraure per haver estat en contacte amb un altre cas positiu detectat a València. El de la capital del Bages és un dels sis nous casos detectats Catalunya, d'un total de divuit, que el Departament de Salut ha fet públic aquest mateix dimecres.
Més enllà del bombardeig constant d'informació per terra, mar i aire respecte el COVID-19, que sembra pors i incerteses al conjunt de la població, hi ha qui s'està lucrant de tant alarmisme i falta de professionalitat i rigorositat per part dels mitjans de comunicació. Seguim reproduint patrons com els del brot de Grip A o grip porcina d'ara fa onze anys actuant de forma desproporcionada. Cal recordar que per la grip A, l'estat espanyol va comprar, per combatre-la, 37 milions de vacunes al mòdic preu de 266 milions d'euros: vint-i-dos milions d'unitats eren de Novartis i els catorze milions restants, de GlaxoSmithKline.
Només es van vacunar tres milions de persones que estiguessin dins del que es consideraven grups de risc. La major part de la bestiesa que en va sobrar, va anar a la "reserva estratègica". La resta van acabar destruïdes al cap del temps.
El bombardeig constant d'informació respecte la grip A era similar al que hi ha ara amb el SARS-CoV-2, i el resultat d'això no és més que la creació d'un estat d'angoixa social generalitzat que aplana el terreny a aquells que es lucren fent negoci amb la salut.
Una de les imatges més paradoxals que ens deixa el coronavirus es troba a la Xina, on instantànies de satèl·lits de la NASA mostren una caiguda dràstica dels nivells de contaminació, que l'agència espacial nord-americana atribueix a un decreixement econòmic a causa del coronavirus. Més concretament, s'observa com la concentració de diòxid de nitrogen -un gas que pot inflamar les vies respiratòries i dificultar la respiració de les persones, que s'allibera en cremar combustible- s'ha reduït molt des de l'inici del brot. A nivell d'estat espanyol, per exemple, el 3% de la mortalitat anual és atribuïble al diòxid de nitrogen.
És a dir, a mesura que el virus es va propagar més enllà de Wuhan, també ho va fer la quarantena, provocant el tancament d'empreses, una disminució en els viatges i desplaçaments i un fre a les emissions de gasos contaminants. Com més es frenava el model de producció capitalista, més millorava el pronòstic pels infectats i més disminuïen les possibilitats de contagi entre la població.
Amb tot això, quines dades tenim damunt la taula?
Les primeres estimacions de la taxa de mortalitat per coronavirus de Wuhan, Xina, l'epicentre del brot, han estat del voltant del 2%. Però la veritable taxa de mortalitat podria ser similar a la d'una grip estacional, que és inferior a l'u per cent, segons recents declaracions de Robert R. Redfield, director dels Centres per al Control i Prevenció de malalties dels Estats Units.
Cada persona infectada per coronavirus sembla tenir capacitat d'infectar 2,2 persones de mitjana. Però la xifra és esbiaixada pel fet que l'epidèmia no es va gestionar bé al principi i, en conseqüència, les infeccions es van disparar a Wuhan i a la resta de la província. A mesura que es controla una epidèmia, el nombre de reproducció (o R0, com se l'anomena), disminueix.
La grip o influenza és molt més perillosa per als infants, especialment els que són molt petits, que poden emmalaltir greument. En canvi, els nens i nenes infectats amb el nou coronavirus acostumen a tenir símptomes lleus o directament no en tenen.
L'influenza també és especialment perillosa per a les dones embarassades, que poden emmalaltir greument. En aquest cas el nou coronavirus no representa una amenaça tan greu com la grip estacional per a les dones en període de gestació.
I sí, en efecte, la grip és preocupant i és precisament per això que la comunitat científica no vol que una altra malaltia respiratòria contagiosa arreli i es converteixi en recorrent. Si poguessin aturar la influença estacional, ho farien. Però potser encara estem a temps de poder contenir el coronavirus. De fet, en molts sentits, la grip és el millor argument per lluitar contra la propagació d'aquest nou virus.
Però llavors, per què estem sota un setge mediàtic permanent respecte el SARS-CoV-2?
És simple: l'alarmisme genera més audiència, més visualitzacions i més clics. S'amplifica un problema existent i complex fins a uns límits èticament molt qüestionables.
S'han acabat realment les mascaretes o els gels hidroalcohòlics? La resposta és que no, però tant la indústria farmacèutica com les distribuïdores saben perfectament que l'especulació en temps d'emergència és doblament profitosa. El procediment és tan fàcil com mesquí: primerament, es retira un producte anunciat com a indicat per a la contenció del brot; després, el preu augmenta i només es troba en àmbits concrets (en aquest cas als hospitals); a causa d'això, comencen les primeres sostraccions i es crea encara més alarma, i, finalment, el resultat és un augment de fins a un 500% del preu dels productes quan aquests s'alliberen de nou al mercat, un preu que la gent estarà disposada a comprar. Lucre per davant de tota ètica.
Amb aquest escenari, algunes farmàcies han optat per fer elles mateixes els gels hidroalcohòlics, evidentment també disparant-ne el preu. Pel que sembla, però, l'excipient per gelificar també "s'ha esgotat" del mercat.
La febre especulativa dispara a un reduït nombre d'empreses que treuen partit al pànic generat pel tractament mediàtic del virus, més que pel virus en si. Entre aquestes companyies, a Europa, en sobresurt la francesa Novacyt, les accions de la qual han arribat a assolir una revaloració superior al 1.100% des del passat 8 de gener.
També tenim el cas PharmaMar, que assegura que el seu antitumoral no autoritzat, anomenat Aplidin, podria frenar el coronavirus, una afirmació que ha provocat un augment gairebé instantani de més d'un 20% de la seva cotització a la borsa.
O per exemple, la farmacèutica Jiangsu Lihuan, que ha pujat aquesta setmana un 46% en borsa, i Jiansgsu Wuzhong Industrial ha remuntat un 40% en menys de cinc sessions borsari. Entre moltíssims altres exemples similars.
En definitiva, l'autèntica corona del coronavirus és d'or i es fa més i més gran a mesura que l'alarmisme creix. Més preocupació i angoixa per molts, més riquesa i plusvàlua per a uns pocs.
Més enllà del bombardeig constant d'informació per terra, mar i aire respecte el COVID-19, que sembra pors i incerteses al conjunt de la població, hi ha qui s'està lucrant de tant alarmisme i falta de professionalitat i rigorositat per part dels mitjans de comunicació. Seguim reproduint patrons com els del brot de Grip A o grip porcina d'ara fa onze anys actuant de forma desproporcionada. Cal recordar que per la grip A, l'estat espanyol va comprar, per combatre-la, 37 milions de vacunes al mòdic preu de 266 milions d'euros: vint-i-dos milions d'unitats eren de Novartis i els catorze milions restants, de GlaxoSmithKline.
Només es van vacunar tres milions de persones que estiguessin dins del que es consideraven grups de risc. La major part de la bestiesa que en va sobrar, va anar a la "reserva estratègica". La resta van acabar destruïdes al cap del temps.
El bombardeig constant d'informació respecte la grip A era similar al que hi ha ara amb el SARS-CoV-2, i el resultat d'això no és més que la creació d'un estat d'angoixa social generalitzat que aplana el terreny a aquells que es lucren fent negoci amb la salut.
Una de les imatges més paradoxals que ens deixa el coronavirus es troba a la Xina, on instantànies de satèl·lits de la NASA mostren una caiguda dràstica dels nivells de contaminació, que l'agència espacial nord-americana atribueix a un decreixement econòmic a causa del coronavirus. Més concretament, s'observa com la concentració de diòxid de nitrogen -un gas que pot inflamar les vies respiratòries i dificultar la respiració de les persones, que s'allibera en cremar combustible- s'ha reduït molt des de l'inici del brot. A nivell d'estat espanyol, per exemple, el 3% de la mortalitat anual és atribuïble al diòxid de nitrogen.
És a dir, a mesura que el virus es va propagar més enllà de Wuhan, també ho va fer la quarantena, provocant el tancament d'empreses, una disminució en els viatges i desplaçaments i un fre a les emissions de gasos contaminants. Com més es frenava el model de producció capitalista, més millorava el pronòstic pels infectats i més disminuïen les possibilitats de contagi entre la població.
Amb tot això, quines dades tenim damunt la taula?
Les primeres estimacions de la taxa de mortalitat per coronavirus de Wuhan, Xina, l'epicentre del brot, han estat del voltant del 2%. Però la veritable taxa de mortalitat podria ser similar a la d'una grip estacional, que és inferior a l'u per cent, segons recents declaracions de Robert R. Redfield, director dels Centres per al Control i Prevenció de malalties dels Estats Units.
Cada persona infectada per coronavirus sembla tenir capacitat d'infectar 2,2 persones de mitjana. Però la xifra és esbiaixada pel fet que l'epidèmia no es va gestionar bé al principi i, en conseqüència, les infeccions es van disparar a Wuhan i a la resta de la província. A mesura que es controla una epidèmia, el nombre de reproducció (o R0, com se l'anomena), disminueix.
La grip o influenza és molt més perillosa per als infants, especialment els que són molt petits, que poden emmalaltir greument. En canvi, els nens i nenes infectats amb el nou coronavirus acostumen a tenir símptomes lleus o directament no en tenen.
L'influenza també és especialment perillosa per a les dones embarassades, que poden emmalaltir greument. En aquest cas el nou coronavirus no representa una amenaça tan greu com la grip estacional per a les dones en període de gestació.
I sí, en efecte, la grip és preocupant i és precisament per això que la comunitat científica no vol que una altra malaltia respiratòria contagiosa arreli i es converteixi en recorrent. Si poguessin aturar la influença estacional, ho farien. Però potser encara estem a temps de poder contenir el coronavirus. De fet, en molts sentits, la grip és el millor argument per lluitar contra la propagació d'aquest nou virus.
Però llavors, per què estem sota un setge mediàtic permanent respecte el SARS-CoV-2?
És simple: l'alarmisme genera més audiència, més visualitzacions i més clics. S'amplifica un problema existent i complex fins a uns límits èticament molt qüestionables.
S'han acabat realment les mascaretes o els gels hidroalcohòlics? La resposta és que no, però tant la indústria farmacèutica com les distribuïdores saben perfectament que l'especulació en temps d'emergència és doblament profitosa. El procediment és tan fàcil com mesquí: primerament, es retira un producte anunciat com a indicat per a la contenció del brot; després, el preu augmenta i només es troba en àmbits concrets (en aquest cas als hospitals); a causa d'això, comencen les primeres sostraccions i es crea encara més alarma, i, finalment, el resultat és un augment de fins a un 500% del preu dels productes quan aquests s'alliberen de nou al mercat, un preu que la gent estarà disposada a comprar. Lucre per davant de tota ètica.
Amb aquest escenari, algunes farmàcies han optat per fer elles mateixes els gels hidroalcohòlics, evidentment també disparant-ne el preu. Pel que sembla, però, l'excipient per gelificar també "s'ha esgotat" del mercat.
La febre especulativa dispara a un reduït nombre d'empreses que treuen partit al pànic generat pel tractament mediàtic del virus, més que pel virus en si. Entre aquestes companyies, a Europa, en sobresurt la francesa Novacyt, les accions de la qual han arribat a assolir una revaloració superior al 1.100% des del passat 8 de gener.
També tenim el cas PharmaMar, que assegura que el seu antitumoral no autoritzat, anomenat Aplidin, podria frenar el coronavirus, una afirmació que ha provocat un augment gairebé instantani de més d'un 20% de la seva cotització a la borsa.
O per exemple, la farmacèutica Jiangsu Lihuan, que ha pujat aquesta setmana un 46% en borsa, i Jiansgsu Wuzhong Industrial ha remuntat un 40% en menys de cinc sessions borsari. Entre moltíssims altres exemples similars.
En definitiva, l'autèntica corona del coronavirus és d'or i es fa més i més gran a mesura que l'alarmisme creix. Més preocupació i angoixa per molts, més riquesa i plusvàlua per a uns pocs.
