Descobrim 4 reserves i centres de recuperació d'animals de les comarques gironines que a banda de la seva vessant de pervivència de la biodiversitat, desenvolupen una tasca clau de sensibilització ciutadana
Refugis, centres de recuperació i acollida, reserves naturals... A casa nostra hi ha un munt d'espais que permeten descobrir la fauna que ens envolta; uns espais que més enllà de brindar-nos l'oportunitat de conèixer i veure de ben a prop animals que en condicions òptimes haurien de viure en llibertat, tenen una funció clau per a la pervivència i benestar de centenars i centenars d'espècies que, si no se les protegís d'alguna manera, probablement s'haurien extingit o correrien el perill de fer-ho.
No parlem de zoos, ni de granges convencionals; parlem de centres que posen els animals al centre (valgui la redundància) i que desenvolupen una tasca clau de sensibilització ciutadana al voltant de la importància de tractar bé el medi que ens envolta, així com de donar a conèixer la repercussió que poden tenir les espècies invasores per a l'equilibride la biodiversitat i els ecosistemes autòctons.
Visitar espais d'aquests té, doncs, una doble vessant interessant, perquè d'una banda ens ajuda a fer-nos més nostre l'entorn que ens envolta (i, en conseqüència, a estimar-nos-el i valorar-lo més) i, per l'altra, a prendre consciència de com pot afectar a nivell global el fet de no cuidar-lo com es mereix.
A Catalunya n'hi ha un bon grapat, de projectes de recuperació i conservació de la fauna, ja sigui autòctona (cria en captivitat d'espècies protegides o en perill d'extinció, acollida d'animals irrecuperables que pel motiu que sigui no poden tornar a posar-se en llibertat, guariment d'exemplars ferits...) o exòtica (animals d'altres hàbitats que han estat rescatats de circs o de cases on els maltractaven).
Agafant el relleu del Carretera i manta del mes passat, aquest maig seguim desgranant-vos reserves i espais naturals que, en aquest cas, es troben a la demarcació de Girona i que, igual que els que ja us vam descobrir de Barcelona, tenen uns valors que els fan d'allò més especials. Teniu ganes de conèixer-los? Seguiu llegint!
1. Molló Parc al Ripollès
Sabeu quina és una de les particularitats que més especial fa Molló Parc? Doncs que compta amb tant terreny (més de 10 hectàrees de boscos i prats), que les més de trenta espècies d'animals que hi viuen es comporten pràcticament igual que ho farien si estiguessin en llibertat.
Aquesta reserva faunística, inaugurada al juny del 2010, ja va concebre's des d'una visió innovadora i respectuosa amb els animals que volia allunyar-se dels zoos i granges convencionals. La intenció no era, en cap cas, tenir una gran col·lecció d'exemplars per mostrar al món, sinó més aviat el contrari: conjuminar la presència de visitants amb la tranquil·litat de la fauna. Que la gent es pogués passejar tranquil·lament pel parc sense alterar-ne el seu comportament.
I a fe de món, si ho han aconseguit! Cada any són milers, les famílies que fan parada en aquest espai únic de fauna autòctona dels Pirineus ubicat dintre del terme municipal de Molló, que té com a principals protagonistes animals recollits o rescatats que, ja sigui perquè estan ferits terminalment o perquè ja s'han criat dintre de la reserva, no poden ser alliberats.
Cérvols, muflons, ossos, isards, marmotes, llops, llúdrigues, esquirols, aus rapinyaires i nocturnes, guineus, senglars, linxs... Tots ells distribuïts per un terreny que els visitants tarden entre dues i tres hores a completar, a través d'un recorregut marcat i, en algunes ocasions, protegit per evitar ensurts. Però no només això! A banda dels plafons informatius amb detalls de cadascuna de les espècies, Molló Parc també compta amb panells dedicats a la flora que conforma l'espai. A més, només entrar al parc -just abans de començar el recorregut per veure la fauna salvatge- hi ha una zona amb diversos animals de granja que campen lliures per l'entorn.
Com que es tracta d'una experiència que requereix de, com a mínim, dues hores, al llarg de la ruta hi ha diverses àrees amb taules i bancs per fer un pícnic, així com alguns quioscos de menjar i beguda.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
2. Fundació MONA a la Selva
Sabíeu que el so que se sol fer per imitar els primats no és el que ells fan realment? De fet, aquesta mena de “a” aguda que pronunciem que els volem emular, és el so que fan els ximpanzés quan ploren. I encara un altre mite desmentit: per què quan pensem en el menjar dels micos sempre ens venen plàtans al cap? El cert és que la seva alimentació és molt més variada, i passa per les fulles, els insectes, els fruits secs i la fruita fresca.
Aquestes dues curiositats només són algunes de les que descobrireu si visiteu les instal·lacions que la Fundació MONA té a Riudellots de la Selva, a vint minuts en cotxe de la ciutat de Girona. Es tracta d'un espai de 6.000 metres quadrats envoltat de natura que s'ha convertit en la llar de desenes de ximpanzés i alguns macacos (actualment n'hi ha catorze dels primers -el més gran té 55 anys i el més petit, 18- i tres dels segons -el més gran té 23 anys i el més petit, 17) que havien estat adquirits il·legalment per companyies de circ, productores audiovisuals, zoos o, fins i tot, persones a títol personal que els tenien a casa seva com a mascotes.
La funció d'aquesta fundació que ja té 23 anys de vida és, doncs, la de rescatar i rehabilitar aquests primats bo i oferint-los on lloc on segur on viure el més semblant possible al seu hàbitat natural: la selva o la sabana. I és que, malauradament, l'opció de retornar-los a l'entorn salvatge no és possible, ja que com els mateixos membres d'aquesta entitat sense ànim de lucre expliquen, no sobreviurien perquè no han tingut l'oportunitat d'aprendre els coneixements i adquirir les habilitats necessàries per adaptar-se a les lleis de la selva.
En aquest sentit, i tenint en compte el futur dat i beneït d'aquests ximpanzés i macacos que no podran viure mai més en llibertat, des de MONA van decidir que el seu espai podria servir, també, per fer pedagogia i conscienciar la població al voltant del benestar animal, així com també per ajudar a comprendre i entendre aquestes primats que, recordem, comparteixen amb els éssers humans el 99% de l'ADN.
Des d'aquesta vessant més divulgativa, la fundació ofereix visites per a centres educatius però també per a particulars, que s'adapten a les necessitats de cada grup. Així, doncs, hi ha la visita anomenada Petita història d'un ximpanzé, adreçada a famílies amb infants de 3 a 6 anys en què a través d'un conte, petits i grans coneixeran tots els animals que viuen a la reserva i quina és la tasca que es duu a terme des del centre de rehabilitació; i la visita La clau del canvi: salvem la selva, salvem els primats, una interessant proposta en format joc de pistes pensada per a famílies amb infants més grans (de 6 a 12 anys). Per als adults, MONA duu a terme un tipus de recorregut guiat per les instal·lacions del centre que inclou un audiovisual.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
3. Butterfly Park a l'Alt Empordà
Ens hem de situar a començaments de la dècada dels noranta. L'empresari belga Bob Genesse, amant de la fauna exòtica dels països tropicals, va decidir posar fil a l'agulla per construir, a Empuriabrava, un gran hivernacle que acollís tantes espècies de papallones com fos possible. Després de gairebé sis anys de feina, el 1999 va inaugurar el Butterfly Park, un centre que a banda de brindar l'oportunitat al visitant de veure, en un mateix espai, milers d'espècies d'aquest elegant insecte provinents principalment d'Àsia, Oceania, Amèrica del Sud i l'Àfrica, també donava a conèixer la flora típica dels climes càlids.
Al començament, doncs, el Butterfly Park no va néixer amb cap voluntat social ni solidària. Però les circumstàncies i la necessitat van obligar el seu fundador a fer un replantejament del projecte: resulta que diversos propietaris d'animals exòtics (majoritàriament ocells i també alguna iguana) que no se'n podien fer càrrec, acudien al centre demanant si se'ls podien quedar. I és aquí on l'espai agafa, també, la categoria de refugi, fins al punt que pràcticament el 80% dels prop de 300 ocells que hi viuen, són mascotes d'algun particular.
Lloros, cacatues, tucans, cotorres, ibis, agapornis, guatlles xineses... Tots ells conviuen en aquest hivernacle de més de 2.000 metres quadrats que d'uns anys ençà, ha anat ampliant la seva fauna amb un espai dedicat als ratpenats; uns aquaris amb peixos tropicals, i amb un zona amb tortugues i uns quants muntjacs, uns cérvols presents, sobretot, a l'Àsia sud-oriental. I, per suposat, les joies de la corona, que segueixen sent les papallones.
Pel que fa a les visites, el Butterfly Park es pot descobrir de manera autònoma, accedint lliurement als diversos espais que el conformen, o a través d'un itinerari guiat d'uns 45 minuts de durada, que s'ha de reservar amb antelació i que només es duu a terme amb grups de 20 persones o més.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
4. CRT l'Albera a l'Alt Empordà
Quina diferència hi ha entre la tortuga mediterrània i la tortuga de rierol (a banda de les físiques i biològiques)? Doncs que una està en perill d'extinció i l'altra no. Quina diríeu que és l'amenaçada? La mediterrània. Sembla que no pugui ser, oi? Pel nom, tot fa indicar que se'n podrien trobar exemplars en els diversos països banyats per aquest mar. Però resulta que no és així. De fet, les tortugues mediterrànies són autòctones de casa nostra, i el que fan precisament des del Centre de Reproducció de Tortugues (CRT) de l'Albera, a l'Alt Empordà, és vetllar perquè aquesta població de rèptils pervisqui. I com? Doncs criant-ne en captivitat i alliberant-les als seus hàbitats naturals amb el desig que se segueixin reproduint i escampant pel territori.
Perquè us feu una idea de la important tasca que duu a terme aquest centre, us donarem una dada: al llarg dels seus trenta anys de vida (va inaugurar-se el 1994), el CRT de l'Albera ha alliberat prop de 5.000 tortugues mediterrànies, la majoria de les quals a la serra de l'Albera, però també als parcs naturals del Garraf i de la serra del Montsant.
Però fins que no s'arriba al punt de poder-les alliberar, aquestes tortugues primer han de néixer, créixer i adquirir unes mínimes habilitats per sobreviure sense la supervisió humana. I això és el que la gent es troba quan visita l'espai: centenars de tortugues campant per unes instal·lacions que emulen l'hàbitat natural de cadascuna de les espècies que hi viuen. Perquè el CRT no només és recer de les mediterrànies, sinó que aixopluga, estudia i conserva totes aquelles que són autòctones, com la de terra (o de l'Albera), la d'estany o la de rierol. I encara més: també acull tortugues exòtiques escapades, abandonades o confiscades com la de Florida, considerada una de les espècies invasores que més amenaça la biodiversitat de casa nostra.
Pel que fa a les visites, cada persona, família o grup que hi accedeix pot recórrer les diverses zones de manera lliure i sense cap ruta preestablerta. A l'hivern, el centre està tancat al públic, i tot i que roman obert durant la tardor i la primavera, quan més afluència de visitants rep és a l'estiu. De fet, qui decideixi anar-hi a treure el cap a partir d'ara, descobrirà una bassa artificial de 14 metres de llargada i 9 d'amplada, acabada d'estrenar, que s'ha construït per atraure amfibis, libèl·lules i alguns rèptils i afavorir-ne la reproducció en un moment de sequera extrema que posa en perill la seva pervivència.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
