Carretera i manta

Les reserves faunístiques de Lleida que has de conèixer si estimes els animals

El llop és una espècie autòctona de casa nostra que cada cop és més cara de veure

Descobrim 4 reserves i centres de recuperació d'animals de les comarques lleidatanes que a banda de treballar per la pervivència de la biodiversitat, desenvolupen una tasca clau de sensibilització ciutadana

19 de juliol del 2024
Actualitzat el 22 de juliol a les 11:10h

Ha arribat el moment d'acomiadar l'especial de reserves faunístiques amb valors del Carretera i Manta! El mes d'abril vam descobrir-vos els indrets imprescindibles per conèixer la fauna autòctona i exòtica de la demarcació de Barcelona; el maig vam mostrar-vos els de la de Girona, i fa unes setmanes va ser el torn de les de Tarragona. Aquest juliol ens endinsarem a Lleida, la província catalana amb menys densitat de població i, de retruc, la que alberga els parcs naturals més extensos.

Una daina amb les seves cries Foto: Aran Park
Un cabirol amb les seves cries Foto: Aran Park

Potser és per això que els projectes que posen els animals al centre hi tenen un pes important. No parlem de zoos, ni de granges convencionals; ens referim a espais que desenvolupen una tasca clau de sensibilitzacióciutadana i que compten amb una doble vessant interessant: d'una banda, ens ajuden a fer-nos més nostre l'entorn que ens envolta (i, en conseqüència, a estimar-nos-el i valorar-lo més) i, de  l'altra, ens obliguen a prendre consciència de com pot afectar a nivell global el fet de no cuidar-lo com es mereix.

Un cèrvol bramant Foto: Aran Park
Un cèrvol bramant Foto: Aran Park

Es tracta, doncs, de refugis i centres de recuperació que més enllà de brindar-nos l'oportunitat de conèixer i veure de ben a prop animals que en condicions òptimes haurien de viure en llibertat, tenen una funció clau per a la pervivència i benestar de centenars i centenars d'espècies que, si no se les protegís d'alguna manera, probablement s'haurien extingit o correrien el perill de fer-ho.

 

Esteu a punt per descobrir les quatre propostes que us tenim preparades? Doncs seguiu llegint perquè estem segurs que us encantaran!

Aran Park a la Vall d'Aran

La història d'aquest primer parc faunístic que us presentem va començar-se a escriure l'any 2003, moment en el qual el Consell General d'Aran i l'Ajuntament de Bossòst van iniciar els tràmits per poder fer realitat un espai ludicoeducatiu que donés a conèixer i posés en valor la fauna i la flora autòctones.

Un mufló a Aran Park Foto: Aran Park
Un mufló a Aran Park Foto: Aran Park

Deu anys més tard, l'abril del 2013, obria, a l'Espai Natural Protegit d'EthPortilhon (a més de 1.200 metres d'altura!), Aran Park, una reserva de gairebé 20 hectàrees destinada a la conservació i divulgació de les espècies animals idiosincràtiques de la zona, així com també dels paisatges típics del Pirineu.

Aran Park compta amb una extensió de terreny que gairebé arriba a les vint hectàrees

Precisament, com que es tracta d'un indret tan vast, els éssers vius que hi resideixen ho fan com si estiguessin en llibertat. Parlem, per exemple, d'ossos, llops grisos, muflons, isards, cérvols, daines, marmotes, linxs, voltors...  I també de cabres salvatges ibèriques, una espècie desapareguda des de principis del segle XX als Pirineus i que des de fa un temps Aran Park participa activament en la seva reintroducció al territori.

A Aran Park hi ha cabres salvatges ibèriques Foto: Aran Park
A Aran Park hi ha cabres salvatges ibèriques Foto: Aran Park

Ah! I sabeu què més es pot observar, en aquest espai natural? Doncs llops blancs, que tot i no ser endèmics dels Pirineus, també formen part de la reserva per garantir-ne la seva conservació.

Una parella de llobatons blancs a Aran Park Foto: Aran Park
Una parella de llobatons blancs a Aran Park Foto: Aran Park

Tots aquests animals es poden albirar a través del recorregut marcat que el mateix parc proposa i que té una durada aproximada de dues hores. A banda d'aquest circuit, l'espai també compta amb un centre d'interpretació de la fauna salvatge, una petita granja, una aula d'aprenentatge, un restaurant i una àrea de pícnic.

Centre de Fauna del Pont de Suert a l'Alta Ribagorça

Els protagonistes indiscutibles d'aquest centre faunístic són els animals aquàtics i semi-aquàtics. Concretament, la llúdriga, el visó i el turó europeus, el tritó del Montseny i la truita comuna. Però no totes aquestes espècies van arribar a les instal·lacions de l'espai en qüestió al mateix moment. De fet, el Centre de Fauna del Pont de Suertva néixer fa 29 anys per treballar per a la conservació, sensibilització i educació ambiental de la llúdriga.

El CF del Pont de Suert va néixer per treballar per a la conservació de la llúdriga Foto: Roger Gras
El CF del Pont de Suert va néixer per treballar per a la conservació de la llúdriga Foto: Roger Gras

No va ser fins al cap d'uns anys que hi va incorporar la resta d'animals, el darrer dels quals va ser el tritó del Montseny (2013), l'amfibi més amenaçat de l'Europa occidental que tant a Catalunya com a l'Estat se'l considera en perill d'extinció. També penja d'un fil la pervivència a casa nostra del turó europeu, una espècie comuna de carnívor a Europa que a Catalunya està desapareixent a marxes forçades. Pel que fa al visó europeu, tot i no ser autòcton, des d'aquest centre en fan cria en captivitat per l'elevat risc que corre d'acabar-se extingint.

Un tritó del Montseny dins d'un aquari del CF del Pont de Suert Foto: ACN/Marta Lluvich
Dosn tritons del Montseny criats en captivitat dintre d'un aquari del CF del Pont de Suert Foto: ACN/Marta Lluvich

Tot això que acabeu de llegir és només una petita part del que aprendreu si aneu a veure aquest espai, que s'ubica a les instal·lacions de la Piscifactoria del Pont de Suert, i que ofereix als visitants una visió global dels ecosistemes fluvials per entendre les problemàtiques ambientals que els amenacen i, així, contribuir a generar un canvi d'actitud cap al medi natural que ens rodeja.

Un visó europeu al CF del Pont de Suert Foto: Roger Gras
Un visó europeu al CF del Pont de Suert Foto: Roger Gras

És important destacar que el centre només ofereix visites si s'han reservat prèviament. Per fer-ho, cal, o bé enviar un correu electrònic a [email protected], o bé trucar als telèfons 973.691.213 i 675.781.875.

El Zoo del Pirineu al Solsonès

Que el nom no us confongui, perquè aquest espai, de zoo no en té res. Si més no, de zoo tal com el concebem aquí a occident. Va néixer fa deu anys, de la mà de la Fundació Zoo del Pirineu, una entitat sense ànim de lucre la principal missió de la qual és acollir, guarir i cuidar animals salvatges maltractats o ferits que en alguns casos no poden ser retornats al seu hàbitat (perquè no sobreviurien), però que en d'altres, sí.

Una guineu al Zoo del Pirineu Foto: Fera Frames
Una guineu al Zoo del Pirineu Foto: Fera Frames

Sense anar més lluny, el gener d'aquest 2024 la fundació va fer públic que dels 372 animals que havia acollit durant el 2023, ja n'havia retornat 228 a la vida silvestre. Parlem de guineus, eriçons, porcs senglars, cabirols, àligues, mussols, daines, esquirols, falcons... Actualment, a les seves instal·lacions (situades al municipi d'Odèn, molt a prop de les pistes d'esquí del Port del Comte) hi conviuen 162 exemplars d'una cinquantena llarga d'espècies pròpies de la Península Ibèrica.

162

animals de més de cinquanta espècies diferents conviuen al Zoo del Pirineu

Obert cada dia de l'any de deu del matí (10h.) a sis de la tarda (18h.) el Zoo del Pirineu ofereix als visitants un munt d'activitats: des de la ruta guiada per l'espai natural fins a una exhibició de vol lliure d'aus rapinyaires passant per l'experiència de tocar i donar menjar als habitants del refugi.

Les exhibicions de vol lliure d'aus rapinyaires són un gran atractiu Foto: Òscar Gimbert
Les exhibicions de vol lliure d'aus rapinyaires són un gran atractiu Foto: Òscar Gimbert

Des de la Fundació que dona vida a l'espai, asseguren que la col·laboració ciutadana és indispensable perquè aquest pugui seguir existint. De fet, el seu finançament ve precisament de les entrades que es compren així com també de les donacions i les quotes dels socis i de les dels padrins dels animals.

Les donacions econòmiques de socis i padrins són essencials perquè el projecte segueixi Foto: Zoo del Pirineu
Les donacions econòmiques de socis i padrins són essencials perquè el projecte segueixi Foto: Zoo del Pirineu

I ara, per últim, us desvetllarem una informació que (casualitats!) està lligada al següent centre faunístic d'aquesta llista. Resulta que fa uns mesos, la Generalitat va impulsar un projecte per reforçar les poblacions d'òliba a Catalunya i per reintroduir-ne en aquelles zones del país on s'havia extingit. Per fer-ho, el Zoo del Pirineu s'encarregarà de criar-ne a les seves instal·lacions. Un cop compleixin el mes de vida, les aus en qüestió es traslladaran al Centre de Fauna de Vallcalent, que serà qui en coordinarà i gestionarà el seu alliberament, i del qual tot seguit us n'explicarem més coses.

El Zoo del Pirineu participa en un projecte de reintroducció de l'òliba en espais naturals Foto: ZdP
El Zoo del Pirineu participa en un projecte de reintroducció de l'òliba en espais naturals Foto: Fera Frames

Centre de Fauna de Vallcalent al Segrià

Igual que el Centre de Fauna del Pont de Suert, el de Vallcalent pertany al Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Va crear-se l'any 1983 per donar una segona oportunitat a aquells animals salvatges que, pel motiu que fos (ferida, intoxicació, maltractament...), havien perdut capacitat per viure al seu hàbitat. En aquest sentit, des de fa 41 anys, aquest projecte treballa per rescatar, curar i  reintroduir animals recuperats a la natura.

El Centre de Fauna de Vallcalent va obrir portes fa 41 anys Foto: CF Vallcalent
El Centre de Fauna de Vallcalent va obrir portes fa 41 anys Foto: CF Vallcalent

Tot i que gran part de les espècies que atén són aus (falcons, trencalossos, àligues, voltors, òlibes, sisons, torlits...) Vallcalent també és recer d'un elevat nombre d'ungulats (cabirols, daines, cérvols...) així com també de petits mamífers i rèptils. Perquè tingueu una idea dels números amb què es mouen, us direm que només durant l'any 2022 van rebre 4.600 animals, un 83,36% dels quals van ser ocells. D'aquests, van ser retornats a la natura un total de 1.450.

Un percentatge molt elevat dels animals que atén el CF de Vallcalent són aus Foto: CF Vallcalent
Un percentatge molt elevat dels animals que atén el CF de Vallcalent són aus Foto: CF Vallcalent

A banda de ser una espècie d'hospital d'animals, el centre també participa en projectes de cria en captivitat d'espècies autòctones protegides (com podrien ser-ho el trencalòs o la trenca) i duu a terme una important tasca d'educació ambiental i de sensibilització al voltant de la necessitat de preservar la biodiversitat que tenim.

Un cérvol al Centre de Fauna de Vallcalent Foto: Xavier Lozano/ACN
Un cérvol al Centre de Fauna de Vallcalent Foto: Xavier Lozano/ACN

Com ho fa? Doncs a través de visites guiades -de dues hores aproximadament- per les seves instal·lacions; unes instal·lacions que compten amb un observatori des d'on es pot contemplar una llacuna artificial; amb diferents prats amb ungulats, i amb un raconet de fauna urbana.

Un trio de voltors al Centre de Fauna de Vallcalent Foto: Laura Cortés/ACN
Un trio de voltors al Centre de Fauna de Vallcalent Foto: Laura Cortés/ACN

Com a apunt final, és important tenir en compte que Vallcalent roman tancat durant els mesos de juny, juliol i agost. La resta de l'any, i per visites familiars de cap de setmana, l'espai obre el primer i el tercer dissabte de cada mes (11.15h.). És imprescindible fer la reserva amb antelació, trucant al telèfon 973.282.276.

SECCIO ESTIU 1200x750