Fauna autòctona i exòtica: les millors reserves de Tarragona per descobrir-la (i estimar-la)

Agafant el relleu dels Carretera i manta d'abril i maig, aquest mes de juny seguim desgranant-vos reserves i espais naturals imprescindibles per descobrir la fauna que ens envolta. Es tracta de refugis i centres de recuperació que més enllà de brindar-nos l'oportunitat de conèixer i veure de ben a prop animals que en condicions òptimes haurien de viure en llibertat, tenen una funció clau per a la pervivència i benestar de centenars i centenars d'espècies que, si no se les protegís d'alguna manera, probablement s'haurien extingit o correrien el perill de fer-ho.

No parlem de zoos, ni de granges convencionals; ens referim a centres que prioritzen, per davant de tot, els animals i que, alhora, desenvolupen una tasca clau de sensibilització ciutadana al voltant de la importància de tractar bé el medi que ens envolta. Es tracta d'espais que compten amb una doble vessant interessant: d'una banda, ens ajuden a fer-nos més nostre l'entorn que ens envolta (i, en conseqüència, a estimar-nos-el i valorar-lo més) i, per l'altra, ens obliguen a prendre consciència de com pot afectar a nivell global el fet de no cuidar-lo com es mereix.

En el Carretera i manta d'aquest mes, les reserves que us descobrirem es troben a la demarcació de Tarragona: dues d'elles a la comarca del Baix Camp, una al Tarragonès i una al Baix Penedès. Ens acompanyeu a descobrir-les?

Centre Horus i Parc Samà al Baix Camp

Just aquest 1 d'agost, farà 10 anys que, a cavall entre Pratdip i Colldejou, al bell mig de la Serra de Llaberia, va obrir les seves portes el Centre Horus, un refugi i centre de fauna la missió del qual és vetllar per la salut i el benestar de tots aquells animals víctimes de tinences irresponsables, abandonaments o maltractaments que hi arriben, ja siguin mamífers, rèptils, amfibis o aus.

Actualment, la reserva compta amb prop d'una cinquantena d'espècies, que van des d'ovelles fins a corbs, passant per eriçons, falcons, esquirols, gripaus, genetes, porcs vietnamites, serps, àligues, rucs, papallones... Per mencionar-ne només unes quantes! Algunes d'elles -les que són autòctones- conviuen en un extens espai natural rodejat de muntanyes, arbres i plantes. Pel que fa a les exòtiques, cadascuna compta amb un espai que emula l'hàbitat en el qual viuria si estigués en llibertat.

Tant en un cas com en l'altre, es tracta d'animals irrecuperables que no poden ser posats en llibertat novament ja sigui, en el cas dels autòctons, perquè tenen lesions físiques irreparables o perquè no han viscut mai en llibertat i no sobreviurien, i en el de les exòtiques, perquè alterarien la biodiversitat i l'ecosistema que tenim.

A banda d'aquesta funció de refugi, el Centre Horus participa, des de l'any 2015, en el programa de cria i reproducció de la tortuga mediterrània, una espècie autòctona que fa uns quants anys que es troba en perill d'extinció degut a la proliferació d'espècies invasores però, sobretot, a la pèrdua d'hàbitat provocada pels incendis forestals.

I això no és tot: el centre també actua com a microreserva entomològica, sobretot de papallones. Sense anar més lluny, tenen inventariades més de 45 espècies, i el seu objectiu és oferir-los un espai natural idoni perquè es puguin reproduir i, així, seguir-les observant i estudiant.

I és precisament tota aquesta informació la que el visitant podrà descobrir si decideix anar-hi. Tot plegat, a través d'una visita guiada d'allò més didàctica, d'una hora i mitja de durada, en què es descobriran tots els espais de la reserva així com les històries de vida d'algunes dels animals que hi resideixen.

• Trobareu més informació en aquest enllaç.

L'altre espai faunístic imperdible del Baix Llobregat és el Parc Samà, una barreja de jardí botànic i zoològic que també compta amb un bosc autòcton, que és ben bé com si s'hagués quedat ancorat a un passat indià ple de referències a una Cuba enyorada que durant quatre-cents anys va ser colònia espanyola. De fet, l'artífex d'aquest indret que avui en dia rep prop de 130.000 visitants l'any i que es troba entre Cambrils i Montbrió del Camp, va ser Salvador Samà Torrents, provinent d'una nissaga d'indians (sense anar més lluny, el seu oncle -Salvador Samà Martí- va ser el fundador del Banc Espanyol de Cuba, l'any 1856).

Evidentment, des de la seva creació -l'any 1882- fins a l'actualitat, la raó de ser d'aquest espai ha canviat enormement: en un inici, l'objectiu era, essencialment, mostrar múscul econòmic i de poder (només alguns privilegiats podien delectar-se d'aquella Cuba en miniatura); ara, en canvi, el Parc Samà s'ha convertit en un espai compromès amb el medi ambient, amb diversos programes ambientals i plans de conservació en marxa, com el de la tortuga mediterrània, el del faisà daurat o el de l'eriçó clar.

Així doncs, visitar aquest indret tan singular ens brinda l'oportunitat, d'una banda, de fer un viatge per la història i copsar com vivia l'alta aristocràcia indiana a través de l'arquitectura (són especialment interessants construccions com el palau, el Pavelló dels Lloros o la Torre de l'Angle) i, de l'altra, de veure de ben a prop una bona colla d'animals que han fet d'aquest espai de 14 hectàrees, casa seva.

El Parc Samà compta amb 14 hectàrees de terreny i rep prop de 130.000 visitants l'any

I quins són, aquests animals? Doncs n'hi ha una bona pila! Des de daines fins a periquitos, passant per rucs, paons blancs, tortugues, ànecs mandarins, esquirols, cotorres, eriçons, faisans, lloros... La majoria d'ells resideixen en zones diferents de la finca: alguns amb vast terreny per córrer i d'altres amb espais tancats, ja sigui perquè es tracta d'espècies invasores o perquè són irrecuperables.

El cert és, però, que el Parc Samà s'ha convertit en una autèntica meca pels amants de l'ornitologia. Tant és així que fa set anys, la plataforma Birding Catalunya va crear el projecte Birding Parc Samà amb l'objectiu d'elaborar un catàleg de les diferents espècies d'ocells que es poden trobar al parc durant l'any. Algunes de les que s'han anellat són merles, tallarols de casquet i capnegre, pit-roigs, pardals comú i xarrec, mastegatatxes, tórtores turques, bernats pescaires, blauets o abellerols.

• Trobareu més informació en aquest enllaç.

Les Set Cabretes al Tarragonès

Hi ha projectes que neixen de l'amor incondicional i de l'esperança que per construir un futur millor, cada gra de sorra compta. I aquí en tenim un gran exemple. La història del refugi Les Set Cabretes, ubicat a la petita localitat de Botarell va començar-se a escriure a finals del 2013, quan els seus fundadors -tots ells vinculats a l'educaciósocial i del lleure- van assabentar-se que una noia donava en adopció un poni que havia rescatat en una hípica perquè no se'n podia fer càrrec.

Tenint en compte que disposaven d'una finca amb força terreny exterior, van decidir quedar-se'l i, mica en mica, van anar-se convertint en una mena de santuari d'animals de granja maltractats que va constituir-se com a entitat l'any 2016 i que fins llavors no ha parat de treballar en projectes vinculats al rescat d'animals i a la tinença responsable, però també en iniciatives que, a través d'aquests mateixos animals, pretenen contribuir al benestar d'infants en risc d'exclusió o amb necessitats especials. I és que tal com els responsables de Les Set Cabretes afirmen, aquest tipus de propostes no només són beneficioses per als nens i nenes, sinó també per les bèsties.

Actualment, dintre de les més de dues hectàrees de terreny amb què compta aquesta protectora, hi viuen gairebé dos-cents animals (gallines, galls, ovelles, xais, cavalls, ponis, oques, cabres, rucs...) i hi col·laboren, desinteressadament, una bona pila de voluntaris i voluntàries que participen activament de les diferents activitats i projectes que es duen a terme.

Pel que fa a les visites, i per tal de garantir el benestar animal, el refugi només obre al públic en cas que el grup que hi vagi sigui nombrós (més de 10 persones) i faci la reserva amb antelació, o en el marc dels anomenats Eco-Tallers en Família, que s'organitzen un cop al mes i que ofereixen propostes lúdiques i dinàmiques de sensibilització envers la flora i la fauna.

• Trobareu més informació en aquest enllaç.

Món La Bassa al Baix Penedès

I no deixem de parlar d'amor als animals i a la natura que ens envolta i dona vida, perquè Món La Bassa, ubicat a El Vendrell, és precisament això: estima incondicional a les bèsties i lluita incansable perquè el seu benestar no sigui només la prioritat d'uns quants, sinó que es faci extensiva a tota la societat.

Qui hi ha al capdavant d'aquest projecte és Laia Galeano, que l'any 2007 va decidir començar a acollir animals de granja abandonats o maltractats per oferir-los una segona vida lliure de patiment. Inicialment, el terreny que tenia era de 2.000 metres quadrats, però a mesura que anava rescatant nous inquilins, va anar adquirint més hectàrees. A dia d'avui, Món La Bassa compta amb més de 38.000 metres quadrats i és recer de tres-cents animals, entre els quals s'hi troben porcs, galls, gallines, cabres, ovelles, vaques, cavalls, paons, rucs, conills, oques, ànecs, alguna tortuga...

Conscient de la importància de fer pedagogia a les generacions que venen, la fundadora d'aquest santuari va decidir crear l'Escola Petits Voladors, un projecte que entre setmana acull centres escolars i els caps de setmana, famílies, amb l'objectiu d'apropar els infants a la vida rural i connectada a la natura i transmetre'ls valors com el respecte, l'activisme solidari o l'empatia. Tot plegat, a través de les històries dels mateixos animals que resideixen al refugi; unes històries de superació, sovint desagradables i crues, però que ajuden a prendre consciència del món d'on venim i de com volem que sigui en un futur.

• Trobareu més informació en aquest enllaç.