Si ahir Manresainfo informava de l'aprovació de la moció per la consulta independentista a Castellgalí on el PSC té 6 de 9 regidors, avui ens hem de fer ressò que el passat dijous, 26 de novembre, una moció en el mateix sentit va prosperar, també, al segon municipi més poblat del Bages. Com apuntava l'anàlisi de les consultes als 35 municipis del Bages que Manresainfo va publicar a finals de setembre, Sant Joan depenia exclusivament de la postura que tinguessin els tres regidors d'ICV per a que la moció prosperés o fos descartada.
I la postura dels regidors de govern a Sant Joan era un misteri. Aquest passat dissabte, dos dies després del ple, el mateix Joan Herrera, a l'entrevista que va concedir a Manresainfo -a Sant Joan mateix- reconeixia que, si bé entre els ecosocialistes existien diverses sensibilitats que anaven des de l'autonomisme clàssic fins a l'independentisme, a nivell nacional la formació apostava pel desplegament total de l'Estatut i per arribar fins el final amb el finançament. Per acabar-ho de reblar, des de Saclosa, a Manresa, s'insistia en que no s'havia de donar suport a mocions en aquells municipis on no hi hagués un moviment social que ho reclamés per no donar joc a estratègies partidistes. I a Sant Joan de Vilatorrada no hi era –ni hi és- aquesta demanda popular.
Els antecedents a nivell de comarca tampoc eren massa aclaridors: a favor a Sallent, on hi va haver unanimitat de tots els regidors del consistori i un moviment social molt fort darrera, i abstenció a Manresa, una abstenció que afavoria els vots del "sí". A Sant Joan de Vilatorrada, contràriament al què passava a la capital del Bages, l'abstenció afavoria –inicialment- els partidaris de tombar la moció ja que donava lloc a un empat a 7 que trencava el vot de qualitat de l'alcalde socialista. No servia, doncs, fugir d'estudi. En realitat, però, una abstenció encara hauria estat més dramàtica per l'absència de l'alcalde Ezequiel Martínez, que es recupera després d'haver estat intervingut quirúrgicament, ja que hauria provocat que la moció prosperés, però amb el sentiment agredolç que hauria donat fer prosperar una moció aprofitant la seva baixa.
Tot això eren supòsits, però el cert és que tot plegat va anar molt més rodat. Després d'una primera reunió per tractar el tema entre CiU, ICV i ERC on els ecosocialistes es van mostrar crítics amb certs aspectes de la proposta presentada per nacionalistes i independentista –la de Decidim.cat- i on la baixa de l'alcalde socialista planava en certs moments en el sentiment de culpa dels seus socis de govern; a la segona trobada, amb el text lleugerament esmenat per la novia desitjada –un posa'm autodeterminació allà on hi diu independència i mira'm que tot estigui dins la legalitat vigent- i amb el convenciment que tant amb l'alcalde com sense l'alcalde la seva actitud havia de ser activa, CiU, ICV i ERC van consensuar el text que presentaven tots tres al ple del passat dijous i que s'aprovava per 10 vots a favor i 6 abstencions.
Sobre l'abstenció en el ple dels socialistes, partit majoritari al saló, es pot especular que van optar per l'elegància quan van veure la votació perduda, però amb els exemples de Castellbell i el Vilar, Callús i recentment, Castellgalí, qualsevol suposició pot ser encertada.
I la postura dels regidors de govern a Sant Joan era un misteri. Aquest passat dissabte, dos dies després del ple, el mateix Joan Herrera, a l'entrevista que va concedir a Manresainfo -a Sant Joan mateix- reconeixia que, si bé entre els ecosocialistes existien diverses sensibilitats que anaven des de l'autonomisme clàssic fins a l'independentisme, a nivell nacional la formació apostava pel desplegament total de l'Estatut i per arribar fins el final amb el finançament. Per acabar-ho de reblar, des de Saclosa, a Manresa, s'insistia en que no s'havia de donar suport a mocions en aquells municipis on no hi hagués un moviment social que ho reclamés per no donar joc a estratègies partidistes. I a Sant Joan de Vilatorrada no hi era –ni hi és- aquesta demanda popular.
Els antecedents a nivell de comarca tampoc eren massa aclaridors: a favor a Sallent, on hi va haver unanimitat de tots els regidors del consistori i un moviment social molt fort darrera, i abstenció a Manresa, una abstenció que afavoria els vots del "sí". A Sant Joan de Vilatorrada, contràriament al què passava a la capital del Bages, l'abstenció afavoria –inicialment- els partidaris de tombar la moció ja que donava lloc a un empat a 7 que trencava el vot de qualitat de l'alcalde socialista. No servia, doncs, fugir d'estudi. En realitat, però, una abstenció encara hauria estat més dramàtica per l'absència de l'alcalde Ezequiel Martínez, que es recupera després d'haver estat intervingut quirúrgicament, ja que hauria provocat que la moció prosperés, però amb el sentiment agredolç que hauria donat fer prosperar una moció aprofitant la seva baixa.
Tot això eren supòsits, però el cert és que tot plegat va anar molt més rodat. Després d'una primera reunió per tractar el tema entre CiU, ICV i ERC on els ecosocialistes es van mostrar crítics amb certs aspectes de la proposta presentada per nacionalistes i independentista –la de Decidim.cat- i on la baixa de l'alcalde socialista planava en certs moments en el sentiment de culpa dels seus socis de govern; a la segona trobada, amb el text lleugerament esmenat per la novia desitjada –un posa'm autodeterminació allà on hi diu independència i mira'm que tot estigui dins la legalitat vigent- i amb el convenciment que tant amb l'alcalde com sense l'alcalde la seva actitud havia de ser activa, CiU, ICV i ERC van consensuar el text que presentaven tots tres al ple del passat dijous i que s'aprovava per 10 vots a favor i 6 abstencions.
Sobre l'abstenció en el ple dels socialistes, partit majoritari al saló, es pot especular que van optar per l'elegància quan van veure la votació perduda, però amb els exemples de Castellbell i el Vilar, Callús i recentment, Castellgalí, qualsevol suposició pot ser encertada.
