Unitat, llibertat i independència. Per aquest ordre. Aquestes han estat les tres principals reivindicacions de la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, el nou moviment encapçalat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. Dos dirigents d'ERC -Pep Andreu, alcalde de Montblanc, i la diputada Àngels Cabasés- han estat dos dels fitxatges més destacats de l'acte, celebrat al Pavelló Nou Congost de Manresa amb 6.000 assistents. Han estat dos dels fundadors del nou moviment que han pres la paraula en l'acte fundacional, en el qual també han intervingut dirigents del PDECat, presidents de les entitats municipalistes, familiars dels presos i exiliats i ciutadans que s'han adherit a la formació. Tots ells han dipositat el seu desig en una urna de l'1-O, una de les principals reivindicacions.
En la seva intervenció, Andreu ha subratllat, des de l'escenari, que s'ha fet fundador de la Crida perquè creu que "és important la unitat de tots els independentistes per aconseguir els objectius" perseguits i ha instat les forces d'aquest espai a concórrer juntes a les eleccions europees. Al seu torn, Cabasés ha descrit la decisió de sumar-se al nou moviment com un acte d'"absoluta coherència". "Unitat per guanyar la llibertat", ha verbalitzat Geli per justificar el seu pas.
Sense Bonvehí, amb Nogueras
La delegació del PDECat ha estat encapçalada per Míriam Nogueras, vicepresidenta de la formació, que hi ha asssitit acompanyada per Lourdes Ciuró, diputada al Congrés. No hi ha anat el seu president, David Bonvehí, que en els últims dies s'ha mostrat crític amb la Crida pel fet de voler convertir-se en un partit. La qüestió, de fet, divideix el PDECat, on hi ha sectors que aposten per la "confluència acordada" davant del risc "d'absorció". Entre els assistents hi ha els familiars dels presos i exiliats, i també els màxims dirigents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Josep Maria Vila d'Abadal, president del consell nacional de Demòcrates, exalcalde de Vic i president de l'AMI.
[blockquote]David Bonvehí, president del PDECat, no ha assistit a la convenció fundacional; sí que ho ha fet Pep Andreu, alcalde de Montblanc i dirigent d'ERC, així com també la diputada republicana Àngels Cabasés[/blockquote]
Segons dades de l'organització, s'han congregat al Nou Congost unes 6.000 persones -4.900 a dins, mil a fora-, que han esclatat en crits de "president, president" en el moment en què Puigdemont ha aparegut a la pantalla en connexió des de la Casa de la República, a Waterloo. "Gràcies als adherits, als fundadors. Sou gent que teniu ganes de cridar fort unitat i llibertat", ha destacat el president a l'exili, que ha definit el nou moviment com una etapa "carregada d'esperança i d'il·lusió". Fa exactament un any que Puigdemont va ser destituït per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155 de la Constitució.
Poc després ha arrencat la fase de record als presos i als exiliats, alguns dels quals ja porten un any tancats en centres penitenciaris o bé en països europeus. S'han projectat, una per una, imatges de tots ells: Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Lluís Puig, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Anna Gabriel. També s'han recordat els dies que porten fora o a presó.
Defensa de les ponències
En la seva intervenció a l'assemblea fundacional, Elsa Artadi i Ferran Mascarell -dues de les veus pròpies del moviment-, han destacat que "el clam del carrer" es resumeix en els termes "unitat, llibertat i independència". Per això, han subratllat que l'estratègia s'ha de construir a partir "des de la unitat, des de les institucions, des de la mobilització, des de l'exili i des de la presó". "No es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat. L'excés de rivalitat amenaça el projecte independentista", han afegit.
Toni Morral i Gemma Geis han estat els encarregats de presentar la ponència organitzativa. Els diputats de Junts per Catalunya han indicat que la Crida té tres elements fonamentals: l'assemblea, el govern i el consell de representants. El president impulsor en serà Puigdemont, i es permetrà la doble militància.
El tàndem de Sala-i-Martín i Cotarelo
Xavier Sala-i-Martín, economista, i Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política, són dos dels adherits a la Crida que han pres la paraula per defensar el projecte. Sala-i-Martín ha provat de fer una fàbula en la qual ha comparat Espanya amb un brau i els independentistes amb abelles que el molesten per tal d'obrir la porta. Cotarelo ha volgut indicar que la Crida no és el "projecte personal" de Carles Puigdemont. El catedràtic madrileny, habitual en mitjans de comunicació, va fer campanya el 21-D per ERC. Tots dos d'han mostrat crítics amb l'estratègia d'eixamplar la base, defensada precisament pels republicans.
L'encarregat d'encetar l'acte ha estat l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha tingut paraules de record cap als presos i exiliats. "Des de l'1-O vam creure amb força i convicció que el somni es podia fer realitat. Quan va ser necessari, plantant cara a una repressió brutal i del tot injustificada. Hauríem de recuperar el més essencial: la unitat del sobiranisme. El poble ens ho demana, i hem de fer tot el possible per aconseguir-ho", ha assegurat Junyent. Uns rètols dobles -per davant unitat, al darrere llibertat- s'han anat aixecant múltiples vegades durant tota l'estona que ha durat l'acte al Nou Congost.
La Crida neix amb un clam d'unitat que tingui recorregut electoral
El moviment de Torra, Sànchez i Puigdemont, que aplega 6.000 persones a Manresa en la seva fundació, fitxa Pep Andreu i Àngels Cabasés, dos dirigents d'ERC
Ara a portada
Publicat el 27 d’octubre de 2018 a les 20:14
Actualitzat el 27 d’octubre de 2018 a les 20:15
Et pot interessar
-
Política El Parlament estudiarà mesures per millorar la seguretat en el pas de la C-55 per Monistrol
-
Política La CUP Santpedor denuncia irregularitats laborals al casal de Nadal municipal
-
Política Junts exigeix al Parlament el desdoblament de la C-55
-
Política L'alcalde del Pont de Vilomara, Enric Campàs, renuncia per motius professionals