Òmnium Cultural presentarà avui una plataforma transversal per reclamar una solució política al procés independentista, segons avança RAC1. La iniciativa pretén aglutinar el 80% dels catalans -segons la majoria d’enquestes- que defensen un referèndum com la millor sortida. 

La plataforma compta amb el suport d’un centenar de personalitats de diverses sensibilitats. Entre aquestes, en destaquen els dos exconsellers d’Economia Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, Dolors Camats i Pilar Rahola. La plataforma també reuneix representants de la cultura, com l’actriu Clara Segura o el líder de Txarango Alguer Miquel.

Òmnium vol reivindicar així l’esperit unitari de l’aturada de país del 3 d’octubre de l’any passat contra la violència de la policia espanyola el dia del referèndum. A més de reclamar un referèndum, els signants també demanen l’alliberament dels presos.

La plataforma es presentarà amb la lectura d’un manifest al convent de Sant Agustí de Barcelona.

El líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, ho rubrica en un article que publica La Vanguardia, on explica que hi ha un centenar de personalitats d'àmbits i ideologies molt diferents que se sumen a aquesta nova plataforma.

Segons Cuixart, davant la "injustícia" no és moment de renuncies ni victimisme i assegura que no es tracta d'una causa independentista sinó "un judici a la democràcia". Per això cal, segons el president d'Òmnium, una "resposta transversal" que busqui un mínim comú denominador en els grans consensos de país.

En l'article sota el títol "En la defensa de la democràcia, no passaran!", Cuixart considera que es manté inalterable la demanda majoritària i permanent de la ciutadania de Catalunya per resoldre a les urnes el conflicte polític. I cita una enquesta de La Vanguardia que apuntava que el 80% dels catalans rebutja la situació de presó preventiva dels líders independentistes.

Cuixart lamenta que l'Estat condemni el crit de "No passaran", emblema de la lluita contra el feixisme, i apunta que els presos antifranquistes van resistir en condicions molt més adverses que les seves. Per aquests motius, creu que no tenen dret a defallir ni a renunciar. "Més de 40 anys després de la mort de Franco, si no revertim aquesta situació, les generacions futures heretaran aquest dèficit democràtic", argumenta. 

Per tots aquests motius, Cuixart defensa que no es poden quedar "impassibles" davant "l'abús de poder" i apel·la a una resposta que expressi el sentiment majoritari de la societat catalana que rebutja aquest "judici" a la democràcia". 

Una resposta que s'ha d'articular des del "mínim comú denominador" que a l'Europa del segle XXI posar a la presó la dissidència com feia el franquisme "no té cap tipus de recorregut ni de sentit". I des de la convicció, afegeix, que "mai es renunciarà a defensar la discrepància, l'empatia i el diàleg sincer sense condicions".