Joan Badia Pujol, que va morir el passat 17 d'abril a l'edat de 69 anys, ja té un passatge amb el seu nom a Callús, just a la via on hi ha l'Ajuntament, on va ser alcalde fins al 6 d'abril de 2020, quan va renunciar al càrrec per motius de salut, i les escoles on l'1 d'octubre del 2017 va ser llançat a terra per agents de la Guàrdia Civil quan entraven a l'equipament per intentar evitar el referèndum, en unes imatges que es van fer virals a les xarxes. Malgrat l'agressió que va patir, Badia va ser acusat per la Guàrdia Civil de desobediència i es va iniciar un procés judicial contra ell que, finalment, va quedar arxivat.
[nointext]
El govern municipal de Callús, familiars i amics de Joan Badia, i companys d'ERC i càrrecs comarcals han participat aquest divendres en la descoberta de la placa del nou passatge Joan Badia Pujol, que tant significat polític va tenir per a ell mentre va ser batlle del poble.
[intext1]
Després de la descoberta de la placa, Callús també ha acollit un acte de celebració del 90è aniversari d'ERC amb la presència de Carme Forcadell, Ernest Maragall i Laura Vilagrà.

[h3]Militant històric de l'independentisme[/h3]
Badia va ser escollit batlle de la població per ERC després de les eleccions municipals de 2015, i havia renovat el càrrec després de les de 2019. Badia també tenia a les seves espatlles una ingent feina com a autor de textos escolars, editor i professor.
[intext2]
Militant històric de l'independentisme i l'esquerra bagenca, va obtenir molta notorietat durant el referèndum de l'1-O de 2017 quan, sent batlle, va ser llançat a terra per la Guàrdia Civil quan s'atansava cap a ells per parlar-hi. Més tard va ser acusat de desobediència per aquests fets, però la causa va acabar sent arxivada.

Joan Badia també va declarar en el judici del Tribunal Suprem contra el procés independentista català, el 14 de maig de 2019, citat com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart.

Va ser militant del PSUC de 1972-1987. L'any 1973 va ser detingut i torturat per la policia espanyola per la seva militància a la Comissió Ciutadana de Solidaritat. Més tard, el 1991 va entrar a ERC on va ser president comarcal del 1993 al 1996 i de la secció local de Manresa, del 2000 al 2004.

Va ser membre de Comissions Obreres i autor de la primera proposta de normalització lingüística del sindicat. També fou membre del sindicat USTEC.

[h3]Professor, editor i escriptor[/h3]
En l'àmbit professional va fundar les editorials Jonc, Angle i del Grup Hermes, al qual pertanyien les editorials Castellnou, Almadrava, Colimbo i Galba.

Durant el franquisme va fer classes extraescolars de llengua catalana i literatura en centres d’EGB i de batxillerat (1969-1975). Així mateix, féu classes de català per a adults per a Òmnium Cultural i més institucions. El 1979 guanyà les primeres oposicions de catedràtic de Llengua Catalana i Literatura de secundària amb el número 2 de la promoció. Va fer classes als instituts Lluís de Peguera de Manresa (1979-1985 i 1990-1993), IES Bages (1993-1995), SES Navarcles (2000-2003), IES Castellet de Sant Vicenç de Castellet (2011) i Bages Sud de Castellbell i el Vilar (2011-2015). En tots aquests centres exercí diversos càrrecs de gestió educativa, especialment la direcció de l’institut Lluís de Peguera de Manresa (1981-1983).

Va ser professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB de la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-79); a la Universitat Central de Catalunya, en els graus, màsters i postgraus de Gestió Educativa, de Logopèdia, d’Educació Infantil, de Diversitat Lingüística i d’Innovació Didàctica (1999-2015); i a la Universitat Oberta de Catalunya, en el postgrau de Gestió de la Diversitat Lingüística (2012-2015).

També va ser professor de cursos de reciclatge per a mestres d’EGB i professors de secundària i de cursos de formació permanent. Va ser formador de professorat en cursos de Formació Bàsica per a la Reforma (1990-95) i en cursos de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Va col·laborar en cursos per al Certificat d’Aptitud Pedagògica per als Instituts de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona (1990-95). Va exercit de coordinador de l’Escola d’Estiu del Bages, organitzada pel Col·lectiu de Docents del Bages, del qual va ser president (1998-2019).

Va exercir càrrecs diversos al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Va ser coordinador del desenvolupament curricular de l’ESO en el Programa Experimental de la Reforma (1985-89) i cap del Servei de Planificació i Programació de Formació Permanent (1989-1990). També va ser subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics (2004-2006) i director general d’Innovació (2006-2009). Així mateix, dins el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va estar subdirector general de Planificació Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació Superior (2009-2011).

Va ser autor o col·laborador en la redacció de textos legislatius i curriculars de la reforma educativa (LOGSE) per a diversos nivells: ESO, batxillerat, persones adultes, etc.

És autor o coautor de més de cent cinquanta llibres de text i de suport d’educació primària i secundària, de català per a adults i d’assaig.

Va ser un dels impulsors i primer subscriptor del diari Regió7, en què ha estat col·laborador habitual. Fou director de la revista Escola Catalana (2010-2012) i membre de l’equip de redacció de la revista Articles (1993-1995). Va escriure articles sobre ensenyament, política educativa, didàctica general i didàctica de la llengua i la literatura a les revistes Perspectiva Escolar, Guix, Cuadernos de Pedagogía, Articles i Textos. Ha estat corresponsal de premsa d’El Pensamiento Navarro, Tele/eXprés, Mundo Diario i Presència.

Membre d’Òmnium Cultural d’ençà del 1969, va presidir-ne la delegació al Bages (1993-1998) i fou vocal de la junta general (2006-2010).