30
de gener
del
2019
Actualitzat
el
31
de gener
a les
11:07h
L'Edifici Montserrat de Castellnou de Bages va funcionar com a equipament municipal durant set anys del mandat del socialista Francesc Martínez sense tenir llicència ambiental i, segons han determinat dos equips d'arquitectes independents contractats per l'actual Ajuntament, amb greus deficiències estructurals que, en cas d'emergència, haguessin pogut provocar una tragèdia. Així ho han explicat als veïns del municipi l'actual alcalde, Domènec Òrrit, i el regidor d'urbanisme, Lluís Thomen, acompanyats de l'arquitecte tècnic municipal.
Entre mitjans de 2013 i primers de 2018, l'Edifici Montserrat va acollir l'activitat de les principals entitats de la ciutat, sobretot la Natura, amb les seves activitats de cant coral, tallers, cursos i reunions. A banda, les sales de l'immoble aplegaven, també, reunions de l'AMPA, i l'Ajuntament llogava les seves estances al públic per a celebracions, festes o activitats diverses.
De fet, tot i que la cessió de l'edifici entre el seu propietari i l'Ajuntament se signa l'any 2013, a tresoreria hi consten despeses anteriors de petites obres tant el 2011 com el 2013. "No sabem si hi havia un preacord entre les parts, però es fa estrany gastar diners municipals en una instal·lació que no és pròpia", apunten. "També, tot i que no en tenim constància en la documentació municipal, ens consta per diversos testimonis que la sala havia estat llogada abans de la data de l'adquisició", rematen.
Projectes misteriosos
Durant mesos, ERC (que en aquell moment era a l'oposició) va intentar que el batlle d'alsehores, Francesc Martínez, mostrés la documentació legal de l'edifici. Finalment, a principis del 2016, va ensenyar, als grups del ple, un projecte per legalitzar la instal·lació elèctrica de l'edifici (que datava del maig del 2014), així com també un estudi de prevenció d'incendis (elaborat el gener del 2016) i un expedient -emès el febrer de 2016- per adequar l'edifici a la llicèndia ambiental, "assumint d'aquesta manera que no ho estava", ha apuntat Thomen.
D'aquests, a hores d'ara, "no se n'ha executat ni tancat cap", asseguren des de l'actual equip de govern, alhora que apunten que "és sospitós" que hi hagi tants pocs dies de marge entre l'emissió dels projectes i la seva presentació al ple.
A banda, cal remarcar que el projecte per aconseguir la llicència ambiental el va signar l'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, com a aparellador. En l'informe en qüestió, el batlle santfruitosenc certifica que l'edifici "és segur estructuralment" i obvia en el seu escrit tota la planta baixa, que és la més perjudicada de l'immoble.
Tot plegat, a més, coincideix en un moment -març de 2016- en què el secretari municipal de Castellnou plega i Martínez "contracta", de forma irregular, el secretari municipal de Sant Fruitós de Bages. Malgrat que aquesta designació només la pugui dur a terme la Delegació del Govern (que, de fet, va enviar-hi una secretària), l'alcalde Martínez va mantenir en plantilla el secretari de Sant Fruitós a través de la seva empresa El Dret de la Terra, SL, per fer "assessoraments jurídics" directes a alcaldia.
Entre 2011 i 2017, l'Ajuntament es va gastar 294.000 euros en obres a l'edifici, però l'informe conclou que, a l'espera d'un projecte definitiu, les obres per adequar-lo a l'ús que se li ha estat donant durant aquests anys caldria una inversió de 800.000 euros.
Davant d'aquest dilema, tant Òrrit com Thomen han exposat als veïns que cal plantejar-se què cal fer amb l'edifici. Demanar un pressupost per saber què costaria fer-lo de nou o entrar en la rehabilitació. En tot cas, "davant el fet que el maig hi ha eleccions municipals, el més legítim per part nostra és esperar perquè el nou govern decideixi, tot i que creiem que qui ha d'escollir, amb tota la informació, és el poble", han afirmat.
Quatre anys amb la llum punxada?
Per si la il·legalitat en la instal·lació elèctrica i de focs -sumada a la falta de llicència ambiental degut a les deficiències estructurals durant set anys- fossin poca cosa, l'Edifici Montserrat va estar obert al públic més de quatre anys (des de 2011 fins a 2014) amb llum però sense comptador. Estava la llum punxada? Ni Òrrit ni Thomes no ho diuen, però es pregunten com podia tenir llum sense comptador.
Com està a dia d'avui l'Edifici Montserrat
L'informe encarregat per l'Ajuntament de Castellnou de Bages a l'arquitecte Manel Estarlí Sánchez, i ratificat per un estudi independent, assenyala greus deficiències de l'Edifici Montserrat
Per començar, l'encavallada que sosté la coberta de la sala polivalent té 26 de les 68 barres que la componen que suporten una tensió superior a la legalment permesa, de manera que l'informe detalla que "no compleix els requeriments. A més a més les soldadures en el cordó superior i inferior són fetes a testa, circumstància que "no és admissible en cap cas", segons l'arquitecte. Finalment, la coberta tampoc no compleix el requeriment de resistència al foc.
L'informe determina que tampoc l'estructura de la sala polivalent "no compleix" els requisits de capacitat resistent a flexió del forjat en base a la resistència horitzontal, formada per les biguetes, ni vertical, en els pilars, envans i directament al fonament. En aquest sentit, el desequilibri entre el que l'estructura suporta a la sala polivalent i el que hauria de suportar és de més el doble. Suporta 728 kg/m, quan la seva capacitat hauria de ser de 1.523 kg/m per garantir-ne la seguretat segons els seus usos.
Quant als pilars de la planta -1 de l'Edifici Montserrat, l'informe valora que "sí compleixen" els requeriments en la càrrega de pes, però assenyala altres deficiències de caràcter "greu", o directament "inadmissible". Els pilars de formigó de façana pateixen exfoliació en la seva part baixa que "pot arribar a ser greu".
En la seva part superior, la jàssera metàl·lica es recolza sobre els pilars sense cap element de transició provocant esquerdes d'assentament, una patologia que l'informe assenyala com a "greu". A la base, l'informe valora com a totalment "inadmissible" que el fonament d'aquesta planta es recolza sobre el terreny sense cap mur de contenció que asseguri la seva estabilitat. Això provoca que el bulb d'esforços del fonament sobre el terreny quedi totalment descalçat. Finalment, el sistema estructural de les columnes tampoc compleix els requeriments quant a resistència al foc.
Les conclusions de l'informe assenyalen que l'edifici ha estat ampliat i modificat sota criteris estructurals "que no corresponen al seu ús". Ni la coberta ni els forjats no compleixen amb els requeriments estructurals i, a més, "la seva execució conté greus errors de construcció". Tampoc "no compleix cap requeriment de resistència al foc", de manera que "ordena la reparació de tots els defectes per a la seva possible utilització".
Un restaurant de cap a caiguda
L'Edifici Montserrat es va construir l'any 1970 i va acollir, fins l'any 2009, una activitat de restauració que inicialment duia a terme grans celebracions de casaments, bateigs i comunions. Mica en mica, però, l'activitat va anar minvant, fins al punt que es va limitar a dinars organitzats per agències. Mesos més tard, va tancar.
La propietat, que contenia l'edifici i una finca del seu entorn, va anar a parar a vuit hereus que, davant la impossibilitat de repartir-la, van optar per arribar a un acord amb l'Ajuntament que, a canvi de la donació de l'immoble, reparcel·lava la finca en vuit parts perquè els hereus en fessin ús.
Aquesta operació es va signar el 2011, just després de l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i gairebé des del primer dia ja s'hi van portar a terme activitats, malgrat que l'edifici havia estat tancat els darrers dos anys i ,"oficialment", no tenia electricitat.
Entre mitjans de 2013 i primers de 2018, l'Edifici Montserrat va acollir l'activitat de les principals entitats de la ciutat, sobretot la Natura, amb les seves activitats de cant coral, tallers, cursos i reunions. A banda, les sales de l'immoble aplegaven, també, reunions de l'AMPA, i l'Ajuntament llogava les seves estances al públic per a celebracions, festes o activitats diverses.
De fet, tot i que la cessió de l'edifici entre el seu propietari i l'Ajuntament se signa l'any 2013, a tresoreria hi consten despeses anteriors de petites obres tant el 2011 com el 2013. "No sabem si hi havia un preacord entre les parts, però es fa estrany gastar diners municipals en una instal·lació que no és pròpia", apunten. "També, tot i que no en tenim constància en la documentació municipal, ens consta per diversos testimonis que la sala havia estat llogada abans de la data de l'adquisició", rematen.
Projectes misteriosos
Durant mesos, ERC (que en aquell moment era a l'oposició) va intentar que el batlle d'alsehores, Francesc Martínez, mostrés la documentació legal de l'edifici. Finalment, a principis del 2016, va ensenyar, als grups del ple, un projecte per legalitzar la instal·lació elèctrica de l'edifici (que datava del maig del 2014), així com també un estudi de prevenció d'incendis (elaborat el gener del 2016) i un expedient -emès el febrer de 2016- per adequar l'edifici a la llicèndia ambiental, "assumint d'aquesta manera que no ho estava", ha apuntat Thomen.
D'aquests, a hores d'ara, "no se n'ha executat ni tancat cap", asseguren des de l'actual equip de govern, alhora que apunten que "és sospitós" que hi hagi tants pocs dies de marge entre l'emissió dels projectes i la seva presentació al ple.
A banda, cal remarcar que el projecte per aconseguir la llicència ambiental el va signar l'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, com a aparellador. En l'informe en qüestió, el batlle santfruitosenc certifica que l'edifici "és segur estructuralment" i obvia en el seu escrit tota la planta baixa, que és la més perjudicada de l'immoble.
Tot plegat, a més, coincideix en un moment -març de 2016- en què el secretari municipal de Castellnou plega i Martínez "contracta", de forma irregular, el secretari municipal de Sant Fruitós de Bages. Malgrat que aquesta designació només la pugui dur a terme la Delegació del Govern (que, de fet, va enviar-hi una secretària), l'alcalde Martínez va mantenir en plantilla el secretari de Sant Fruitós a través de la seva empresa El Dret de la Terra, SL, per fer "assessoraments jurídics" directes a alcaldia.
Entre 2011 i 2017, l'Ajuntament es va gastar 294.000 euros en obres a l'edifici, però l'informe conclou que, a l'espera d'un projecte definitiu, les obres per adequar-lo a l'ús que se li ha estat donant durant aquests anys caldria una inversió de 800.000 euros.
Davant d'aquest dilema, tant Òrrit com Thomen han exposat als veïns que cal plantejar-se què cal fer amb l'edifici. Demanar un pressupost per saber què costaria fer-lo de nou o entrar en la rehabilitació. En tot cas, "davant el fet que el maig hi ha eleccions municipals, el més legítim per part nostra és esperar perquè el nou govern decideixi, tot i que creiem que qui ha d'escollir, amb tota la informació, és el poble", han afirmat.
Quatre anys amb la llum punxada?
Per si la il·legalitat en la instal·lació elèctrica i de focs -sumada a la falta de llicència ambiental degut a les deficiències estructurals durant set anys- fossin poca cosa, l'Edifici Montserrat va estar obert al públic més de quatre anys (des de 2011 fins a 2014) amb llum però sense comptador. Estava la llum punxada? Ni Òrrit ni Thomes no ho diuen, però es pregunten com podia tenir llum sense comptador.
Com està a dia d'avui l'Edifici Montserrat
L'informe encarregat per l'Ajuntament de Castellnou de Bages a l'arquitecte Manel Estarlí Sánchez, i ratificat per un estudi independent, assenyala greus deficiències de l'Edifici Montserrat
Per començar, l'encavallada que sosté la coberta de la sala polivalent té 26 de les 68 barres que la componen que suporten una tensió superior a la legalment permesa, de manera que l'informe detalla que "no compleix els requeriments. A més a més les soldadures en el cordó superior i inferior són fetes a testa, circumstància que "no és admissible en cap cas", segons l'arquitecte. Finalment, la coberta tampoc no compleix el requeriment de resistència al foc.
L'informe determina que tampoc l'estructura de la sala polivalent "no compleix" els requisits de capacitat resistent a flexió del forjat en base a la resistència horitzontal, formada per les biguetes, ni vertical, en els pilars, envans i directament al fonament. En aquest sentit, el desequilibri entre el que l'estructura suporta a la sala polivalent i el que hauria de suportar és de més el doble. Suporta 728 kg/m, quan la seva capacitat hauria de ser de 1.523 kg/m per garantir-ne la seguretat segons els seus usos.
Quant als pilars de la planta -1 de l'Edifici Montserrat, l'informe valora que "sí compleixen" els requeriments en la càrrega de pes, però assenyala altres deficiències de caràcter "greu", o directament "inadmissible". Els pilars de formigó de façana pateixen exfoliació en la seva part baixa que "pot arribar a ser greu".
En la seva part superior, la jàssera metàl·lica es recolza sobre els pilars sense cap element de transició provocant esquerdes d'assentament, una patologia que l'informe assenyala com a "greu". A la base, l'informe valora com a totalment "inadmissible" que el fonament d'aquesta planta es recolza sobre el terreny sense cap mur de contenció que asseguri la seva estabilitat. Això provoca que el bulb d'esforços del fonament sobre el terreny quedi totalment descalçat. Finalment, el sistema estructural de les columnes tampoc compleix els requeriments quant a resistència al foc.
Les conclusions de l'informe assenyalen que l'edifici ha estat ampliat i modificat sota criteris estructurals "que no corresponen al seu ús". Ni la coberta ni els forjats no compleixen amb els requeriments estructurals i, a més, "la seva execució conté greus errors de construcció". Tampoc "no compleix cap requeriment de resistència al foc", de manera que "ordena la reparació de tots els defectes per a la seva possible utilització".
Un restaurant de cap a caiguda
L'Edifici Montserrat es va construir l'any 1970 i va acollir, fins l'any 2009, una activitat de restauració que inicialment duia a terme grans celebracions de casaments, bateigs i comunions. Mica en mica, però, l'activitat va anar minvant, fins al punt que es va limitar a dinars organitzats per agències. Mesos més tard, va tancar.
La propietat, que contenia l'edifici i una finca del seu entorn, va anar a parar a vuit hereus que, davant la impossibilitat de repartir-la, van optar per arribar a un acord amb l'Ajuntament que, a canvi de la donació de l'immoble, reparcel·lava la finca en vuit parts perquè els hereus en fessin ús.
Aquesta operació es va signar el 2011, just després de l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i gairebé des del primer dia ja s'hi van portar a terme activitats, malgrat que l'edifici havia estat tancat els darrers dos anys i ,"oficialment", no tenia electricitat.