Gairebé la casualitat ha volgut que els Carles, pare i fill, s'hagin donat el relleu generacional a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa fent coincidir la jubilació d'un amb la incorporació de l'altre. Poc més de vint dies han estat tots dos en el mateix cos, tot i que no han coincidit. El Carles pare ha deixat la policia com a responsable de l'oficina d'atestat d'investigació d'accidents de trànsit. De fet, és la feina que ha fet els darrers vint anys. El Carles fill, com tots els que arriben de l'Escola de Policies, comença des de Seguretat Ciutadana.
Gairebé la casualitat, dèiem, perquè la relació entre un i l'altre també han influït en la decisió del fill. "A casa parlàvem molt poc de la seva feina, però al televisor sempre hi havia sèries i pel·lícules de policies", admet el fill, "era constant, i suposo que això hi ha influït". "Els cops que he parlat de feina a casa ha estat per aconsellar des d'una vessant formativa", completa el pare. Sobre l'efecte de les drogues, o les conseqüències de conduir begut o "quan vaig tenir moto", complementa. "Quan sortia de festa amb els amics, ell sempre volia venir-nos a buscar".
Tots dos Carles han portat la feina del pare com a caporal de la policia catalana "amb molta discreció". Quan varen venir a viure a Artés després que el pare assumís la seva responsabilitat a l'oficina d'atestat d'investigació d'accidents de trànsit "va passar força temps fins que la gent del poble va saber a què es dedicava", apunta el fill. "També ell, que llavors era xic, era prudent a l'hora de parlar de la meva feina", explica el pare. Només quan va estar destinat a Tremp i encara vivien a Badalona "el meu fill em demanava si havia enxampat molts dolents, però és que només em veia un cop a la setmana perquè no podia pujar i baixar cada dia", aclareix
El pare admet que no li va fer gràcia que el seu fill volgués entrar als Mossos, "i ell ho sabia". "I no ho volia sobretot perquè la societat està com està: hi ha pèrdua de valors, menyspreu a l'autoritat -de fills a pares, fins i tot- i cada cop s'instal·len més bandes organitzades...", explica, "i això et fa patir, com a pare, i a la meva esposa, ni t'ho explico: primer l'home i ara el fill". L'únic que pot fer és aconsellar-lo "que es prepari bé".
En un relleu com aquest, que ha coincidit la sortida d'un i l'entrada de l'altre al mateix cos i a laa mateixa comissaria, és gairebé obligat preguntar pels consells que li ha donat. "Que porti l'uniforme amb dignitat -diu- perquè allò que facis no t'afecta només a tu, sinó a tot el cos". Per tant, li aconsella, sobretot, "precaució, prudència i respecte" durant les seves actuacions i que tingui "molta paciència, perquè al carrer et trobes de tot". També li recorda que amb les noves tecnologies, les seves actuacions poden ser fàcilment fiscalitzades per la població, ja que "tots els col·lectius que tenim autoritat, estem especialment en el punt de mira". Finalment, li aconsella que no doni per sentat que cap servei sigui senzill: "sempre es pot complicar". El fill admet que entoma la seva nova feina "com un repte i sense por". "Al cap i a la fi, soc mosso, que és el que volia ser", apunta.
El nou agent no sap cap a on enfocarà el seu camí ddins dels Mossos d'Esquadra. Admet que li crida l'atenció ser ARRO o BRIMO "perquè fan entrenar-te molt, i a mi el tema físic m'atrau". Però, tot i així, en aquestes dues unitats perdria "el contacte amb la gent que ara tinc a Seguretat Ciutadana i que tant m'agrada".
Tota una vida amb el pare de policia
El Carles pare va entrar als Mossos d'Esquadra el 1994, ara fa trenta anys, i el seu fill té 28 anys. O sigui, que el Carles fill va néixer que el seu pare ja era agent. En aquest cas, agent de Seguretat Ciutadana a Osona, que just llavors acabava d'agafar competències. Temps més tard es va presentar per ser caporal i va optar a les places de trànsit, quan les competències van arribar a Barcelona i Taarraagona "i es necesitava molta gent".
L'any 2000, "quan vaig sortir de l'Escola com a caporal", el van destinar a Tremp, on va estar-s'hi un any fins arribar a la comissaria de Manresa. Mig any després d'arribar, va tenir la possibilitat d'encarregar-se de l'oficina d'atestat d'investigació d'accidents de trànsit. Llavors va ser quan va decidir, amb la faamília, deixar Badalona i buscar casa al Bages.
El fill, que va estudiar Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, va tenir interioritzar gairebé des de sempre que volia ser mosso. "I tu a què et voldràs dedicar?, em preguntaven de xic, i jo els responia que em faria agent dels Mossos d'Esquadra. Era quelcom que em sortia de dins, però el cert és que en aquell moment no m'havia plantejat ni presentar-m'hi, ni quan, ni com", admet.
Quan va acabar la carreraa "va arribar la Covid". En aquell moment, els seus ingressos li arribaven com a futbolista -va arribar a jugar en el primer equip del CE Manresa-, però també va trobar feina al departament de logística de Casa Tarradellas, "on estava prou bé". Però hi va haver un moment en què es va dir: "ara és el moment". I va opositar i va treure molt bona nota de tot. Fins al juliol es va estar formant a l'Escola i a l'agost van confirmar-li que tenia plaça a Manresa: "Era la meva primera opció".