El dia de l'apagada elèctrica va haver-hi un grup de persones al país que es van convertir en l'excepció. Eren aquells individus que habitaven algun espai que comptava amb alguna mena de mecanisme de resistència davant la desaparició del corrent elèctric. Il·luminats per previsors. En aquesta carpeta hi trobaríem els hospitals, que explicaven com van poder mantenir el servei als centres per a les intervencions essencials, o la mateixa emissora de ràdio líder del país, que narrava amb detall com anaven a buscar benzina per alimentar el generador elèctric que els mantenia en actiu. Des d'aquell moment, els generadors elèctrics s'han mirat amb especial interès, per una part de la població. Però són un aparell recomanable per a ús domèstic? Experts contactats per Nació reconeixen la seva utilitat puntual, però remarquen que hi ha alternatives molt més adaptades a l'actualitat tecnològica i segures per a la salut.
Així com l'apagada i els dies posteriors van comportar una febre sobtada per l'adquisició d'aparells a piles, com llanternes o ràdios, a les botigues de tecnologia del país, els grans comerços distribuidors de generadors elèctrics també han notat un auge immediat en l'interès ciutadà. "Aquests van per encàrrec. No els tenim a botiga. Però també s'ha notat. Ara bé, la gent va per impulsos, i això s'ha de rumiar bé, que són centenars d'euros i s'ha de saber utilitzar", enraona un dependent d'una gran cadena ubicada al centre de Barcelona.
Generadors elèctrics a casa, una opció millorable
El que diu aquest treballador, des del coneixement particular, és similar al que apunten experts en enginyeria elèctrica amb més profunditat. Els generadors elèctrics funcionen amb combustibles com la gasolina o el dièsel i són útils per mantenir l'energia autònoma de diferents espais, segons la seva mida i capacitat, però també tenen contrapartides. Especialment si ens referim a l'interès per tenir-los en un entorn domèstic. De fet, el dia de l'apagada elèctrica, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va alertar de l'atenció sanitària a almenys 21 persones per inhalacions de monòxid de carboni derivades de l'ús d'aquests dispositius, moltes de les quals van acabar amb trasllat hospitalari.
Aquests aparells, que es poden trobar a partir dels 300 euros i després va augmentant-ne el preu segons les característiques de la màquina, plantegen diverses reflexions. "El primer que s'ha de tenir clar és que això depèn de les necessitats de cadascú. Hi ha hagut malalts que tenien un respirador, que depenien d'ell per continuar vivint i que amb l'apagada se'n van quedar sense. És crític. En aquest cas has de tenir accés a electricitat permanent, i el generador te'n dona. Una altra cosa és si hi ha alternatives, i el que suposen", apunta Albert Basté, membre del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, especialitzat en energia. Al marge d'aquest apunt, però, el mateix expert subratlla que "la tecnologia ja permet" alternatives domèstiques menys problemàtiques.
Hi ha una gran diferència entre utilitzar un generador a espais no habitats o fer-ho a llars, remarquen els especialistes contactats per aquest diari. "Jo tinc un generador elèctric a un aparcament del qual gestionem la concessió municipal. I vam tenir llum durant tot el dia de l'apagada. Però no el tenim posat? A una zona que dona a fora. No el pots tenir a un garatge de casa, o a un soterrani que no estigui prou ventilat, com hem vist algunes vegades. Crees monòxid de carboni, que és allò que surt a les pel·lícules de la gent que se suïcida a un cotxe. No el notes i és perillós", adverteix Jordi Fabrellas, degà del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona. En un pis -on viu la majoria de la població d'aquest país- tot és "més complex", s'insisteix. Les opcions més vàlides serien col·locar l'aparell a una terrassa o balcó, assegura l'expert, si bé això depèn també en gran mesura de les característiques de l'habitatge.
I encara hi ha qui ho veu amb més reticències. "No és una eina ni útil ni recomanable. Millor això que res, pots dir, sí, però és una defensa molt justa, havent-hi altres opcions. Hi ha altres solucions tecnològiques que disten d’un generador elèctric i que et donen més resiliència", apunta Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (Fegicat). Com a exemples, en menciona els Sistemes d'Alimentació Ininterrompuda (SAI) -en referència a uns aparells que connectes als dispositius que més t'interessen i que, en cas d'un tall de subministrament, eviten que es quedin sense energia- o les bateries vinculades a plaques solars, que et permeten tenir una reserva d'energia en cas que el corrent falli.
Alternatives: de bateries solars als power tanks
Si bé es reconeix que aquest recurs és només vàlid per aquells que tenen plaques fotovoltaiques a la finca on viuen, tant Rodríguez com Fabrellas assenyalen que molts dels usuaris de l'autoabastiment solar desconeixen que una de les grans utilitats d'aquest sistema és el de tenir una bateria externa que acumula l'excés d'energia i que et permet disposar-ne si hi ha una caiguda del subministrament corrent. "Una placa produeix llum, i si no pot anar enlloc, s'atura, no se'n pot fer res. Però si tens una bateria, sí. Casa meva n'és un exemple. Tenim una bateria de 4,4 quilowatts i amb això vam tenir servei durant tota l'estona de la baixada elèctrica", explica l'expert gironí. El servei que s'aconsegueix és de mínims, però es pot tirar endavant. "No pots fer anar la rentadora, però la nevera o la tele, sí", resumeix.
Però encara hi ha una altra alternativa a l'abast de la població que ni té plaques solars ni vol tenir un motor amb benzina a casa, sostenen les veus contactades. Es poden aconseguir també bateries que es connecten directament al sistema elèctric i que permeten tenir una reserva d'energia preparada per al moment en què falti el corrent. "Un exemple són les eines que comencen a comercialitzar-se aquí, com els power tanks, que són bateries com les de les motos de lloguer elèctriques que pots trobar a les grans ciutats. Et poden donar autonomia per tenir il·luminació a casa, i tenir el mòdem o la nevera funcionant també, almenys durant unes 10 o 12 hores", esmenta Albert Basté. També el director general de Fegicat menciona l'opció "d'enganxar" aquestes bateries -com el sistema SAI- a habitatges unifamiliars. Aquestes opcions, però, requereixen un coneixement tècnic que hauria d'anar acompanyat d'una instal·lació i un assessorament professional, insisteixen els experts.
Més enllà de si cal un aparell a casa
Sobre el fet que la gent ara es pugui interessar per aquests sistemes a partir d'un únic dia de caiguda del sistema elèctric, els especialistes reivindiquen que almenys s'hagi guanyat interès social per una carpeta que fins ara havia despertat un interès relatiu, consideren. La de l'electricitat. "Una de les coses que més m'ha sobtat aquests dies és la d'anar pel carrer i sentir la gent parlant d'energia. Hi ha més consciència, s'entén l'impacte que té a les nostres vides i això, quan es calmi l'actual excés d'informació, pot ser un guany", valora Raúl Rodríguez.
D'una manera similar, Basté considera que recomanar obertament adquirir productes de recuperació d'energia en cas de caiguda del sistema elèctric pot tenir "un punt alarmista" però també matisa que els fets dels darrers dies es poden convertir en "una oportunitat" per al gruix de la població. Especialment, per despertar l'interès sobre "el canvi a nivell energètic" que es viu i el que això pot representar. Sobretot, pel que fa a què "el consumidor no només sigui un element passiu". Cada vegada més, qui sigui un "subjecte actiu dins de la xarxa" que s'interessi per les condicions en les quals obté l'energia, "més preparat estarà", remata l'enginyer.
