Aquest dijous es va celebrar el segon debat obert del Procés Embat local, amb la presència de Rufí Cerdan que va presentar les qüestions que caracteritzen l'àmbit de l'urbanisme. Embat vol repensar "la gestió de la ciutat i dels seus recursos per construir una ciutat més humana". Cerdan va presentar quatre eixos a tenir en compte en el tema de l'urbanisme: l'habitatge, el transport, l'espai públic i els equipaments.
Pel que fa a l'àmbit de l'habitatge durant el debat van anar sortint algunes dades clau, com els canvis històrics que ha viscut la societat. S'ha passat d'una societat on el 50% de les persones eren llogaters, als anys 70, a una on el 85% té pisos en propietat. Per tant el canvi psicològic ha sigut important, per construir la societat actual on la solidaritat escasseja. Segons l'informe social del POUM a Manresa hi han 2.000 famílies amb problemes per arribar a final de mes i pagar els lloguers. Però aquesta xifra només inclou a la gent que així ho ha manifestat. Per tant el número podria pujar encara més amb famílies que no manifesten queixes.
Al respecte de la propietat dels pisos, cal dir que l'impost de l'IBI constitueix un terç dels ingressos totals de l'Ajuntament i que, per tant, és estratègic per a les finances del Consistori. L'IBI ha anat pujant durant els últims 10-15 anys, multiplicant-se per cinc. Hi ha alguns barris on l'impost és tan alt que crea un nou problema per les famílies. En el debat s'ha conclòs que si socialment està ben vist tenir un pis en propietat "és per causa d'un procés especulatiu iniciat ja als anys 80 i accelerat amb l'auge del crèdit barat de finals dels 90 i la bombolla". Els ajuntaments van veure com una font de finançament taxar amb impostos la propietat privada. I ara que moltes famílies estan sense ingressos aquesta pressió les fa perillar. Això no està passant amb els 700 pisos que estan en mans dels bancs, dels quals no es paga l'IBI en molts casos.
Un altre tema va ser el paper de Fòrum, empresa municipal que té alguns pisos sense ús. Fòrum no ha estat capaç de vendre els pisos, i en cobra un lloguer d'uns 4 euros/m2 que és el doble del lloguer social. A banda de no poder vendre els pisos que ha fet, enguany s'hi han injectat 2,5 milios d'euros que serveixen per tapar forats financers. Això passa un any després de la retallada de plantilla d'aquesta empresa municipal que no presta un servei addient a la ciutat.
El següent element tractat ha sigut el del transport. És un element que crea la identitat d'una ciutat de forma evident. Ara no s'està utilitzant el transport públic de forma massiva perquè, segons la línia del debat, "és un servei ineficient ja que tarda molt (a vegades més que caminant), els nodes estan emplaçats malament i els recorreguts no són flexibles a les necessitats de la gent". A més a més el preu dels taxis és excessiu. A això s'afegeix que la zona blava va ser privatitzada en el seu dia per pagar els deficitaris pàrquings de la ciutat. Es completa la imatge amb els convenis que el govern del tripartit va fer amb empreses privades com ara el de renovar la flota d'autobusos cada 5 anys. El resultat és el dèficit de gairebé 2 milions d'euros cada any en el transport públic de la ciutat.
Pel que fa a l'espai públic, s'ha comentat que no és adequat per gent que va en cadira de rodes, o per cotxets de nens petits, o que té problemes de mobilitat. La població no pot triar els usos dels espais que tenen al costat, i al contrari, "els usos són donats per urbanistes que no trepitgen els carrers". D'aquesta manera "un ús dissenyat en un despatx determina" una tipologia d'usuari d'una plaça o un carrer depenent de si es construeix una pista de petanca, un parc infantil, un jardí, etc. El veïnat està absent d'aquestes decisions, com ara durant la construcció de la plaça de Sant Ignasi a les Escodines.
Quant als equipaments el debat conclou que actualment es té la mateixa situació que al transport o a la zona blava, és a dir, que l'ajuntament del seu moment es va comprometre a fer equipaments "massa grans i massa cars de mantenir" com les piscines o l'Ateneu Les Bases, pensant en l'economia expansiva dels temps de la bombolla immobiliària, cosa que ha provocat serioses despeses anuals per pagar els compromisos adquirits. Els crèdits a pagar en total entre unes coses i d'altres són d'uns 10-11 milions d'euros cada any, que van a la banca.
En resum, la trobada conclou que es té una ciutat en fallida econòmica que encara està pagant els errors de concepte de governs anteriors. Però la societat civil encara està en fase d'articulació i organització, cosa en que "cal aprofundir molt més". El Procés Embat conclou que "estem en una fase d'analitzar el que tenim abans de poder fer propostes més profundes".
El proper dijous a les 19h. el Procés Embat es tornarà a trobar per parlar de l'organització municipal de la ciutat i del paper dels barris. Serà, com sempre, al local del carrer Escodines 21 a les 19h de la tarda.
Pel que fa a l'àmbit de l'habitatge durant el debat van anar sortint algunes dades clau, com els canvis històrics que ha viscut la societat. S'ha passat d'una societat on el 50% de les persones eren llogaters, als anys 70, a una on el 85% té pisos en propietat. Per tant el canvi psicològic ha sigut important, per construir la societat actual on la solidaritat escasseja. Segons l'informe social del POUM a Manresa hi han 2.000 famílies amb problemes per arribar a final de mes i pagar els lloguers. Però aquesta xifra només inclou a la gent que així ho ha manifestat. Per tant el número podria pujar encara més amb famílies que no manifesten queixes.
Al respecte de la propietat dels pisos, cal dir que l'impost de l'IBI constitueix un terç dels ingressos totals de l'Ajuntament i que, per tant, és estratègic per a les finances del Consistori. L'IBI ha anat pujant durant els últims 10-15 anys, multiplicant-se per cinc. Hi ha alguns barris on l'impost és tan alt que crea un nou problema per les famílies. En el debat s'ha conclòs que si socialment està ben vist tenir un pis en propietat "és per causa d'un procés especulatiu iniciat ja als anys 80 i accelerat amb l'auge del crèdit barat de finals dels 90 i la bombolla". Els ajuntaments van veure com una font de finançament taxar amb impostos la propietat privada. I ara que moltes famílies estan sense ingressos aquesta pressió les fa perillar. Això no està passant amb els 700 pisos que estan en mans dels bancs, dels quals no es paga l'IBI en molts casos.
Un altre tema va ser el paper de Fòrum, empresa municipal que té alguns pisos sense ús. Fòrum no ha estat capaç de vendre els pisos, i en cobra un lloguer d'uns 4 euros/m2 que és el doble del lloguer social. A banda de no poder vendre els pisos que ha fet, enguany s'hi han injectat 2,5 milios d'euros que serveixen per tapar forats financers. Això passa un any després de la retallada de plantilla d'aquesta empresa municipal que no presta un servei addient a la ciutat.
El següent element tractat ha sigut el del transport. És un element que crea la identitat d'una ciutat de forma evident. Ara no s'està utilitzant el transport públic de forma massiva perquè, segons la línia del debat, "és un servei ineficient ja que tarda molt (a vegades més que caminant), els nodes estan emplaçats malament i els recorreguts no són flexibles a les necessitats de la gent". A més a més el preu dels taxis és excessiu. A això s'afegeix que la zona blava va ser privatitzada en el seu dia per pagar els deficitaris pàrquings de la ciutat. Es completa la imatge amb els convenis que el govern del tripartit va fer amb empreses privades com ara el de renovar la flota d'autobusos cada 5 anys. El resultat és el dèficit de gairebé 2 milions d'euros cada any en el transport públic de la ciutat.
Pel que fa a l'espai públic, s'ha comentat que no és adequat per gent que va en cadira de rodes, o per cotxets de nens petits, o que té problemes de mobilitat. La població no pot triar els usos dels espais que tenen al costat, i al contrari, "els usos són donats per urbanistes que no trepitgen els carrers". D'aquesta manera "un ús dissenyat en un despatx determina" una tipologia d'usuari d'una plaça o un carrer depenent de si es construeix una pista de petanca, un parc infantil, un jardí, etc. El veïnat està absent d'aquestes decisions, com ara durant la construcció de la plaça de Sant Ignasi a les Escodines.
Quant als equipaments el debat conclou que actualment es té la mateixa situació que al transport o a la zona blava, és a dir, que l'ajuntament del seu moment es va comprometre a fer equipaments "massa grans i massa cars de mantenir" com les piscines o l'Ateneu Les Bases, pensant en l'economia expansiva dels temps de la bombolla immobiliària, cosa que ha provocat serioses despeses anuals per pagar els compromisos adquirits. Els crèdits a pagar en total entre unes coses i d'altres són d'uns 10-11 milions d'euros cada any, que van a la banca.
En resum, la trobada conclou que es té una ciutat en fallida econòmica que encara està pagant els errors de concepte de governs anteriors. Però la societat civil encara està en fase d'articulació i organització, cosa en que "cal aprofundir molt més". El Procés Embat conclou que "estem en una fase d'analitzar el que tenim abans de poder fer propostes més profundes".
El proper dijous a les 19h. el Procés Embat es tornarà a trobar per parlar de l'organització municipal de la ciutat i del paper dels barris. Serà, com sempre, al local del carrer Escodines 21 a les 19h de la tarda.
