Va agafar les regnes de la direcció dels Serveis Territorials d'Educació de la Catalunya Central pocs mesos abans d'iniciar el curs escolar 2021-22, el de la tornada a la normalitat després de la gran pandèmia. A Gemma Boix López (Sant Joan de Vilatorrada, 1977), però, els reptes no l'espanten; al contrari: sempre intenta que tot allò que entoma li reporti aprenentatges tant a nivell personal com professional. En aquest sentit, quan l'exconseller Josep González-Cambray la va trucar, ara farà 3 anys, per proposar-li ser la responsable del Departament d'Educació a les comarques centrals, ella va acceptar sense dubtar-ho.
No era la primera vegada que assumia un càrrec per delegació del Govern: el setembre del 2008, mentre feia de regidora per ERC al seu poble natal (2007-2011) la van nomenar directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, una responsabilitat que va abandonar al cap de vuit mesos per posar-se al capdavant de la direcció territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació a la Catalunya Central (2009-2011). Durant els anys alliberats de responsabilitats polítiques, Boix ha exercit de professora de Llengua Catalana i Literatura en diversos instituts del país. El darrer, el Quercus de Sant Joan, on hi té la plaça fixa.
Ara, davant l'incert panorama d'unes eleccions anticipades, el seu futur dintre de l'administració penja d'un fil. Mentrestant, però, segueix fent de mediadora entre el govern i els ajuntaments de la Catalunya Central amb les direccions dels centres educatius i les famílies que els conformen. Una tasca no exempta de polèmiques en un moment en què les reivindicacions docents estan en l'ordre del dia.
Encara li quedava un any al càrrec... Com s'ha pres la convocatòria electoral d'Aragonès?
L'he rebut amb normalitat. En tot moment saps que això pot passar. Que em sap greu haver de deixar aquesta feina? Sí, no t'enganyaré. Ara bé, el que més lamento és que no s'hagin aprovat els pressupostos, perquè realment són molt i molt bons. Ens haurien permès avançar en moltes direccions i tirar endavant projectes que ara haurem de guardar en un calaix i que no sabem com acabaran.
Per exemple?
El de l'Institut Escola de Navàs. Sense pressupostos, difícilment trobarem els diners per desencallar-ho, ara com ara.
Amb els pressupostos es contemplava una partida expressa per construir l'edifici?
Es plantejava un escenari molt favorable per poder tenir acords de govern, sí.
Ja que hem començat parlant de noves construccions, com tenim el tema de l'escola Valldaura? Si no m'erro, primer van dir que el conveni estaria a punt per ser signat a finals del 2023, després van demorar-ho a aquest primer trimestre de 2024...
Soc conscient que ho hem dit moltes vegades i per això no em vull fer pesada: estem a punt de signar, de debò! Hem treballat molt intensament i ara estem esperant que els interventors el donin per bo.
Podria ser que la convocatòria anticipada d'eleccions retardés més aquest procés?
No necessàriament. La Secretaria General , i tots els departaments que se'n deriven, estem treballant amb Economia per saber, pressupostàriament, d'on podem tibar perquè es pugui tirar endavant tot el que estava previst dintre dels pressupostos del 2024.
I se'n van sortint?
Déu n'hi do! Justament l'altre dia ens van confirmar que disposarem dels diners necessaris perquè a partir del curs vinent l'institut Lluís de Peguera compti amb un Cicle Formatiu de Grau Superior d'Arts Escèniques.
Però no hi havia l'Escola d'Arts Escèniques de Manresa (EAEM) que oferia això mateix?
De fet, serà el mateix però passarà a costejar-se amb diners públics.
Enyora estar en el terreny de joc de l'institut?
Soc una persona que quan faig una cosa, intento centrar-me en aquella cosa. Què vull dir? Doncs que ara soc aquí, a Serveis Territorials, i treballo per això i per aprendre tantes coses com pugui d'aquesta etapa. Quan s'acabi, tornaré a l'institut i m'hi implicaré al cent per cent.
Aquesta implicació passarà, si s'escau, per ser bel·ligerant amb les decisions que es preguin des de dalt?
No ho he estat mai, de bel·ligerant. Potser aquesta experiència política que tinc m'ha fet entendre que les coses no són tan fàcils, i que tot té una raó de ser. Jo he estat docent en diferents governs i sempre he entomat el que hi havia. Parteixo de la base que quan es pren una decisió s'ha pres perquè s'ha considerat que era la millor, t'agradi més o menys.
Però si no agrada, està bé fer-ho saber, també, no?
Sí. I ho faig saber, evidentment, però tampoc soc una persona que munti ni propiciï manifestacions. Jo puc tenir la meva opinió però continuaré fent la meva tasca de docent seguint les directrius que hi hagi en aquell moment. I això no treu que no em sàpiga greu que hi hagi canvis gaire substancials, però és que moltes vegades no depenen dels governs.
De qui depenen, doncs?
La majoria de canvis profunds ens venen marcats pel Ministeri. Per això dic que és important conèixer l'administració, perquè et permet posar-te a la seva pell.
Diu que no ha incentivat mai cap manifestació, però en alguna deu haver anat...
Sí. La de l'Escola Catalana, per exemple. Recordo que hi vaig anar jo sola, amb el meu fill petit, que tenia 2 anys encara no. Em vaig fer fer una foto i tot!
Alguna altra?
La veritat és que tinc molt mala memòria, en general...
De les sis comarques que conformen els STE de la Catalunya Central (Bages, Moianès, Solsonès, Osona, Berguedà i Alta Segarra), quina és la que li porta més maldecaps?
Ui, són molt diferents! Cadascuna té les seves casuístiques i tarannàs propis. Ara bé, el que sí que puc dir és que comparat amb altres Serveis Territorials, les nostres direccions són molt col·laboratives. És un territori molt tranquil i obedient, la veritat.
Què vol dir amb obedient?
Ho dic en el bon sentit de la paraula: sempre que els demanes col·laboració per tirar endavant projectes se'ns indiquen des de Serveis Centrals, t'ho posen molt fàcil. Que tenen coses a esmenar? Evidentment. I ho fan. Però sempre des d'una voluntat constructiva.
Potser no des de les direccions dels centres, però de crítiques destructives també n'hi ha. Com les gestiona?
Quan estàs en llocs de responsabilitat, has de tenir molt clar que mai ho faràs al gust de tothom. En aquest sentit, quan amb el meu equip prenem una decisió, ho fem segures i convençudes, perquè l'hem pres de manera molt conscient, argumentada, treballada i justificada.
Té la fama que sempre mira de respondre totes les crítiques que li fan.
Perquè parteixo de la premissa que tot el que decideixo té un motiu. Jo, quan em reuneixo amb els ajuntaments, amb les direccions dels centres o amb les AFA, sempre els ho dic: "No us penseu que jo he arribat aquí i he pres aquesta decisió perquè avui m'he llevat així". No! Tenim uns indicadors, un objectiu, una mirada de futur... que poden agradar més o menys. Que potser no els convenço? No és pas el meu objectiu, però com a mínim que entenguin el perquè de les coses.
I com explica el per què de la demanda constant i unànime de més recursos per a la inclusió a les escoles?
Les reivindicacions són unànimes en aquells centres que consideren que han perdut recursos. Els centres que n'han guanyat, no es queixen pas.
Però igualment segueixen veient que en falten.
Al mes de gener vam fer un acte d'acollida al docent novell, i es van donar unes dades molt significatives. Del curs 2018-19 al curs 2023-24, a Catalunya s'han incorporat més de 10.000 professionals en els centres educatius, 9.783 dels quals, docents. El personal s'ha incrementat moltíssim!
Però no suficient, pel que es veu.
No, no ho és. Cal continuar aportant recursos nous.
I el Decret d'Inclusió?
Tots els recursos que indica aquest decret estan desplegats. I no només això, sinó que estan sobrepassats. En aquest sentit, el que caldria seria revisar-lo i ampliar-lo. Els pressupostos que s'han tombat ho contemplaven, de fet... D'altra banda, també penso que seria interessant revisar la formació dels docents no quan ja són dintre del sistema, sinó abans.
Què vol dir?
Que es donessin les eines i es formés als i les futures mestres per treballar des d'una altra mirada. Que quan comencessin la seva carrera professional ja ho portessin de sèrie; que els ho ensenyessin a la universitat.
A què es refereix quan parla d'"una altra mirada"?
D'intentar veure la individualitat de cadascun dels alumnes que hi ha en una aula.
Amb les ràtios que hi ha, això és gairebé una utopia...
Però hi ha tota una sèrie de mesures que, si bé en un principi potser estan pensades per ajudar un alumne en concret, es poden aplicar en general perquè són beneficioses per a tothom.
Per exemple?
Explicar, cada dia a primera hora, què farem durant tota la jornada. Rutinitzar, anticipar-los... Sembla una tonteria però va molt bé perquè els estructura. I aquesta n'és només una: n'hi ha moltes altres que formen part de la Guia de Mesures Universals que recentment s'ha actualitzat i que tots els centres tenen.
Aquesta és la primera preinscripció escolar a Manresa que s'ha fet amb el nou mapa de zonificació. Com ha anat?
Doncs molt bé! Hi ha hagut un repartiment súper equilibrat a la ciutat tant pel que fa a Infantil com pel que fa a Secundària. Estem contentíssims! Penso que tot plegat ha servit perquè la ciutadania prengui consciència que combatre la segregació és cosa de tots.
Creu que ha tingut una bona rebuda, per part de la ciutadania, aquesta nova zonificació?
Personalment, no he rebut cap feedback de ningú. Bé, sí, un d'una mare que va respondre un tuit que va fer l'Ajuntament, i no era precisament positiu...
Què deia?
Es queixava que l'actual divisió no tenia en compte la proximitat del lloc de residència amb els centres escolars.
I això és veritat?
El que és veritat és que el nostre objectiu principal amb la nova zonificació era combatre la segregació. A partir d'aquí, ens vam basar amb els criteris que establia el Decret 11/2021 del Pla Contra la Segregació, i a l'hora de crear les diverses zones, vam tenir en compte que totes comptessin amb centres públics i concertats, i que estiguessin ben connectades amb el transport públic urbà. Tot plegat és un encaix de diferents aspectes, i portem anys treballant-hi molt intensament, tant nosaltres, com Serveis Centrals, l'Ajuntament, les direccions dels centres...
El fet d'haver aprimat a una línia l'escola La Flama també forma part d'aquesta voluntat dessegregadora?
La baixada de la natalitat ens porta a fer actuacions com aquesta. Són mesures que no agraden però que s'han de prendre. Sí que és cert que una de les idees que estan sobre la taula i que compartim amb l'Ajuntament és acabar fusionant La Flama amb algun altre centre que formi part del terme municipal de Manresa. Però perquè això passi encara queden uns quants anys.
També deu faltar temps perquè reductes com el Pare Algué o la Renaixença tinguin un percentatge d'alumnat vulnerable que no s'apropi al 100%.
Sí, correcte. Tot i així, a partir d'ara, el que farà Inspecció serà mirar, preinscripció per preinscripció, la tipologia d'alumnat que hi ha per tal de repartir-lo equitativament en cadascuna de les escoles. En el cas de la Renaixença o el Pare Algué, el percentatge d'alumnes vulnerables més elevat el trobem en els cicles mitjà i superior, quan encara no s'havia aprovat el Decret 11/2021.
De segregació n'hi ha a totes les grans ciutats. Per què se'n parla especialment, a Manresa?
No t'ho sabria dir. Jo crec que, en part, és perquè l'Ajuntament està desacomplexat, en aquest sentit. I no li fa res parlar-ne obertament.
Què s'endú d'aquests dos anys i mig al capdavant de STE de la Catalunya Central?
Molt coneixement. Molt. Cada centre és un món, i tot i que és evident que hi ha coses que s'han de fer d'una manera concreta a tot arreu, el cert és que són les persones les que fan els llocs. I això enriqueix profundament, inspira i obre la mirada.
Què li demanaria al seu successor o successora, en cas que no revalidi el càrrec?
D'una banda, que abans de prendre decisions, valori tot el que s'ha fet anteriorment i intenti entendre per què s'ha fet, i és que no hi ha cap decisió presa a la babalà; totes estan raonades i justificades. De l'altra, li diria que confiï en la gent amb qui treballa, perquè en aquests STE hi ha una expertesa de molts i molts anys. I que tingui molta sort. Que gaudeixi molt, que d'aquest càrrec se n'aprèn moltíssim.