La Play és cultura?

A molts joves no els sorprendrà perquè ja ho deuen saber, però a partir d'ara a la botiga oficial de PlayStation podràs comprar videojocs amb el bo cultural jove que atorga el govern espanyol. Potser encara hi ha algun despistat que no sap què és, però és una ajuda de 400 euros per a nois i noies que compleixen 18 anys. Com una espècie de regal d'aniversari per entrar a la vida adulta. Ara bé, no es pot fer servir així com així: és un import reservat per gastar durant un any en activitats i productes culturals. Un cop feta la repassada, tornem al tema: els joves podran comprar-se videojocs de la Play amb els 400 euros. I, com sempre, la clàssica bomba de rellotgeria sobre el gaming, la cultura i la pedanteria ha tornat a esclatar.

Que el 2024 hàgim de tornar a establir el debat sobre el fet sí els videojocs són cultura o no deixa entreveure una desconnexió generacional absoluta que, lluny de voler-la crucificar, necessitem reconnectar com més aviat millor. És evident que hi ha infinitat de videojocs que de cultura tenen el mateix que de tesi doctoral en bioquímica, però podríem establir el mateix amb la literatura, el cinema, el teatre o els museus. O és que si paguen una subscripció per veure la sèrie sobre Jeffrey Dahmer a Netflix els nostres joves s'estan culturitzant? Sempre hi haurà el pontificador que ens recordarà que així "aprenen llenguatge audiovisual", però motiu encara més gros per recordar que la millor sèrie de l'any a la plataforma està basada en un videojoc (Arcane, de League of Legends).

Hem de trencar amb la moralitat pedant que estableix el fet que és culturalment més satisfactori anar a una sessió del Liceu Under35 per veure La sonnambula de Bellini i Romani que adquirir qualsevol dels videojocs d'Assassin's Creed o Uncharted. "Són violents", criden des de talaies de marbre, oblidant potser per un moment que en la majoria d'òperes o grans drames teatrals mor fins i tot l'apuntador en pràctiques. És evident que si un noi de 18 anys es compra el EA FC 2025 amb el bo cultural jove no es culturitzarà gaire, però establint aquest criteri de reducció a l'absurd i de fer l'anècdota categoria, molts films en cartellera o museus repartits per Barcelona tampoc serveixen pràcticament per a res, ni per als adults.

Aquestes línies, insisteixo, no són una criminalització dels adults (dels quals formo part, ja per desgràcia), sinó una crida a la reconciliació i fins i tot una invitació al videojoc. Fixeu-vos en Neva, considerat un dels millors videojocs del món del 2024, fet per un estudi català i que també està disponible en llengua catalana. Consulteu quina és la seva trama. Generacions senceres (molts dels quals ara també han superat la vintena o la trentena d'edat) han aconseguit valors, han fet amistats i han gaudit de comunitats de milers de persones (és a dir, sentir-se part d'alguna cosa) gràcies als videojocs. Quan famílies, escoles, instituts o administracions no van poder ajudar-lo, hi havia gent darrera d'una pantalla que sí que ho feia. És la solució a tots els problemes? Evidentment que no. Però alguns haurien de recordar que els sanedrins es van abolir el 358 després de Crist. Que la moral pedant i gratuïta no l'ha demanada ningú. A gaudir dels videojocs (i esperem que algun dia els puguem jugar tots en català!).

Fins la setmana vinent!