El consell de ministres del govern espanyol ha donat llum verda aquest dimarts al matí a l'avantprojecte de llei que reforma el dret de rectificació. Amb l'aprovació del nou canvi de normativa, la Moncloa fa un pas més en la seva intenció de "regular l'activitat dels usuaris de gran rellevància". Qui són aquestes persones? Tots aquells perfils que trobem a les grans xarxes socials (Instagram, X, TikTok, Facebook...) i superen els 100.000 seguidors. També tots aquells que sumin més de 200.000 seguidors en diverses plataformes. Des dels perfils més públics fins a aquells que són anònims o personatges.
En concret, hauran de sotmetre's a la mateixa normativa que els mitjans de comunicació convencionals. Per què? Els diaris, televisions o emissores que el públic reconeix estan subjectes a aquesta legislació que, en el moment que divulguin fets inexactes o directament falsos, permet a les persones implicades exigir una rectificació.
Aquesta mesura impulsada per l'executiu liderat per Pedro Sánchez forma part de l'anomenat Pla d'Acció per la Democràcia que va aprovar el mateix govern espanyol el passat mes de setembre. Félix Bolaños, ministre de Justícia, de la Presidència i Relacions amb les Corts, ha estat l'encarregat de defensar el nou text davant els mitjans de comunicació en la roda de premsa posterior al consell de ministres. "Hi ha professionals de la mentida", ha deixat clar, després d'haver assegurat que "els ciutadans d'aquest país tenen dret a defensar-se dels mentiders professionals".
Segons el text de la normativa, el qual ha avançat la Cadena Ser, la nova llei aglutina característiques rellevants com ampliar el termini de rectificació (passa de 7 a 10 dies), suprimir el requisit que obligava a demanar la resposta per escrit, establir mesures per incloure un avís que la informació és falsa i ha estat revisada de manera oficial (una espècie de nota de meu de pàgina com fa X), o el fet que tots els mitjans i usuaris hauran de tenir "un mecanisme fàcil i accessible" d'accés a la rectificació de la informació, declaració o publicació implicada.
La intenció és que qualsevol usuari de les xarxes socials pugui exercir el dret de rectificació en el moment que un altre usuari hagi difós una informació inexacta o que consideri que la seva difusió "el perjudica" o "pot perjudicar-lo". "Hi ha novetats rellevants. Crec que facilitem el dret a la rectificació, crec que fem més difícil la vida als que es dediquen a mentir i a escampar notícies falses cada dia i, per tant, és una bona notícia per a la democràcia que avui aprovem aquest avantprojecte de llei", ha defensat Bolaños.
Hi haurà problemes amb la llei?
L'arribada d'aquesta nova mesura no ha agradat gaire a les xarxes socials, especialment a X, on hi ha una gran quantitat d'usuaris que se sumen més a les polítiques de "llibertat d'expressió" d'Elon Musk que per les mesures implementades pel govern de Sánchez.
Un dels principals problemes amb els quals es pot topar la llei és que la majoria de plataformes permeten crear usuaris anònims, existint així "usuaris de gran rellevància" amb més de 100.000 o 200.000 seguidors que no són coneguts ni tenen per què ser-ho. Pot existir un xoc entre la intimitat, la rectificació, aquells que fan sàtira o els que diuen mitges veritats.
Els efectes onades (com quan apareix un vídeo a X o TikTok i no acaben de veure realment qui és l'originari) o les al·legories a les llibertats d'expressió en el seu sentit més esbiaixat poden ser topalls entre plataformes que ja s'han posicionat, com l'antic Twitter, i la nova normativa.