Un de cada cinc nois joves entre 16 i 21 anys no consideren que sigui cap maltractament masclista colpejar, empènyer, amenaçar o agredir físicament la seva parella (en el cas que sigui una noia) després d'una discussió. Un 31% tampoc veuen cap mena de problema en dominar la seva manera de vestir, i un 34% no veu cap forma de violència en el fet de controlar el seu mòbil o les xarxes socials.
Són dades extretes d'un estudi publicat aquesta setmana sobre la percepció dels joves de l'Estat al voltant de la violència masclista en el marc del 25-N que es va celebrar dilluns. Han passat uns quants dies i no me'l trec del cap. L'any passat, una altra investigació impactava els mitjans, i aquests dies ha tornat a posar-se sobre la taula: un de cada quatre joves considera que la violència masclista és un "invent ideològic". Ara, és més que probable, la xifra augmentaria. I no és cap percepció: només cal treure el cap a plataformes com X o TikTok per notar l'ambient en el qual es mou ara mateix la nostra societat juvenil. Com hem arribat fins aquí? Què estem fent malament?
La lluita per l'hegemonia del discurs a escala digital sembla perduda. Després que Twitter fos engolit pel tsunami reaccionari que encapçala Elon Musk i la legió de retrògrads que li han acabat rient les gràcies, la violència masclista plana sense aturador entre els adolescents i els més joves. Més de la meitat no es considera ni feminista, segons una enquesta de 40dB; la meitat considera que "les feministes han anat massa lluny" i que ara mateix "són els homes els que són discriminats", segons el CIS. La llista és llarga i no fa més que augmentar. Com és possible, quan el mateix 25-N una noia de 15 anys va ser assassinada per la seva exparella de 17 anys? El discurs populista i d'ultradreta camuflat en "opinions de sentit comú" són la gran xacra que contagia desenes de milers de joves. On? Doncs on sempre: a les xarxes socials.
Mentre ens distreien qüestions banals -així funciona internet, no ens mentirem en aquest punt de la pel·lícula-, les opinions retrògrades de creadors de contingut, els models familiars, d'amor, sexualitat o de comportament conservadors, les crítiques ferotges a situacions polítiques -com el desastre de la llei que reformava els delictes d'agressions sexuals- o l'auge de la misogínia a través de l'humor creixien davant dels nostres nassos mentre els més joves, que són esponges, absorbien sense aturador tota aquesta mena de contingut sense cap etiqueta. Exemples n'hi ha una pila: des de titllar de "puta" una influencer "caçada" fent-se petons amb algú que no era la seva parella, les ràtzies contra creadores de contingut pel seu cos, el judici pel comportament en la seva vida privada -la ruptura entre Auronplay i Gemita com a indicador-, o l'aparició de comptes de contingut rosa que escaneja cada contingut que fan elles a internet o la destrucció absoluta del terme woke en detriment del progrés que fa gairebé una dècada comportava.
Un lema d'internet de les catacumbes digitals era el "totes putes". Apareixia a Reddit i Forocoches (fins i tot a Racó Català), aquests fòrums on s'amaguen els covards darrere d'un usuari fictici per vomitar opinions misògines, racistes, xenòfobes o directament de caràcter d'ultradreta. En zones com Twitter corrien les tendències que les vexaven a elles, com les famoses "fototetes", però la vibra responia més a masturbadors compulsius que a masclistes pertorbats amg moltes ganes de tornar a èpoques glorioses on a la televisió corria el NO-DO en blanc i negre. Ara, la situació és diferent. La situació respon més al segon perfil. Per això mateix es justificaven tendències com les tradwife o s'aplaudeix, fins i tot, que Apple torni a fer un anunci de Nadal "al voltant de la família tradicional". No tinc la sort de disposar de la resposta sobre com caldria combatre tota aquesta selva masclista, però l'escàndol majúscul és estar perdent la capacitat de distingir la realitat i fer una radiografia real de tot allò que està passant. Una situació que també afecta, i de manera ferotge, la comunitat LTGBIQ+.
A cap dels que estigueu llegint això li costaria menys de cinc minuts endinsar-se a TikTok o X i trobar, de manera molt fàcil, contingut contra les dones. Contingut ferotge. Violent, assenyalador, amb una intenció de "retratar-les" i fer mal. De minimitzar la violència sistemàtica en qüestions sexuals o sentimentals. Molts apareixen amb la carta d'OnlyFans a les mans, com si la prostitució 2.0 que ha suposat aquesta plataforma de contingut sexual no sigui una resposta més de la situació que estem intentant denunciar. A cap de vosaltres us costaria ni cinc minuts trobar respostes banalitzadores d'homes a posts d'Instagram sobre denúncies d'agressions sexuals, de comportaments masclistes o vexacions contra elles. "Que sí, que sou molt pesades". "Després elles voldran una parella estable". "Fan el que volen i després la culpa és nostra". Insisteixo, no sé quina és la solució ni quin és el camí a recórrer, però si perdem també la capacitat d'identificar la violència contra les dones i de traslladar-la en els joves, estem perduts.
-Les noies joves són les que tenen més consum de risc de TikTok: des de problemes d'autoestima al suïcidi
- «Vaiana 2»: no es podia saber, reconvertir una sèrie en una pel·lícula surt regulin; per Marta Ferrer
-La cara més crua de la violència masclista: «La meva filla tenia atacs d’ansietat quan havia de veure el pare»; per Maria Rabella Ytarte
- Austràlia, primer país del món que prohibirà per llei l'accés a xarxes als menors de 16 anys
- «Soc un tio chill, no em preocupa res»: el nou mem i personatge que triomfa a les xarxes; per Victor Rodrigo
Fins la setmana vinent!