Odiar els influencers, per norma, és un error. L'ecosistema digital es nodreix dels creadors de contingut de les millors maneres possibles: crear comunitats, acostar-se a gent amb problemes o amb una nul·la capacitat social, expandir tendències, fer-ne de noves, generar bromes, humor o, en el cas més comercial, promocionar-te certs productes. Tothom coneix els seus vessants més nocius, que no són pocs. Ara bé, els millors influencers són aquells que són capaços de connectar amb la població des d'una posició absolutament privilegiada, de la qual en són conscients. En el cas que es trenca aquesta premissa, la situació és insostenible. I en aquest escenari ens trobem la catalana Abril Cols, una de les més mediàtiques del panorama del nostre país i també del de parla castellana.

La jove no sabia ni com explicar-se. Ho estava passant malament, i és normal. L'any passat va estar dos mesos a Bali, gaudint d'unes vacances immillorables -de la seva experiència ha iniciat un negoci immobiliari que faria estirar els cabells a tots els Sindicats de Llogaters de Catalunya- i ara, per desgràcia, no podia repetir-ho. En un vídeo a TikTok, va voler sincerar-se davant la seva audiència assegurant que no estava bé, que patia "el pitjor estiu de la seva vida", després d'haver fet només un viatge de cinc dies a Eivissa -qui no es pot fer una travessia similar a les Illes?- i una escapada d'un cap de setmana a París. En ple Jocs Olímpics. Assequible per a qualsevol, oi? Deixant la ironia a una banda, l'onada expansiva ha estat immensa. Que el rebombori digital encara duri -fa una setmana que va publicar el vídeo- és notori, perquè ja sabem que a les xarxes socials la tendència és allò fugaç.

Milers de persones es feien creus del que estava dient algú que acabava de traslladar-se a viure a Andorra -pel clima no serà, Abril, ho sabem tots-, amb un habitatge que frega els onze mil euros mensuals -ho sabem gràcies a les crítiques fetes per altres creadors de contingut contra ella- i una posició de privilegi envejable. La pregunta que ens hauríem de fer tots és: i què? És un posicionament similar al de Kylian Mbappé fent broma quan li van preguntar en roda de premsa si no li semblaria millor viatjar en tren que en avió per reduir l'impacte mediambiental. Persones com Cols, que han viscut des de fa molts anys en una situació de privilegi on un viatge vacacional com a mínim ha de ser Bali, no ha de ser un referent en el món de la influència. 

Això significa que tots els altres viuen en pisos de 500 euros a qualsevol barri de Barcelona o a una comarca de l'extraradi? No, però toquen de peus a terra coneixent la situació general de la seva audiència. Les indignacions són comprensibles, però fer un gra massa d'aquells que ja han fet la volta al cercle del privilegi és perdre el temps. El que hauria de preocupar és tots aquells que, sent conscients de la seva posició, aconsegueixen expandir missatges d'ultradreta, de misogínia o de xenofòbia. Amagats rere els gèneres dels videojocs, de la conversa o dels suposats pòdcasts "on es pot parlar de tot", els nostres joves degluteixen quantitats inefables de porqueria que els marquen en les seves opinions. El futur no d'estar marcat per les ximpleries de les vacances d'uns privilegiats que es queixen al "populacho". El combat és en aquells que són un perill de veritat. 

Fins la setmana vinent!