22
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de desembre
a les
8:27h
La fi del primer trimestre escolar ha coincidit amb el canvi de nom de les notes dels alumnes de Primària. Desapareixen les qualificacions de 0 a 10 i les competències de cada matèria s'avaluaran amb quatre notes: "assoliment excel·lent", "assoliment notable", "assoliment satisfactori" o "no assoliment". Però aquest canvi, que es va aprovar el juliol passat, no es reflectirà en les notes que nenes i nens portaran a casa fins al proper estiu. Trimestralment, les escoles poden fer informes d'avaluació però les notes oficials només s'entreguen a final de curs, expliquen des del departament d'Ensenyament.
El canvi de nom de les notes dels alumnes de Primària va lligat al canvi en la manera d'ensenyar. L'objectiu és que l'aprenentatge estigui més centrat en l'assoliment de competències o habilitats que conceptes o continguts. Suposa, a més, l'últim pas d'un procés iniciat el 2013 amb el desplegament de les "competències bàsiques" al currículum d'educació primària, mentre s'estudia implantar el canvi a la secundària. Segons va explicar Ensenyament, el que es busca és un "canvi de paradigma metodològic" per a una major adequació als objectius establerts per la Unió Europea en el marc de l'Estratègia Europa de cara al 2020.
"Respondre als reptes que planteja la vida"
Mercè Mas, mestra de Primària i membre de Rosa Sensat, es mostra a favor d'aquesta tendència que implica "mirar la persona no com un dipòsit de continguts, sinó com un subjecte capaç de respondre als reptes que planteja la vida". Per aquest motiu, cal apostar més per la "qualitat" que per la "quantitat" i ensenyar a fer "conjectures i pensar". En aquest sentit, Mas exemplifica que s'ha d'ensenyar els infants a respondre preguntes o lligar les matèries amb assumptes "socialment rellevants" en el moment de l'aprenentatge.
Malgrat tot, aquesta professora lamenta que encara hi ha "molta pressió social per les notes quantitatives" perquè la societat és "molt competitiva". I afegeix que cal deixar enrere la intenció "seleccionadora, qualificadora, i fins i tot sancionadora" de les notes tradicionals. Mas, però, defensa que l'avaluació ha de ser un "procés continu" què més aviat permeti identificar les necessitats educatives dels alumnes a la vegada que fomentar la seva autonomia i presa de decisions.
Avaluació com a "part del procés" d'aprenentatge
Això implica determinar els coneixements previs de l'alumne, explicar amb precisió els criteris d'avaluació, perquè l'alumne pugui "avaluar-se i coavaluar-se", a més de detallar els criteris pels quals s'ha avaluat cada competència. De fet, l'ordre aprovada pel departament d'Ensenyament i la mateixa consellera, Meritxell Ruiz, han emfatitzat que els alumnes han de conèixer els objectius de l'avaluació perquè a partir d'una qualificació concreta, els alumnes sàpiguen ''quin procés han de fer per millorar l'aprenentatge''. Per tant, l'avaluació deixa de ser un "punt final" i es converteix en "part del procés''.
En aquest sentit, la presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Montse Conejo, assegura que la desaparició de les notes numèriques és positiva. "És millor perquè no marca tant les criatures", assenyala. "No tot ha de ser una competició ni comparar un 6 amb un 6,4, per exemple", destaca. Per a la presidenta de la FAPAC, l'important és "avaluar el model educatiu" i determinar si l'alumne està assolint els objectius que toquen. Tot i això, critica que el departament "no ha donat cap tipus d'informació als pares" i als docents els ha agafat "de sobte".
Crítiques per la freqüència dels canvis
El portaveu de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC), Ramon Font, també considera que el departament no ha explicat prou bé els canvis als docents i declara que "no s'ha donat temps a les escoles per fer preguntes". A més a més, assegura que molts professors estan "farts" dels canvis constants en el món de l'educació i la "incertesa" que generen.
Font també critica que prioritzar les competències i habilitats en detriment dels continguts té per objectiu generar "futurs treballadors molt adaptables i poc crítics". "Els que van començar a definir les competències bàsiques van ser els empresaris", argumenta. També apunta que el canvi d'orientació en l'ensenyament intenta "ensinistrar" els alumnes perquè obtinguin bons resultats en "avaluacions externes" i les proves bàsiques de tercer i sisè curs. Per això defensa que cal trobar un "equilibri entre el contingut i les competències, perquè si no els que tindrem seran ciutadans manipulables".
El canvi de nom de les notes dels alumnes de Primària va lligat al canvi en la manera d'ensenyar. L'objectiu és que l'aprenentatge estigui més centrat en l'assoliment de competències o habilitats que conceptes o continguts. Suposa, a més, l'últim pas d'un procés iniciat el 2013 amb el desplegament de les "competències bàsiques" al currículum d'educació primària, mentre s'estudia implantar el canvi a la secundària. Segons va explicar Ensenyament, el que es busca és un "canvi de paradigma metodològic" per a una major adequació als objectius establerts per la Unió Europea en el marc de l'Estratègia Europa de cara al 2020.
"Respondre als reptes que planteja la vida"
Mercè Mas, mestra de Primària i membre de Rosa Sensat, es mostra a favor d'aquesta tendència que implica "mirar la persona no com un dipòsit de continguts, sinó com un subjecte capaç de respondre als reptes que planteja la vida". Per aquest motiu, cal apostar més per la "qualitat" que per la "quantitat" i ensenyar a fer "conjectures i pensar". En aquest sentit, Mas exemplifica que s'ha d'ensenyar els infants a respondre preguntes o lligar les matèries amb assumptes "socialment rellevants" en el moment de l'aprenentatge.
Malgrat tot, aquesta professora lamenta que encara hi ha "molta pressió social per les notes quantitatives" perquè la societat és "molt competitiva". I afegeix que cal deixar enrere la intenció "seleccionadora, qualificadora, i fins i tot sancionadora" de les notes tradicionals. Mas, però, defensa que l'avaluació ha de ser un "procés continu" què més aviat permeti identificar les necessitats educatives dels alumnes a la vegada que fomentar la seva autonomia i presa de decisions.
Avaluació com a "part del procés" d'aprenentatge
Això implica determinar els coneixements previs de l'alumne, explicar amb precisió els criteris d'avaluació, perquè l'alumne pugui "avaluar-se i coavaluar-se", a més de detallar els criteris pels quals s'ha avaluat cada competència. De fet, l'ordre aprovada pel departament d'Ensenyament i la mateixa consellera, Meritxell Ruiz, han emfatitzat que els alumnes han de conèixer els objectius de l'avaluació perquè a partir d'una qualificació concreta, els alumnes sàpiguen ''quin procés han de fer per millorar l'aprenentatge''. Per tant, l'avaluació deixa de ser un "punt final" i es converteix en "part del procés''.
En aquest sentit, la presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Montse Conejo, assegura que la desaparició de les notes numèriques és positiva. "És millor perquè no marca tant les criatures", assenyala. "No tot ha de ser una competició ni comparar un 6 amb un 6,4, per exemple", destaca. Per a la presidenta de la FAPAC, l'important és "avaluar el model educatiu" i determinar si l'alumne està assolint els objectius que toquen. Tot i això, critica que el departament "no ha donat cap tipus d'informació als pares" i als docents els ha agafat "de sobte".
Crítiques per la freqüència dels canvis
El portaveu de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC), Ramon Font, també considera que el departament no ha explicat prou bé els canvis als docents i declara que "no s'ha donat temps a les escoles per fer preguntes". A més a més, assegura que molts professors estan "farts" dels canvis constants en el món de l'educació i la "incertesa" que generen.
Font també critica que prioritzar les competències i habilitats en detriment dels continguts té per objectiu generar "futurs treballadors molt adaptables i poc crítics". "Els que van començar a definir les competències bàsiques van ser els empresaris", argumenta. També apunta que el canvi d'orientació en l'ensenyament intenta "ensinistrar" els alumnes perquè obtinguin bons resultats en "avaluacions externes" i les proves bàsiques de tercer i sisè curs. Per això defensa que cal trobar un "equilibri entre el contingut i les competències, perquè si no els que tindrem seran ciutadans manipulables".