JxCat concretarà el full de ruta amb la CUP a partir de dimarts vinent

La restitució de les institucions i el rebuig al 155 són les parts principals del programa, pendent del disseny del Govern i de la fórmula per investir Puigdemont | El president vol ser escollit en primera volta, de manera que necessita des del primer moment els quatre vots anticapitalistes

21 de gener del 2018
Actualitzat el 22 de gener a les 11:46h

Els diputats de la CUP, amb el puny alçat, mentre el ple cantava Els Segadors, al final de la sessió. Foto: Josep Maria Montaner


L'independentisme es mou per donar sortida al mandat del 21 de desembre. Junts per Catalunya va enviar aquesta setmana un document amb un esbós del programa de Govern a la CUP, i espera reprendre les negociacions amb els anticapitalistes a partir de dimarts, segons fonts consultades per NacióDigital. La candidatura de Carles Puigdemont espera sumar el suport dels anticapitalistes de cara a la primera votació de la investidura, en la qual necessita majoria absoluta per sortir investit. De moment, encara es desconeix la fórmula amb la qual el president a l'exili vol ser reescollit a distància -la més probable és per delegació, és a dir, que un diputat llegeixi el discurs-, però la CUP avala que Puigdemont se sotmeti a la investidura des de Brussel·les. 

El problema entre les dues formacions és l'abast del desplegament de la República, segons fonts coneixedores de la negociació. El document enviat per Junts per Catalunya parla de "restitució" de les institucions i de rebuig al 155, però els anticapitalistes volen anar més enllà. De fet, la CUP ja va criticar amb duresa el discurs de Roger Torrent, nou president del Parlament, per haver obviat la proclamació de la República i el referèndum de l'1-O en el discurs inaugural de la legislaura. "Si ho arriba a fer un convergent, no sé què hauria passat", resumia irònicament als passadissos de la cambra un membre de Junts per Catalunya. En tot cas, la concreció del full de ruta i la vinculació d'aquesta legislatura amb el final de l'anterior serà un dels aspectes que caldrà negociar.


"Hem vingut a desplegar el que vam proclamar, perquè això és el que hem vingut a fer, però tampoc cal que ens posem a la diana des del primer dia", manté un dirigent de la candidatura consultat. Una de les grans preguntes és si en el discurs que faci Puigdemont -o el diputat a qui es delegui la responsabilitat, sempre i quan la mesa ho avali- en el debat d'investidura fa referència explícita al marc republicà, que el 27 d'octubre es va descartar desplegar en una reunió nocturna al Palau de la Generalitat.

Un dels aspectes que estan en discussió és la gradualitat en la recuperació de tota l'estructura governamental que el 155 va escapçar. Un dels apartats és l'acció exterior, formada per les delegacions i pel Diplocat. "Quan parlem de restituir, parlem de restituir-ho tot", ressalten a la candidatura de Puigdemont, argumentant que bona part de les comunitats autònomes disposen d'un aparell diplomàtic i de presència a l'estranger. El problema, en aquest cas, és que qualsevol iniciativa que prengui la Generalitat serà escrutada amb lupa per la Moncloa i pel ministeri d'Hisenda, que controla per complet les finances catalanes des del setembre de l'any passat.

Disseny del Govern

Segons fonts de la negociació entre Junts per Catalunya i ERC, el disseny de l'executiu està aturat fins que es resolgui la investidura de Puigdemont. Si el president es queda a Brussel·les un cop nomenat pel Parlament -un escenari que pren cos, tenint en compte que no es vol convertir en un "presidiari", segons va afirmar divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio-, una de les opcions és la de nomenar un conseller primer -possiblement d'ERC- per portar el dia a dia de l'executiu. El repartiment de departament és el que està més tancat: la meitat per cada partit.

L'escenari de restitució completa, però, és més complicat. Almenys tres consellers ja han comunicat que no repetiran -Carles Mundó i Dolors Bassa, d'ERC, i Meritxell Borràs, del PDECat-, i hi ha membres de l'executiu que aspiren a repetir -Josep Rull i Jordi Turull, per exemple- sobre els quals pesarà el risc de reiteració delictiva en cas que reprenguin el full de ruta republicà. Sectors de l'independentisme implicats en la negociació assenyalen que el pla més "sensat" és substituir tots els encausats per dirigents sense problemes amb la justícia, però tampoc seria una operació senzilla.

Sectors de l'independentisme sostenen que l'opció més sensata és situar persones sense causes judicials pendents al capdavant del Govern

"Una legislatura tan complicada amb gent inexperta? No és la millor solució", ressalten des de la sala de màquines del PDECat. El partit aspira a col·locar peces rellevants al futur executiu -un dels noms que sonen és el de Marta Pascal, malgrat que el seu futur no està definit i acaba de ser notificada que el Tribunal Suprem l'investiga pel comitè estratègic del referèndum-, però caldrà combinar-les amb alguns dels independents que es van sumar al projecte de Junts per Catalunya per a les eleccions del 21-D.

Malgrat que cap membre de la candidatura en vol parlar en públic, una de les opcions que estan obertes en privat és la recerca d'una alternativa en cas que Puigdemont hagi de renunciar la investidura o bé el seu nomenament sigui recorregut al Tribunal Constitucional (TC) i no es pugui fer efectiu. Els noms de Jordi Turull, Josep Rull, Elsa Artadi i Eduard Pujol són els que més sonen en cas que calgui explorar un canvi d'última hora. Això sí: fins al dia 31 de gener, data límit per al primer debat d'investidura, només hi haurà un nom sobre la taula: el de Carles Puigdemont.
 

Elsa Artadi i Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, amb Roger Torrent Foto: Junts per Catalunya