JxCat i ERC negocien un document de restitució del Govern previ a la investidura

Les dues formacions aborden un text que s'hauria d'aprovar en els propers dies i que carrega contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució

07 de febrer de 2018, 21:35
Actualitzat: 08 de febrer, 14:40h

Reunió de grup parlamentari de Junts per Catalunya a Brussel·les. Foto: ACN


A falta de tenir pactat un itinerari definitiu per procedir a la investidura -efectiva o simbòlica- de Carles Puigdemont, l'independentisme negocia un document de restitució del Govern i de rebuig a l'article 155 de la Constitució que el Parlament hauria d'aprovar en els pròxims dies, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. El text, que Junts per Catalunya ha traslladat a ERC aquest dimecres a la tarda, és el primer pas en l'esquema de restitució de les institucions que va rebre l'aval de les urnes el 21-D, però que té un camí complicat per les divergències entre partits i el veto constant de l'Estat.

La proposta de resolució, a l'estil del que va passar l'any 2015 amb la declaració de ruptura, s'hauria d'aprovar en el primer ple de la legislatura, abans i tot que el debat d'investidura. El seu contingut seria plenament simbòlic i tot just ERC està preparant les seves esmenes al document, però serviria per deixar clar el rebuig del Parlament a la intervenció de les institucions catalanes aplicada pel govern espanyol. I com la declaració de ruptura del novembre del 2015, previsiblement acabaria anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), però obriria la porta a una atípica investidura posterior.

Un debat, per cert, que està condicionat per l'informe que preparen des de fa dies els lletrats del Parlament i que ha de definir si ja corre el termini de dos mesos pel qual caldria celebrar noves eleccions en cas que durant aquest període no s'investís un president de la Generalitat. Aquest assumpte ha comportat un xoc intern entre el cos legal de la cambra, fins al punt que està en dubte la continuïtat d'Antoni Bayona, lletrat major i que en la passada legislatura va posar pegues a les decisions amb les quals Junts pel Sí i la CUP van impulsar 1-O i la declaració d'independència.
 

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, atén els mitjans des del Parlament Foto: ACN


En tot cas, però, el document que Junts per Catalunya encara s'ha d'acabar de negociar. Es tracta del primer pas en un itinerari que Puigdemont va proposar a ERC i als anticapitalistes durant el cap de setmana passat i que ha avançat aquest matí La Vanguardia. A l'aprovació de la resolució sobre la restitució del Govern i de rebuig al 155 li seguiria una modificació exprés de la llei de la Presidència per tal que el candidat -Puigdemont- es pogués investir a distància, un moviment que rebria el recurs immediat del govern espanyol i una hipotètica suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC). El 15 de febrer seria el dia, segons el document de la CUP, triat per modificar la llei.

A partir d'aquí, dues iniciatives més. La primera seria una investidura simbòlica del líder de Junts per Catalunya a Brussel·les a través de l'Assemblea de Càrrecs Electes, que agrupa uns quatre mil dirigents catalans però que encara no està constituïda. "És una base de dades", ha puntualitzat aquest dimecres la ja expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. L'AMI tampoc té cap constància, per part de l'equip del president, que es vulgui fer servir l'Assemblea per situar Puigdemont al capdavant del Consell de la República, encarregat de prendre decisions per liderar l'acció política de la Generalitat establerta a Barcelona.

L'AMI refreda el paper de l'Assemblea de Càrrecs Electes i assegura que, per ara, és "només una base de dades"

L'última fase de l'itinerari dissenyat per Puigdemont i el seu equip és fer una investidura al Parlament a partir del 20 de febrer. En cas que no hagi estat possible fer una reforma exprés de la llei de Presidencia que permeti triar un candidat des de la distància, es posaria sobre la taula investir un altre dirigent de Junts per Catalunya. Els noms que hi ha damunt la taula són els de Jordi Sànchez, president de grup parlamentari i reclòs a Soto del Real des del 16 d'octubre, i Jordi Turull, diputat i conseller de la Presidència. En cap cas, de moment, es té en compte la tornada de Puigdemont a Catalunya.

La posició d'ERC i la CUP

Per primera vegada, els anticapitalistes han admès públicament la possibilitat que el Parlament investeixi un altre president que no sigui Puigdemont. "Si no pot ser, presentem alternatives", ha assegurat Núria Gibert, portaveu del secretariat nacional de la CUP, en una entrevista a La Xarxa. "Té tota la legitimitat, però el món no s'acaba amb una sola persona", ha recalcat Gibert. Carles Riera i Vidal Aragonés, dos dels quatre diputats anticapitalistes, van viatjar dilluns a Brussel·les per conèixer els detalls de les propostes polítiques i jurídiques de Junts per Catalunya.

Els republicans, de moment, observen amb recel les propostes que arriben de Bèlgica. Consideren que la reforma de la llei de Presidència que ha dissenyat Josep Costa, vicepresident del Parlament en representació de Junts per Catalunya, no és viable, ja que preveuen que el TC l'anul·laria al cap de poc temps i, per tant, només serviria per allargar l'aplicació del 155 unes setmanes, fins que no es constituís un Govern veritablement efectiu. La candidatura de Puigdemont, davant de les dificultats, sosté que el problema és que "no el volen investir". "I això és així des del principi", assenyalen aquestes fonts.

Mentrestant, el president del Parlament, Roger Torrent, es desplaçarà demà cap a Estremera i Soto del Real per visitar els quatre presos polítics catalans: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La judicialització del procés fa que qualsevol pas que es faci en aquesta legislatura incideixi en la situació dels reclusos i dels diputats que estan en llibertat provisional.
 

Roger Torrent. Foto: Adrià Costa