18
de març
de
2018, 16:45
Actualitzat:
17:16h
"M'inspira escoltar i mirar", confessa Marta Romagosa. Es nota. I no només per una llarga i reeixida trajectòria professional com a periodista –coronada el 2011 amb el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà–, sinó també per la faceta com a escriptora, sempre atenta als detalls i a tot allò que passa al seu voltant. Aquesta era l'essència de Tots els noms del desig, uns relats intimistes on explorava la passió des del punt de vista de les dones, i així torna a ser a 22 homes i un desig, on ho fa des del punt de vista masculí.
"Per a mi, era un repte saber si seria capaç de parlar en boca dels homes, i fer un llibre diferent al primer", explica, d'entrada. Per fer-ho possible, la fórmula literària ha hagut de patir algunes variacions. "M'he hagut d'obligar a ser una mica més gamberra, perquè al principi tot em sortia massa tràgic. Però tampoc no em volia quedar en la típica història superficial". I això l'ha portat a fer-se preguntes: què pensen els homes de la rutina, la infidelitat, el sexe, l’amor, el compromís, o el dol? Tenen pors? Dubtes? Com se senten quan es perd el fill esperaven?
Aspectes que l'han obligat a fer l'exercici de posar-se a la pell –i al cap– d'una gran diversitat d'homes, tots diferents i amb motivacions i problemes particulars. "També he pogut comprovar les diferències entre homes i dones. La principal? Que nosaltres ens ho xerrem tot, i els homes no tant. És una qüestió força cultural i, en el fons, una mancança. De fet, quan un home té l'emotivitat treballada se li diu té un 'toc femení'. El mateix passa amb l'empatia, que crec que és molt més habitual en les dones", assegura. "I també he descobert que hi ha tòpics que són falsos, com per exemple, aquell que diu que les dones no som infidels".
Els atemptats de la Rambla, "sense sucar-hi pa"
El nou llibre traça una línia de continuïtat amb el seu debut, tot i que s'endinsa en temàtiques forçosament diferents, amb dos relats que tenen un pes molt especial. El primer, fet a partir dels atemptats de la Rambla, el 17 d'agost. "Tot va començar perquè volia fer un conte sobre Barcelona. Quan va passar l'atemptat, vaig voler parlar-ne, però estava molt afectada i tenia clar que no volia fer un conte de sucar-hi pa. Si el llegeixes, veuràs que no saps mai per on va, només surt la data, al final". El conte és cru, especialment contingut. "Ve a dir que pots trobar l'amor de la teva vida, i que la casualitat és el motor de tot, per molt que facis plans. El conte em va quedar com jo volia, sense sang, que fos una història bonica".
Un altre dels relats que més crida l'atenció és el que mostra la vivència d'un avortament des de la perspectiva d'un home. "Ningú li pregunta a l'home com se sent, en aquests casos", rebla. "Moltes vegades, les dones ens hem de reivindicar, però en aquest aspecte, t'asseguro que ningú no es preocupa pel pare". El relat ofereix una manera d'oferir llum a un patiment que és molt humà, com passa a la resta de narracions, escrites amb la intenció de mantenir un fil que les uneixi. "El desig és el fil conductor, però no en tenia prou. Per això vaig posar com a colofó el conte Maria, l'únic on una dona és la protagonista".
Una manera de tancar on veiem el "desig" d'una dona que vol tenir els amics, en un conte on surten pràcticament tots els protagonistes dels altres relats. "Ella fa repàs, munta la festa, els convida a l'hotel de Mallorca", com si posés un llaç, amb l'objectiu comú de sacsejar. "He intentat que hi hagi un ordre compensat, amb uns relats que facin riure, d'altres plorar, etc. Però m'agrada molt que hi hagi principi i final, també amb un vincle entre un dels contes i el primer llibre". És la manera d'escriure de Romagosa: com un joc, per fer passar una bona estona. Una manera de gaudir que va d'autor a lector, i viceversa.
"Per a mi, era un repte saber si seria capaç de parlar en boca dels homes, i fer un llibre diferent al primer", explica, d'entrada. Per fer-ho possible, la fórmula literària ha hagut de patir algunes variacions. "M'he hagut d'obligar a ser una mica més gamberra, perquè al principi tot em sortia massa tràgic. Però tampoc no em volia quedar en la típica història superficial". I això l'ha portat a fer-se preguntes: què pensen els homes de la rutina, la infidelitat, el sexe, l’amor, el compromís, o el dol? Tenen pors? Dubtes? Com se senten quan es perd el fill esperaven?
Aspectes que l'han obligat a fer l'exercici de posar-se a la pell –i al cap– d'una gran diversitat d'homes, tots diferents i amb motivacions i problemes particulars. "També he pogut comprovar les diferències entre homes i dones. La principal? Que nosaltres ens ho xerrem tot, i els homes no tant. És una qüestió força cultural i, en el fons, una mancança. De fet, quan un home té l'emotivitat treballada se li diu té un 'toc femení'. El mateix passa amb l'empatia, que crec que és molt més habitual en les dones", assegura. "I també he descobert que hi ha tòpics que són falsos, com per exemple, aquell que diu que les dones no som infidels".
Els atemptats de la Rambla, "sense sucar-hi pa"
El nou llibre traça una línia de continuïtat amb el seu debut, tot i que s'endinsa en temàtiques forçosament diferents, amb dos relats que tenen un pes molt especial. El primer, fet a partir dels atemptats de la Rambla, el 17 d'agost. "Tot va començar perquè volia fer un conte sobre Barcelona. Quan va passar l'atemptat, vaig voler parlar-ne, però estava molt afectada i tenia clar que no volia fer un conte de sucar-hi pa. Si el llegeixes, veuràs que no saps mai per on va, només surt la data, al final". El conte és cru, especialment contingut. "Ve a dir que pots trobar l'amor de la teva vida, i que la casualitat és el motor de tot, per molt que facis plans. El conte em va quedar com jo volia, sense sang, que fos una història bonica".
Un altre dels relats que més crida l'atenció és el que mostra la vivència d'un avortament des de la perspectiva d'un home. "Ningú li pregunta a l'home com se sent, en aquests casos", rebla. "Moltes vegades, les dones ens hem de reivindicar, però en aquest aspecte, t'asseguro que ningú no es preocupa pel pare". El relat ofereix una manera d'oferir llum a un patiment que és molt humà, com passa a la resta de narracions, escrites amb la intenció de mantenir un fil que les uneixi. "El desig és el fil conductor, però no en tenia prou. Per això vaig posar com a colofó el conte Maria, l'únic on una dona és la protagonista".
Una manera de tancar on veiem el "desig" d'una dona que vol tenir els amics, en un conte on surten pràcticament tots els protagonistes dels altres relats. "Ella fa repàs, munta la festa, els convida a l'hotel de Mallorca", com si posés un llaç, amb l'objectiu comú de sacsejar. "He intentat que hi hagi un ordre compensat, amb uns relats que facin riure, d'altres plorar, etc. Però m'agrada molt que hi hagi principi i final, també amb un vincle entre un dels contes i el primer llibre". És la manera d'escriure de Romagosa: com un joc, per fer passar una bona estona. Una manera de gaudir que va d'autor a lector, i viceversa.
Marta Romagosa, durant l'entrevista amb NacióDigital Foto: Mariona Batllés