26
de març
de
2018, 22:40
Actualitzat:
27
de març,
11:39h
Xavier Domènech, escoltant Miquel Iceta aquest dissabte al Parlament Foto: ACN
Amb nou líders independentistes a la presó, Carles Puigdemont detingut a Alemanya i sis dirigents més exiliats, el president del Parlament, Roger Torrent, ha plantejat la creació d'un front comú social i polític per fer front a la repressió i recuperar les institucions, encara sota les urpes del 155. La proposta ha sacsejat tot l'arc parlamentari. Especialment al PSC i als "comuns", que hi veuen una porta oberta per entrar en joc gràcies a l'edificació d'una solució d'emergència que tingui com a comú denominador la prioritat de formar Govern i recuperar la institució cinc mesos després.
Participar d'aquesta complexa geometria, però, no és gens fàcil per a cap de les dues formacions, més encara si la proposta ha de cristal·litzar en suports parlamentaris o, fins i tot, en un govern de concentració. A hores d'ara, ja debaten internament la possibilitat de participar d'aquest escenari que evitaria unes noves eleccions al juliol. De fet, no és senzill tampoc per a l'independentisme, ja que suposa acceptar que no s'avançarà en la implementació de la República perquè el front comú implica abandonar posicions de màxims. En el cas dels socialistes i els "comuns", però, suposa teixir aliances amb els impulsors del procés, un fet que els aboca a, primer, explorar el nivell de reticències internes, i, després, veure fins a quin punt l'independentisme està disposat a cedir per trobar un encaix conjunt.
El no rotund de Pedro Sánchez
En el cas del PSC, el PSOE és el principal escull. "Ningú ha fet tant de mal a les institucions catalanes com l'independentisme", deia aquest dissabte el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en un vídeo difós a través de les xarxes socials. El missatge arribava per sorpresa per a un Miquel Iceta que tant en el ple del dijous com en el del dissabte va fer referència a fórmules transversals i a mans esteses si l'independentisme canvia de rumb. Aquest dilluns ha anat més enllà i ha parlat, directament, de govern de concentració.
.jpg)
Miquel Iceta i Pedro Sánchez en un míting del 21-D a Girona Foto: PSC/Jordi Play
"En una situació excepcional com l'actual, un govern de concentració no seria una cosa forassenyada, sinó possiblement el més raonable", ha dit en concret. Iceta ha fixat tres pilars per fer possible aquesta amalgama: respecte a la legalitat, solució del conflicte per la via política i amplis acords per "evitar la fractura social". La proposta l'ha fet plenament conscient que el PSOE no es mourà ni un mil·límetre del tancament de files amb el PP i Ciutadans davant del conflicte català perquè Sánchez és presoner de bona part dels barons del seu partit. "L'independentisme és insolidari i excloent, no hi ha cap causa d'esquerres en aquesta causa i no recolzarem cap candidat independentista", ha dit quasi en paral·lel la vicesecretària del PSOE, Adriana Lastra.
El perill de quedar atrapats al 155
I Iceta també ha fet aquesta proposta conscient també que seria, expliquen fonts coneixedores de la situació, deixar en mans d'Inés Arrimadas el paper d'oposició, ja que donen per fet que ni Cs ni PP entrarien a formar part d'aquesta aliança, com també veuen difícil que hi participés la CUP.
Però la realitat és que aquest dimarts es presentarà l'Espai Democriàcia i Convivència, el front des de la vessant social formada per CCOO, UGT, ANC i Òmnium, entre altres entitats, com ara la CONFAVB i Unió de Pagesos, i que al PSC li preocupa quedar ancorat en el seu suport a l'aplicació del 155 juntament amb Cs i PP. Una fotografia que els pot perjudicar encara més en un context en què la judicialització del conflicte per part de l'Estat no dona treva i tenint en compte que es reivindica com un partit garant del catalanisme. És per això que fonts del partit asseguren que, si es donen les circumstàncies, Iceta voldrà seure a la taula de partits per molt que això impliqui un estira-i-arronsa -o fins i tot una nova crisi- amb el PSOE.
Una aproximació que genera reticències
Durant el ple del dissabte, el líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, també va parlar de la creació d'un "front democràtic". I, a diferència dels socialistes, sí va aplaudir els familiars dels presos polítics i va participar de l'acte conjunt del sobiranisme presidit per Torrent per forjar un dic de contenció contra la repressió instigada pel govern del PP. Fonts dels "comuns" expliquen que Domènech està disposat a explorar de la mà de l'independentisme les diferents possibilitats d'entesa per afrontar l'embat de l'Estat sempre i quan suposi "avançar" i deixar de banda les vies unilaterals. "Intel·ligència i generositat", demanen tot donant per fet que, passi el que passi, seguiran fent pinya contra la repressió i s'implicaran en les iniciatives que es promoguin des de les entitats socials.
Xavier Domènech, a Plaça Sant Jaume en la manifestació a favor d'Òmnium Cultural. Foto: Adrià Costa
Un candidat que no sigui de JxCat
La direcció dels "comuns" ha rebut la proposta de govern de concentració d'Iceta amb certa incredulitat tenint en compte la trajectòria del PSC en els últims mesos."Veiem amb bons ulls una proposta que pugui proposar una sortida al bloqueig", ha afirmat aquest dimarts la portaveu parlamentària dels "comuns", Elisenda Alamany, que ha burxat en la "descrèdit" que, sota el seu criteri, pateix el PSOE.
Cristal·litzi o no el front ampli que Torrent pretén liderar, hi ha una condició sine qua non que tant socialistes com "comuns" posen sobre la taula per entrar en la geometria: que el candidat a la presidència no sigui de Junts per Catalunya. Aquest serà precisament un dels primers esculls que hauran de superar tots els actors si les formacions independentistes constaten la seva incapacitat per entendre's entre elles i busquen noves majories. ERC té obertes converses a totes bandes.