22
d'abril
de
2018, 17:35
Actualitzat:
22:25h
Sant Jordi és el dia del llibre, però sembla que no de tots els llibres, ni de tots els gèneres. Potser qui més desapercebut passa entre tanta novetat editorial és l'amplíssim món del poemari. Un sector que enguany, i com és costum, arriba farcit de novetats. Aquí en teniu una tria amb un breu tast de versos.
Llista dels llibres imprescindibles d'aquest Sant Jordi
Manera negra, Narcís Comadira (Edicions 62)
Lloar la vida és lloar l'alegria.
Amb tot, és la tristesa qui ens alleta.
Papallona de l'ombra, Feliu Formosa (Pagès)
Si per tot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
Si encara em parles de nit,
per què haig de viure despert?
Era, Jaume C. Pons Alorda (LaBreu)
Cap flama
no va anar a la universitat
per llicenciar-se
en cremació.
Cants materials, j.l.badal (Cafè central)
Hi ha llums.
Hi ha haver-hi.
Hi ha no veure-hi mai més.
El batec mecànics d'astres que iguala.
La llibertat.
Un arbre molt alt, Jaume Colll Mariné (Edicions 62)
L'Amor és una mar que és tota de perills,
feta d'onades i de vents,
que no té ports ni tampoc platges.
I naufraguem en la mar clara.
I és dins d'aquest perill més gran, que és nou,
que els patiments també naufraguen.
I és un dolor molt gran aquesta mar.
Menys i tot, Eduard Escoffet (LaBreu)
dóna'm un motiu, també.
jo t'ofereixo una mancança.
i un cos per esquinçar.
L'evangeli del vent, Agustí Bartra (Adesiara)
Entre el nord pastoral i el sud de tarongina,
latitud irredempta, longitud de lament,
tu ens vetlles el bressol que el futur il·lumina,
ran del qual s'agenolla la catalana gent.
Convivència d'aigues, Zoraida Burgos (LaBreu)
El món deserta.
Solitud de silencis
fereix els llavis.
El foc, flaire de pinyes,
limita espais més tendres.
Elegies, Quim Español (Edicions de 1984)
Venim de lluny. Veníem
coberts de somnis. Tendres com els poltres,
érem hereus del sol, fills d'un estiu
que mai no acabaria; (...)
Animal impur, Joan Duran (Meteora)
Un os escurat, el temps.
Una mandíbula sola
en la nit desmembrada.
I el nostre esquelet,
tan nu,
llençat a la serena.
Nictàlgia, David Caño (Terrícola)
Torna't volcà.
I escup a sobre de totes les nostres ferides.
Que em regalimi l'ànima galtes avall
i això no sigui un plor.
La mel, Tonino Guerra (AdiA)
Si plou, sembla que l’aigua et renta els ossos,
si fa tempesta t’arriba a les espatlles
un eixam de llagosts que boten.
La boira treu fins i tot els pensaments
i queden unes espelmes enceses
que cremen al cervell.
Carles Riba. Biografia i antologia poètica comentada (Cal·lígraf)
Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.
Ample vol de la nit, Josep Maria Fulquet (Proa)
I arribes a port, fugitiu, al jardí i l'estany remorós,
amb l'aurora de dits rosadencs a la fonda memòria.
Direm nosaltres, Roc Casagran (Ara Llibres)
Tatuem-nos al mig del front
que la llei justa és la del cor.
Venus Volta, Laia Martínez López (Lleonard Muntaner)Mitja lluna.
Mitja paraula.
Mitja vida.
No basta?
Aquí, on passa tot, Pere Antoni Pons (Bromera)
La manera més eficaç
de deixar d'estimar algú
és començar a odiar-lo.
La nit que és dins el dia, Silvie Rothkovic (LaBreu)
No va passar
no obstant, ho recordo.
Arbres, mans, desconcerts, Ivette Nadal (Poesia al cànter)
A quina distància
el teu i el meu
no-res.
Ermita, Jordi llavina (Meteora)
(...) Llibre a través, com per un trenc,
flueix la sang de l'existència.
Llista dels llibres imprescindibles d'aquest Sant Jordi
Manera negra, Narcís Comadira (Edicions 62)
Lloar la vida és lloar l'alegria.
Amb tot, és la tristesa qui ens alleta.
Papallona de l'ombra, Feliu Formosa (Pagès)
Si per tot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
Si encara em parles de nit,
per què haig de viure despert?
Era, Jaume C. Pons Alorda (LaBreu)
Cap flama
no va anar a la universitat
per llicenciar-se
en cremació.
Cants materials, j.l.badal (Cafè central)
Hi ha llums.
Hi ha haver-hi.
Hi ha no veure-hi mai més.
El batec mecànics d'astres que iguala.
La llibertat.
Un arbre molt alt, Jaume Colll Mariné (Edicions 62)
L'Amor és una mar que és tota de perills,
feta d'onades i de vents,
que no té ports ni tampoc platges.
I naufraguem en la mar clara.
I és dins d'aquest perill més gran, que és nou,
que els patiments també naufraguen.
I és un dolor molt gran aquesta mar.
Menys i tot, Eduard Escoffet (LaBreu)
dóna'm un motiu, també.
jo t'ofereixo una mancança.
i un cos per esquinçar.
L'evangeli del vent, Agustí Bartra (Adesiara)
Entre el nord pastoral i el sud de tarongina,
latitud irredempta, longitud de lament,
tu ens vetlles el bressol que el futur il·lumina,
ran del qual s'agenolla la catalana gent.
Convivència d'aigues, Zoraida Burgos (LaBreu)
El món deserta.
Solitud de silencis
fereix els llavis.
El foc, flaire de pinyes,
limita espais més tendres.
Elegies, Quim Español (Edicions de 1984)
Venim de lluny. Veníem
coberts de somnis. Tendres com els poltres,
érem hereus del sol, fills d'un estiu
que mai no acabaria; (...)
Animal impur, Joan Duran (Meteora)
Un os escurat, el temps.
Una mandíbula sola
en la nit desmembrada.
I el nostre esquelet,
tan nu,
llençat a la serena.
Nictàlgia, David Caño (Terrícola)
Torna't volcà.
I escup a sobre de totes les nostres ferides.
Que em regalimi l'ànima galtes avall
i això no sigui un plor.
La mel, Tonino Guerra (AdiA)
Si plou, sembla que l’aigua et renta els ossos,
si fa tempesta t’arriba a les espatlles
un eixam de llagosts que boten.
La boira treu fins i tot els pensaments
i queden unes espelmes enceses
que cremen al cervell.
Carles Riba. Biografia i antologia poètica comentada (Cal·lígraf)
Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.
Ample vol de la nit, Josep Maria Fulquet (Proa)
I arribes a port, fugitiu, al jardí i l'estany remorós,
amb l'aurora de dits rosadencs a la fonda memòria.
Direm nosaltres, Roc Casagran (Ara Llibres)
Tatuem-nos al mig del front
que la llei justa és la del cor.
Venus Volta, Laia Martínez López (Lleonard Muntaner)
Quan vaig néixer, tenia ales.
Ho sé pel mal que em fan els omòplats
cada vegada que em foto de lloros i em provo d’alçar.
Per què em van caure o qui
me les tallà sense jo adonar-me’n
és el misteri que m’acompanyarà
mentre m’arrossego desmembrada pel tros de vida
que em toca.
Poesia completa, Orides Fontela (Edicions de 1984)
Mitja paraula.
Mitja vida.
No basta?
Aquí, on passa tot, Pere Antoni Pons (Bromera)
La manera més eficaç
de deixar d'estimar algú
és començar a odiar-lo.
La nit que és dins el dia, Silvie Rothkovic (LaBreu)
No va passar
no obstant, ho recordo.
Arbres, mans, desconcerts, Ivette Nadal (Poesia al cànter)
A quina distància
el teu i el meu
no-res.
Ermita, Jordi llavina (Meteora)
(...) Llibre a través, com per un trenc,
flueix la sang de l'existència.