L'independentisme és excloent i conservador? 6 dades que ho desmenteixen

L'unionisme està sucant pa aquests dies en els polèmics escrits i tuits de Quim Torra -dels quals ja s'ha disculpat diversos cops-, que usen per titllar l'independentisme d'excloent, conservador i fins i tot supremacista. Unes acusacions que l'unionisme ja bolcava abans vers els partidaris de la República, però que ara s'accentuen, malgrat que les dades no sustenten de cap manera aquesta caricatura.

Ben al contrari, els últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) evidencien que l'independentisme és, de mitjana, un moviment capaç d'integrar millor catalans d'origen divers, més progressista, menys essencialista i amb un argumentari de caràcter més pragmàtic que identitari. Per contra, l'unionisme és una posició alimentada sobretot per ciutadans amb orígens fora de Catalunya, més conservadors i bàsicament amb el castellà com a llengua materna. Un perfil menys divers que el dels defensors de la República.

1- Un moviment més bilingüe

Gairebé sis de cada deu independentistes tenen el català com a llengua materna. Tot i això, aquest moviment té una capacitat superior de seduir ciutadans que es van educar amb el castellà a casa, un col·lectiu que suposa el 36% del total de partidaris de la República, cosa que fa que cada cop sigui menys estrany escoltar aquest projecte defensat en la llengua de Cervantes. En canvi, aquesta és quasi hegemònica entre els unionistes, ja que és l'idioma matern per a un 82,8% d'aquests. Per contra, només un 11,5% dels contraris a la independència van escoltar el català a casa.
 
2- Orígens més diversos

La pluralitat també es reflecteix pel que fa a l'origen dels pares dels independentistes i els unionistes. Aquest element determina en bona mesura el posicionament en un referèndum, però de forma menys tancada en el cas dels que optarien pel "sí". Entre aquests, el percentatge dels pares i mares nascuts a la resta de l'Estat voreja el 30%, per bé que el dels d'origen català s'acosta al 65%. Un percentatge elevat, però més ho és el dels pares nascuts a la resta de l'Estat entre els unionistes, de prop del 70%. Els que votarien "no", a més, no tenen ni un 20% de pares catalans.
 

La diversitat pel que fa als orígens familiars és encara més clara si s'atén a les arrels dels avis dels enquestats. Segons l'últim baròmetre del CEO, quasi el 80% dels unionistes tenen els quatre nascuts fora de Catalunya, mentre que els independentistes presentarien molta més pluralitat, ja que gairebé n'hi hauria tants amb quatre avis catalans (34,8%) com amb tots nascuts fora de Catalunya (31,2%).
 
3- El lloc de naixement pesa menys

La capacitat inclusiva també es mesura a l'hora de mirar l'origen de cadascú per tal d'admetre'l com un igual. I segons el CEO, l'independentisme s'hi fixa força menys en el moment de reconèixer algú com a veritable català que el que ho fa l'unionisme per admetre que algú és veritablement espanyol. De fet, un 61,1% dels independentistes creu que és poc o gens important el fet d'haver nascut a Catalunya per ser un veritable català, mentre que el percentatge d'unionistes que dona molta o bastant importància a l'origen espanyol per ser un veritable espanyol (49,6%) és lleugerament superior als dels que li'n veuen poca o gens (48,9%).
 
4- Un moviment clarament d'esquerres

L'acusació a l'independentisme de ser un moviment conservador o dretà cau pel seu propi pes quan s'analitza la ubicació ideològica dels seus partidaris. En una escala de 0 a 10 (de màxim d'esquerres a màxim de dretes), set de cada deu independentistes se situen en la banda esquerra (del 0 al 4), un 21,7% ho fa al centre i només un 6,5% a la dreta. En canvi, tan sols un 38,7% dels unionistes s'ubica a l'esquerra, un percentatge gairebé equivalent al de centristes, mentre que el percentatge dels que es defineixen de dretes (12%) gairebé duplica l'expressat pels independentistes.
 
5- L'unionisme, més conservador

Més enllà de l'autoubicació ideològica (que és subjectiva), els hàbits personals també serveixen per situar algú en un posicionament concret. Els conservadors, per exemple, estan menys predisposats a assumir riscos davant certs escenaris -ja sigui d'inversió econòmica o de canvi social, tradicions o composició social-, encara que suposi l'opció de millora de la qualitat de vida. De nou, es torna a evidenciar així que els unionistes són més conservadors, atès que, en una escala de 0 a 10 (de menys a més oberts a assumir riscos), només un 46% està disposats a arriscar i un 23,9% ho estaria poc o gens. En canvi, uns dos terços dels independentistes són receptius a afrontar riscos i només els eviten un 11,4%.
 
6- Argumentari més pragmàtic

Finalment, un tret definitori de cada posicionament polític són els arguments pels quals es defensa aquest. En aquest sentit, els independentistes apel·len sobretot a qüestions més pragmàtiques i vinculades a la qualitat de vida, com la voluntat d'assolir una major capacitat de gestió i autogovern (27,1%), la creença que el país milloraria (23,4%) o el desig de canvi (22,7%), mentre que els elements identitaris només sumen un 14,7% de les respostes. En canvi, el 51,1% dels unionistes defensen aquesta opció per la mera voluntat de mantenir la unitat de l'Estat, un element conservador i identitari per si sol. En segona posició, ben lluny, argumenten que la independència no seria positiva (15,3%).