Aquest 18 de juliol es compleixen cent anys del naixement Nelson Mandela, gran figura icònica del lideratge, de l'alliberament i de la reconstrucció nacional en un moment –i un país, Sud-Àfrica– on semblava que les ferides eren insalvables. Convertit en un dels símbols polítics del segle XX, va ser el líder d'un dels grans moviments revolucionaris del segle XX. Mandela pertanyia a l'aristocràcia de l'ètnia xhosa, emparentat amb la família reial tribal.
Aquest origen li va permetre una formació elevada, que el va portar a militar i a comprometre's en la lluita del Congrés Nacional Africà (ANC), una organització creada a inicis de segle que acabaria liderant. Després, la història és prou coneguda, en una evolució que passa per sentir-se a prop de la lluita armada, per 27 anys de presó i per, finalment, saber encaixar la mà de l'enemic, ja convertit en president. Una vida plena de literatura, tal i com recollim en aquesta tria de 5 llibres que ens aproparan a la seva figura.
Arriba a Kalandraka, en versió catalana de Maria Rosich, aquesta biografia novel·lada per commemorar el centenari de Madiba, el gran pare de la nació sud-africana. Fets històrics i documentats, al costat alguns personatges de ficció que van completant la història d'una icona internacional de la pau, de la convivència i de la llibertat.
Un clàssic entre els clàssics sobre Mandela, potser el llibre més conegut de tots els que es basen en la seves gestes polítiques i socials. Se centra un dels grans esports de Sud-àfrica, el rugbi, que s'havia convertit en terreny dels blancs, els promotors de l’apartheid. La novel·la explica com Mandela veu l'oportunitat, després de passar vint-i-set anys a la presó, de fer de la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país en un gran acte de comunió interracial i de pacificació.
Ho va aconseguir, conduit per un carisma irresistible, que John Carlin recull gràcies a les veus dels seus carcellers, dels guardaespatlles, dels líders dels negres i de l’extrema dreta. La versió cinematogràfica, titulada Invictus, en va acabar de fer gran el seu ressò, amb Morgan Freeman en el paper de Mandela i Matt Damon fent de capità de l’equip.
Un testament de 27 anys de presidi en forma de més de 200 cartes, iniciat quan Mandela només tenia 24 anys i tot indicava que acabaria els seus dies en una de les presons més dures del món. Robben Island. Era 1962 i, després de cinc anys d'unes condicions extremes, ja instal·lat en una nova presó, comença a escriure cartes a la família, als seus companys de militància i a diverses personalitats internacionals. Les cartes documenten l'horror, els anys durs i obscurs del captiveri, però també fan el retrat més directe i personal d'un home que acabaria canviant la història del seu país i del món.
La vida a la presó i la intensa activitat política no ens han de fer oblidar la tasca de Mandela en matèria literària i d'incidència cultural, com bé demostra aquest recull de contes, editat per Siruela i meravellosament il·lustrat a tot color per 16 artistes africans. Deia el propi Mandela que "el meu desig és que la veu del narrador de contes no mori mai a l'Àfrica, que els nens mai no perdin la capacitat d'ampliar horitzons del món amb la màgia dels relats". Ho aconsegueix, en una antologia de contes africans ancestrals i bellíssims, plens de símbols i lliçons.
El llibre de memòries de Mandela, que va ser un gran best-seller internacional pocs anys després de la seva posada en llibertat. Un llibre ple de positivisme, malgrat tots els anys viscuts sense llibertat i una història estimulant sobre la seva vida, els seus reptes, els objectius acomplerts i els que no. Un relat d'adversitats i de lideratge, la imatge d'una persona que va ser l'esperança de milions d'altres persones, a Sud-àfrica i arreu del món, que ens deia la lliçó de la perseverança que venç la desesperació i l'odi, que marca l'autodisciplina i l'amor com a camí per la victòria, i per esclafar la ignomínia.
Hi podem llegir des de la seva vida com a estudiant a Johannesburg, el lent despertar de la seva consciència política i de la necessitat de revolta, també assumptes personals com la ruptura del seu primer matrimoni, la dolorosa separació dels seus fills, les prop de tres dècades empresonat –farcits d'anècdotes i troballes–, la llibertat, el gran fenomen que aquesta va suposar per tota una societat que l'esperava, i la instauració definitiva a Sud-àfrica d'una democràcia multiracial. La mesura d'una figura única, irrepetible.
