26
de juliol
de
2018, 12:16
Actualitzat:
27
de juliol,
11:20h
El suport a la independència de Catalunya es manté per davant del rebuig, malgrat que per un marge força escàs. Així s'assenyala en el segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic divendres passat, en una fotografia força continuista respecte l'anterior enquesta en relació al grau d'adhesió a la República catalana. Ara bé, en quines comarques aquest és major i en quines és menor?
La fórmula ideal per respondre aquesta pregunta seria celebrant un referèndum, amb totes les condicions, però el cop que s'ha intentat ha estat durament reprimit, impossibilitant-ne a cops de porra una lectura nítida dels resultats. Les eleccions serveixen per intuir per on van els trets, però no tots els independentistes voten a opcions que inclouen la República catalana al programa -o es poden abstenir-, els quals també sovint aconsegueixen seduir electors que optarien pel "no" en un referèndum. Això impedeix també treure conclusions clares.
Els mateixos baròmetres del CEO serien útils -malgrat el marge d'error- si no fos que, amb les mostres que usen de prop de 1.500 enquestats, moltes comarques hi queden clarament infrarrepresentades o directament no s'hi entrevista cap veí. Malgrat tot, aquesta mancança es pot esquivar agregant diverses enquestes, fent augmentar així la mostra total. Això impedeix observar l'evolució en les respostes, però ofereix com a resultat una mitjana sobre el suport a la independència entre els terminis en què s'han fet els diversos sondejos molt més territorialitzable.
Per fer aquest exercici, en aquest article s'han agrupat les respostes dels darrers 15 baròmetres del CEO -incloent les enquestes sobre context polític del mateix ens, molt similars-, és a dir, totes les posteriors a la consulta del 9-N del 2014. Això ha permès elaborar una macro enquesta de més de 21.000 respostes on bona part de les comarques estan força ben representades, reduint així els marges d'error.
Poques respostes a deu comarques
En la taula resultat, a tan sols 10 de les 42 comarques s'hi agrupen menys de 50 respostes, una quantitat prou petita com perquè el marge d'error sigui elevat i, per tant, el resultat s'hagi d'agafar amb pinses. Es tracta de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre, el Solsonès, la Terra Alta, la Val d'Aran i, molt especialment, el Moianès, on el CEO no hi ha fet cap enquesta des que es va crear la comarca, a principis del 2015.
En la resta de comarques, el resultat ja té una mostra més rellevant i, per tant, el resultat és més fiable (n'hi ha cinc que recullen més de 1.000 enquestats cadascuna, i el Barcelonès, més de 6.000 ella sola). I el resultat és el del mapa següent, on, clicant a cada comarca, es pot consultar el percentatge de "sí" i "no" a la independència que es respon al CEO (excloent els que no saben i no contesten), el percentatge de persones que han respost d'aquells municipis, i el percentatge de vots recollits per JxCat, ERC i la CUP el 21-D.
La mitjana dels 15 baròmetres indica que, a nivell nacional, l'equilibri és molt ajustat, ja que un 49,2% de les respostes són favorables a la independència i un 50,8% en són contràries. Quasi meitat i meitat. Però responent a la pregunta inicial, la comarca amb un percentatge superior de suports seria les Garrigues, amb un 81,8% de "sí" entre les 83 persones enquestades.
Les 10 comarques més independentistes -i amb una mostra rellevant- són:
1. Garrigues: 81,8%
2. Segarra: 81,4%
3. Berguedà: 81%
4. Garrotxa: 80,5%
5. Priorat: 80,4%
6. Urgell: 77,6%
7. Osona: 76%
8. Pla de l'Estany: 75%
9. Ripollès: 69,7%
10. Noguera: 66,1%
Per contra, aquelles on el suport a la República catalana és inferior -també, entre les que tenen una mostra rellevant- i, per tant, l'independentisme té més camp per córrer, són:
1. Baix Llobregat: 33,4%
2. Barcelonès: 42,6%
3. Baix Penedès: 43,7%
4. Vallès Occidental: 44,9%
5. Tarragonès: 46,7%
6. Garraf: 47,7%
7. Vallès Oriental: 48,6%
8. Baix Camp: 49,8%
9. Anoia: 50,8%
10. Montsià: 52%
Per altra banda, com reflecteixen aquestes enquestes, el suport a la independència expressat és a nivell global lleugerament superior al percentatge de vots assolit pels partits independentistes el 21-D: 49,2% i 47,5%, respectivament. És una diferència petita -entraria fins i tot dins el marge d'error de l'enquesta-, però que és molt diferent segons cada comarca. A què es deu?
Molts motius ho podrien expressar, des que part de l'electorat independentista optaria per fer confiança a forces que no ho són o abstenir-se, a que la mostra del baròmetre és esbiaixada -pot prioritzar ciutats urbanes en lloc de zones més rurals, amb un comportament diferent davant les urnes- o que la fotografia fixa de la nit del 21-D difereix de la mitjana de suports entre 2014 i 2018, entre altres raons.
Més suport que vots al Tarragonès
Sigui pel que sigui, la comarca on el suport electoral és més inferior al suport demoscòpic és el Tarragonès, amb deu punts menys de votants independentistes que d'enquestats que hi donen suport, seguida per la Segarra (9,4 punts), el Maresme (6,5), l'Alt Empordà (5,1) i la Selva (4,2). Per contra, l'independentisme aconsegueix a la Conca de Barberà 11,2 punts de vot més que el percentatge de suport social a la independència detectat pel CEO, seguida pel Montsià (10,4 punts), el Baix Ebre (9,9 punts), el Pla d'Urgell (7,5) i el Pla de l'Estany (7,2).
La fórmula ideal per respondre aquesta pregunta seria celebrant un referèndum, amb totes les condicions, però el cop que s'ha intentat ha estat durament reprimit, impossibilitant-ne a cops de porra una lectura nítida dels resultats. Les eleccions serveixen per intuir per on van els trets, però no tots els independentistes voten a opcions que inclouen la República catalana al programa -o es poden abstenir-, els quals també sovint aconsegueixen seduir electors que optarien pel "no" en un referèndum. Això impedeix també treure conclusions clares.
Els mateixos baròmetres del CEO serien útils -malgrat el marge d'error- si no fos que, amb les mostres que usen de prop de 1.500 enquestats, moltes comarques hi queden clarament infrarrepresentades o directament no s'hi entrevista cap veí. Malgrat tot, aquesta mancança es pot esquivar agregant diverses enquestes, fent augmentar així la mostra total. Això impedeix observar l'evolució en les respostes, però ofereix com a resultat una mitjana sobre el suport a la independència entre els terminis en què s'han fet els diversos sondejos molt més territorialitzable.
Per fer aquest exercici, en aquest article s'han agrupat les respostes dels darrers 15 baròmetres del CEO -incloent les enquestes sobre context polític del mateix ens, molt similars-, és a dir, totes les posteriors a la consulta del 9-N del 2014. Això ha permès elaborar una macro enquesta de més de 21.000 respostes on bona part de les comarques estan força ben representades, reduint així els marges d'error.
MAPA DE COMARQUES, SEGONS EL GRAU DE SUPORT A LA INDEPENDÈNCIA EN LES RESPOSTES ALS 15 ÚLTIMS BARÒMETRES CEO (2014-2018)
Poques respostes a deu comarques
En la taula resultat, a tan sols 10 de les 42 comarques s'hi agrupen menys de 50 respostes, una quantitat prou petita com perquè el marge d'error sigui elevat i, per tant, el resultat s'hagi d'agafar amb pinses. Es tracta de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre, el Solsonès, la Terra Alta, la Val d'Aran i, molt especialment, el Moianès, on el CEO no hi ha fet cap enquesta des que es va crear la comarca, a principis del 2015.
En la resta de comarques, el resultat ja té una mostra més rellevant i, per tant, el resultat és més fiable (n'hi ha cinc que recullen més de 1.000 enquestats cadascuna, i el Barcelonès, més de 6.000 ella sola). I el resultat és el del mapa següent, on, clicant a cada comarca, es pot consultar el percentatge de "sí" i "no" a la independència que es respon al CEO (excloent els que no saben i no contesten), el percentatge de persones que han respost d'aquells municipis, i el percentatge de vots recollits per JxCat, ERC i la CUP el 21-D.
La mitjana dels 15 baròmetres indica que, a nivell nacional, l'equilibri és molt ajustat, ja que un 49,2% de les respostes són favorables a la independència i un 50,8% en són contràries. Quasi meitat i meitat. Però responent a la pregunta inicial, la comarca amb un percentatge superior de suports seria les Garrigues, amb un 81,8% de "sí" entre les 83 persones enquestades.
Les 10 comarques més independentistes -i amb una mostra rellevant- són:
1. Garrigues: 81,8%
2. Segarra: 81,4%
3. Berguedà: 81%
4. Garrotxa: 80,5%
5. Priorat: 80,4%
6. Urgell: 77,6%
7. Osona: 76%
8. Pla de l'Estany: 75%
9. Ripollès: 69,7%
10. Noguera: 66,1%
Per contra, aquelles on el suport a la República catalana és inferior -també, entre les que tenen una mostra rellevant- i, per tant, l'independentisme té més camp per córrer, són:
1. Baix Llobregat: 33,4%
2. Barcelonès: 42,6%
3. Baix Penedès: 43,7%
4. Vallès Occidental: 44,9%
5. Tarragonès: 46,7%
6. Garraf: 47,7%
7. Vallès Oriental: 48,6%
8. Baix Camp: 49,8%
9. Anoia: 50,8%
10. Montsià: 52%
Per altra banda, com reflecteixen aquestes enquestes, el suport a la independència expressat és a nivell global lleugerament superior al percentatge de vots assolit pels partits independentistes el 21-D: 49,2% i 47,5%, respectivament. És una diferència petita -entraria fins i tot dins el marge d'error de l'enquesta-, però que és molt diferent segons cada comarca. A què es deu?
Molts motius ho podrien expressar, des que part de l'electorat independentista optaria per fer confiança a forces que no ho són o abstenir-se, a que la mostra del baròmetre és esbiaixada -pot prioritzar ciutats urbanes en lloc de zones més rurals, amb un comportament diferent davant les urnes- o que la fotografia fixa de la nit del 21-D difereix de la mitjana de suports entre 2014 i 2018, entre altres raons.
Més suport que vots al Tarragonès
Sigui pel que sigui, la comarca on el suport electoral és més inferior al suport demoscòpic és el Tarragonès, amb deu punts menys de votants independentistes que d'enquestats que hi donen suport, seguida per la Segarra (9,4 punts), el Maresme (6,5), l'Alt Empordà (5,1) i la Selva (4,2). Per contra, l'independentisme aconsegueix a la Conca de Barberà 11,2 punts de vot més que el percentatge de suport social a la independència detectat pel CEO, seguida pel Montsià (10,4 punts), el Baix Ebre (9,9 punts), el Pla d'Urgell (7,5) i el Pla de l'Estany (7,2).