01
de setembre
de
2018, 16:30
Actualitzat:
17:10h
El govern espanyol distingeix entre el català i el valencià a l'hora de contractar cursos de formació en llengües per als funcionaris de l'administració de l'Estat. Així consta en l'ordre de licitació publicada al Butlletí Oficial de l'Estat d'un servei per a "la impartició de formació en línia en les diferents llengües cooficials als empleats públics de l'administració general de l'Estat i els seus organismes públics".
Segons consta en el plec que acompanya la licitació, les quatre llengües que s'oferiran seran el català, l'euskera, el gallec i el valencià. D'aquesta manera, el ministeri distingeix entre català i valencià, permetrà triar quina d'aquestes llengües escollir i es contractarà un curs diferent per a cadascuna d'elles, encara que la comunitat científica i acadèmica consideren que es tracta del mateix idioma.
En concret, el govern espanyol gastarà 180.000 euros -IVA a banda- per al curs de català i 90.000 euros -també sense IVA- per al de valencià, i en els dos casos, es pot prorrogar un any més pel mateix preu. La formació s'oferirà "al conjunt d'empleats públics de l'administració general de l'Estat i els seus organismes públics, si bé es prioritzarà aquells que estiguin o puguin estar destinats a les comunitats autònomes en què es parli una llengua que tingui caràcter de cooficial". L'objectiu és garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques en les diverses llengües cooficials.
El ministeri apel·la a l'Estatut valencià
Aquest curs serà ofert per l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), depenent del Ministeri de Política Territorial, de Meritxell Batet, el qual explica a NacióDigital que aquesta distinció s'ha fet perquè estatutàriament el País Valencià reconeix el valencià com a llengua pròpia i, per tant, aquesta era la via per permetre que les escoles d'idiomes valencianes hi poguessin optar. D'aquesta manera, el curs en "valencià" s'oferirà a aquells funcionaris que ja treballin o vulguin optar a fer-ho al País Valencià, mentre que el de "català" per als que estiguin o optin a anar a Catalunya i les Illes Balears i Pitiüses.
En tot cas, la mateixa portaveu del departament assenyala que l'equip de Batet és conscient que es tracta de la mateixa llengua i que, entre els requisits per apuntar-s'hi, es deixarà clar que qui s'apunti a estudiar valencià no podrà cursar també català. El ministeri posa en valor que aquesta iniciativa permetrà difondre el coneixement de les llengües cooficials en la funció pública, però admet que la concreció ve del govern anterior, de Mariano Rajoy, ja que encara no s'ha nomenat un nou director de l'INAP afí al PSOE.
De cara a futures convocatòries, afirma, ho aniran "ajustant" per deixar clar que es tracta de la mateixa llengua. De fet, la Generalitat Valenciana va flexibilitzar l'any passat les convalidacions de català a valencià arran de l'adaptació a la normativa europea de llengües i de la fixació d'unes taules d'equivalències als nivells de català que la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià acredita ara amb més facilitat. Els anteriors governs autonòmics del PP van dificultar les homologacions de títols, però el conseller valencià actual d'Educació, Vicent Marzà, ha variat la normativa i la situació és diferent.
1.200 places per a català i 600 per a valencià
El nombre de places ofertes en el curs licitat per a estudiants de català és de 1.200 i per als de valencià, de 600. En els dos casos, es podria rebre formació en línia dels nivells A1, A2, B1, B2 i C1 i el nombre d'hores lectives estimades per alumne és de 150. Aquesta diferenciació de llengües tindrà previsiblement cert cost, ja que el ministeri exigeix que per cada 75 alumnes hi hagi un tutor en línia, però per cada llengua hi ha d'haver també un coordinador. Si s'equiparessin el català i el valencià, només caldria un coordinador i no dos per dirigir el curs del que en realitat és una sola llengua.
El plec de condicions no concreta les diferències entre el curs en català i el curs en valencià, però sí que especifica que els funcionaris que segueixin algun dels cursos hauran de cobrir uns objectius mínims de treball en forma d'activitats a realitzar i temps de connexió obligatoris. Al final del curs, hauran de sotmetre's a un examen final que consti d'una prova escrita i una altra oral.
Segons consta en el plec que acompanya la licitació, les quatre llengües que s'oferiran seran el català, l'euskera, el gallec i el valencià. D'aquesta manera, el ministeri distingeix entre català i valencià, permetrà triar quina d'aquestes llengües escollir i es contractarà un curs diferent per a cadascuna d'elles, encara que la comunitat científica i acadèmica consideren que es tracta del mateix idioma.
En concret, el govern espanyol gastarà 180.000 euros -IVA a banda- per al curs de català i 90.000 euros -també sense IVA- per al de valencià, i en els dos casos, es pot prorrogar un any més pel mateix preu. La formació s'oferirà "al conjunt d'empleats públics de l'administració general de l'Estat i els seus organismes públics, si bé es prioritzarà aquells que estiguin o puguin estar destinats a les comunitats autònomes en què es parli una llengua que tingui caràcter de cooficial". L'objectiu és garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques en les diverses llengües cooficials.
El ministeri apel·la a l'Estatut valencià
Aquest curs serà ofert per l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), depenent del Ministeri de Política Territorial, de Meritxell Batet, el qual explica a NacióDigital que aquesta distinció s'ha fet perquè estatutàriament el País Valencià reconeix el valencià com a llengua pròpia i, per tant, aquesta era la via per permetre que les escoles d'idiomes valencianes hi poguessin optar. D'aquesta manera, el curs en "valencià" s'oferirà a aquells funcionaris que ja treballin o vulguin optar a fer-ho al País Valencià, mentre que el de "català" per als que estiguin o optin a anar a Catalunya i les Illes Balears i Pitiüses.
En tot cas, la mateixa portaveu del departament assenyala que l'equip de Batet és conscient que es tracta de la mateixa llengua i que, entre els requisits per apuntar-s'hi, es deixarà clar que qui s'apunti a estudiar valencià no podrà cursar també català. El ministeri posa en valor que aquesta iniciativa permetrà difondre el coneixement de les llengües cooficials en la funció pública, però admet que la concreció ve del govern anterior, de Mariano Rajoy, ja que encara no s'ha nomenat un nou director de l'INAP afí al PSOE.
L'organisme que ha licitat els cursos encara no ha estat renovat i segueix liderat pel director nomenat pel PP
De cara a futures convocatòries, afirma, ho aniran "ajustant" per deixar clar que es tracta de la mateixa llengua. De fet, la Generalitat Valenciana va flexibilitzar l'any passat les convalidacions de català a valencià arran de l'adaptació a la normativa europea de llengües i de la fixació d'unes taules d'equivalències als nivells de català que la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià acredita ara amb més facilitat. Els anteriors governs autonòmics del PP van dificultar les homologacions de títols, però el conseller valencià actual d'Educació, Vicent Marzà, ha variat la normativa i la situació és diferent.
1.200 places per a català i 600 per a valencià
El nombre de places ofertes en el curs licitat per a estudiants de català és de 1.200 i per als de valencià, de 600. En els dos casos, es podria rebre formació en línia dels nivells A1, A2, B1, B2 i C1 i el nombre d'hores lectives estimades per alumne és de 150. Aquesta diferenciació de llengües tindrà previsiblement cert cost, ja que el ministeri exigeix que per cada 75 alumnes hi hagi un tutor en línia, però per cada llengua hi ha d'haver també un coordinador. Si s'equiparessin el català i el valencià, només caldria un coordinador i no dos per dirigir el curs del que en realitat és una sola llengua.
El plec de condicions no concreta les diferències entre el curs en català i el curs en valencià, però sí que especifica que els funcionaris que segueixin algun dels cursos hauran de cobrir uns objectius mínims de treball en forma d'activitats a realitzar i temps de connexió obligatoris. Al final del curs, hauran de sotmetre's a un examen final que consti d'una prova escrita i una altra oral.