14
de desembre
de
2018, 13:35
Actualitzat:
14:07h
Aquest divendres s'ha posat fi al bloqueig d'una de les institucions econòmiques de Catalunya, la Fira de Barcelona, que s'arrossegava des de fa més d'un any i mig. El Consell de la Fira, convocat i presidit per l'alcaldessa Ada Colau ha elegit l'empresari Pau Relat per presidir el consorci. El nom de president de la Fira és fruit del consens entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç. És la Cambra, però, qui ha proposat el nom del candidat, que ha estat acceptat per les altres institucions. La dificultat per arribar a un consens ha estat enorme i ha prorrogat el mandat del fins ara president, Josep Lluís Bonet.
Entren també com a nous consellers de la Fira Helena Guardans (presidenta de Sellbytel); Mar Alarcón (consellera delegada de Social Car); Kim Faura (Telefónica a Catalunya) i Manuel Vallet, de Catalonia Hotels. D'aquesta manera, la Fira entra en vies de plena normalització institucional després que la successió de Bonet es comencés a complicar. L'elecció de nou president deixa enrere una llarga batalla en què tothom ha hagut de cedir i en què hi ha hagut perdedors i guanyadors.
Qui guanya
Els "coloms" de l'empresariat
El bloqueig de la Fira de Barcelona ha mostrat la pugna existent en el si del patriciat català entre un sector que aposta pel consens institucional i la transversalitat, i que juga a fons en favor d'evitar el xoc entre Catalunya i l'Estat, mantenint bona sintonia amb la Generalitat, i un altre sector més conservador, que en el punt àlgid del procés va explicitar la seva alineació amb la línia de la dreta espanyola. Pau Relat és un exponent del primer sector.
President de MAT Holding, successora d'Indústries Químiques del Vallès, vinculat al sector farmacèutic, presideix la fundació FemCat, que aplega empresaris de perfil sobiranista. Però Relat és un home de consens. Molt respectat per haver convertit MAT Holding en una empresa de primera línia, Relat vol dirigir la Fira amb voluntat de diàleg, i amb un estil diferent del seu predecessor, Josep Lluís Bonet, que s'havia posicionat de manera molt vehement contra el procés i també contra la gestió de l'alcaldessa Colau. Un altre empresari clau en la mateixa sintonia és Miquel Martí, que havia sonat també com a candidat a la Fira.
Àngels Chacón
En els darrers mesos, el paper de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha estat cabdal per culminar el procés d'elecció de nou president de la Fira. De manera discreta i voluntat d'acord, ha aconseguit resoldre el laberint en què havia entrat la situació. Al final han estat la consellera i Miquel Valls, el president de la Cambra, els qui han tancat l'acord, al qual s'ha afegit l'alcaldessa Colau, imprescindible per resoldre el sudoku. Enmig de la situació de crispació política, Chacón ha sabut gestionar un tema delicat.
Qui cedeix
Miquel Valls
El president de la Cambra surt erosionat del serial de la Fira. A ell li correspon la proposta del nom i al llarg d'aquest darrer any i mig ha anat posant noms damunt la taula que s'han anat filtrant i no han assolit l'acord de Generalitat i Ajuntament: l'esmentat Miquel Martí, Kim Faura, Pedro Fontana... Una part de la situació ha estat fruit de l'aplicació del 155, que va allargar el bloqueig.
Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona ha hagut de cedir després de mesos d'estira-i-arronses. Ada Colau volia una dona al capdavant de la Fira i ha anat oposant-se als diversos noms que anaven sent proposats. En favor de l'alcaldessa es posa en valor la seva oposició a designar un candidat mentre l'autonomia estigués suspesa i la Generalitat estigués dirigida des de Moncloa. Finalment, ha hagut de donar la seva aprovació al nom que ha reunit més consens.
Qui perd
Els "falcons" de l'empresariat
Amb la resolució de la crisi a la Fira de Barcelona s'envia un missatge que, enmig del soroll mediàtic, hi ha temes rellevants que es resolen. De tots els actors en joc, el nom de Pau Relat només ha topat amb un sector conservador de l'empresariat molt hostil al sobiranisme i amb relacions millorables amb la Generalitat. Fonts econòmiques situen a Luis Conde o Enric Lacalle en aquesta línia. Lacalle és un home que va ser un dirigent important del PP i Conde s'ha significat com un dels empresaris de l'entorn de Ciutadans.
Entren també com a nous consellers de la Fira Helena Guardans (presidenta de Sellbytel); Mar Alarcón (consellera delegada de Social Car); Kim Faura (Telefónica a Catalunya) i Manuel Vallet, de Catalonia Hotels. D'aquesta manera, la Fira entra en vies de plena normalització institucional després que la successió de Bonet es comencés a complicar. L'elecció de nou president deixa enrere una llarga batalla en què tothom ha hagut de cedir i en què hi ha hagut perdedors i guanyadors.
Qui guanya
Els "coloms" de l'empresariat
El bloqueig de la Fira de Barcelona ha mostrat la pugna existent en el si del patriciat català entre un sector que aposta pel consens institucional i la transversalitat, i que juga a fons en favor d'evitar el xoc entre Catalunya i l'Estat, mantenint bona sintonia amb la Generalitat, i un altre sector més conservador, que en el punt àlgid del procés va explicitar la seva alineació amb la línia de la dreta espanyola. Pau Relat és un exponent del primer sector.
President de MAT Holding, successora d'Indústries Químiques del Vallès, vinculat al sector farmacèutic, presideix la fundació FemCat, que aplega empresaris de perfil sobiranista. Però Relat és un home de consens. Molt respectat per haver convertit MAT Holding en una empresa de primera línia, Relat vol dirigir la Fira amb voluntat de diàleg, i amb un estil diferent del seu predecessor, Josep Lluís Bonet, que s'havia posicionat de manera molt vehement contra el procés i també contra la gestió de l'alcaldessa Colau. Un altre empresari clau en la mateixa sintonia és Miquel Martí, que havia sonat també com a candidat a la Fira.
Àngels Chacón
En els darrers mesos, el paper de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha estat cabdal per culminar el procés d'elecció de nou president de la Fira. De manera discreta i voluntat d'acord, ha aconseguit resoldre el laberint en què havia entrat la situació. Al final han estat la consellera i Miquel Valls, el president de la Cambra, els qui han tancat l'acord, al qual s'ha afegit l'alcaldessa Colau, imprescindible per resoldre el sudoku. Enmig de la situació de crispació política, Chacón ha sabut gestionar un tema delicat.
Qui cedeix
Miquel Valls
El president de la Cambra surt erosionat del serial de la Fira. A ell li correspon la proposta del nom i al llarg d'aquest darrer any i mig ha anat posant noms damunt la taula que s'han anat filtrant i no han assolit l'acord de Generalitat i Ajuntament: l'esmentat Miquel Martí, Kim Faura, Pedro Fontana... Una part de la situació ha estat fruit de l'aplicació del 155, que va allargar el bloqueig.
Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona ha hagut de cedir després de mesos d'estira-i-arronses. Ada Colau volia una dona al capdavant de la Fira i ha anat oposant-se als diversos noms que anaven sent proposats. En favor de l'alcaldessa es posa en valor la seva oposició a designar un candidat mentre l'autonomia estigués suspesa i la Generalitat estigués dirigida des de Moncloa. Finalment, ha hagut de donar la seva aprovació al nom que ha reunit més consens.
Qui perd
Els "falcons" de l'empresariat
Amb la resolució de la crisi a la Fira de Barcelona s'envia un missatge que, enmig del soroll mediàtic, hi ha temes rellevants que es resolen. De tots els actors en joc, el nom de Pau Relat només ha topat amb un sector conservador de l'empresariat molt hostil al sobiranisme i amb relacions millorables amb la Generalitat. Fonts econòmiques situen a Luis Conde o Enric Lacalle en aquesta línia. Lacalle és un home que va ser un dirigent important del PP i Conde s'ha significat com un dels empresaris de l'entorn de Ciutadans.