27
de març
de
2017, 14:51
Actualitzat:
28
de març,
7:17h
El mes de juliol vinent s'esgota el mandat de Josep Lluís Bonet com a president de la Fira de Barcelona. Després d'esgotar tres períodes al capdavant del consorci, el president de Freixenet deixa el càrrec. La seva successió, però, resta bloquejada. La filtració prematura del nom de l'empresari Miquel Martí com a candidat proposat pel president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha provocat una crisi a la Fira.
Martí és president de Moventia, una empresa del sector dels transports i concessionaris, i també membre del consell d'administració de la Fira. Empresari reconegut, va ser president del fòrum FemCat, grup d'emprenedors que s'ha posicionat en favor del dret a decidir. El perfil de Martí, però, és bàsicament professional i valorat positivament des de sectors diversos.
Un procés d'equilibris delicats
La Fira és un consorci de titularitat pública amb una gestió empresarial autònoma constituït per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç. És el president de la Cambra, Miquel Valls, qui fa la proposta de president, que ha de comptar amb l'acord del president Carles Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau. Fonts de la Cambra expliquen que és necessari també que el candidat tingui el vist-i-plau per part de Núria Marín, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, que és on està ubicada la Fira. La filtració, a començaments de març, del candidat proposat per Valls abans que s'hagués arribat al consens institucional, ha causat un fort malestar a la Fira i a la Cambra. Fins al punt que pot cremar el nom publicat.
El procés que culmina en l'elecció del president de la Fira és complex i delicat. El candidat ha de ser elegit pel consell general de la Fira, presidit per l'alcaldessa Colau i amb el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i el mateix Valls. El consell està format per quinze membres, cinc per cada una de les institucions del Consorci.
Per part de l'Ajuntament de Barcelona, l'única exigència que s'ha fet al consorci és que hi hagi més dones en els consells directius. De fet, això serà possible perquè, a banda de Bonet, s'han de renovar tres noms més del consell d'administració per esgotament de mandat: Enrique Lacalle, Núria Basi i Enric Crous.
Precipitacions i intrigues pel mig
Miquel Valls no va presentar el nom de Martí davant el comitè executiu de la Cambra. Abans volia consensuar-ho amb Puigdemont i Colau. Que molts directius empresarials s'assabentessin per la premsa els va irritar notablement. Els defensors de Valls argumenten que la Fira és massa important com perquè no s'actuï amb molta discreció i apunten a l'Ajuntament com a origen de la filtració. No pas per oposició al candidat, sinó perquè Colau no ha volgut delegar en ningú la decisió final. A la Fira es creu que el tema no es resoldrà abans del maig.
També hi ha crítiques en sectors empresarials, que consideren que Valls es va precipitar i actuar per lliure sense consultar la cúpula de la Cambra. Des de la corporació es diu que "el president de la Fira no pot ser elegit en unes primàries". En tot cas, el de Miquel Martí no ha estat l'únic nom que ha circulat per succeir Bonet. Hi ha moviments entorn la Fira i la presidència és un lloc cobejat. En sectors empresarials s'apunta que Carles Vilarrubí, membre del consell d'administració de la Fira, vicepresident de Rothschild Espanya i del Barça, seria un altre dels aspirants. Però les mateixes fonts el donen per descartat després de la seva imputació en una de les derivades del cas Pujol.
Més possibilitats tindria la candidatura de Luis Conde, membre també del consell d'administració i president del Saló Nàutic, que gaudeix de la projecció internacional que s'exigeix al perfil de president del consorci. La seva opció es podria obrir pas en cas que Martí quedés descartat.
Segons fonts de la Fira, però, Miquel Martí no ha quedat bandejat i continua sent una opció per presidir el consorci. Però la seva candidatura ha quedat aturada. El ple de la Cambra de Comerç de l'abril no té previst, ara per ara, tractar el tema.
El malson de la crisi de fa vint anys
La Fira viu un bon moment. L'any passat va obtenir uns ingressos de més de 160 milions d'euros, un creixement de prop del 10% respecte al 2015, del qual el 40% correspon al Mobile World Congress. En l'imaginari de la Fira, però, està viu el record de la crisi que va patir els anys noranta, quan els conflictes entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van contribuir a aturar el creixement de la Fira i fer que la competidora madrilenya, Ifema, passés al davant en facturació. Una situació aquesta que ningú vol que es repeteixi.
Martí és president de Moventia, una empresa del sector dels transports i concessionaris, i també membre del consell d'administració de la Fira. Empresari reconegut, va ser president del fòrum FemCat, grup d'emprenedors que s'ha posicionat en favor del dret a decidir. El perfil de Martí, però, és bàsicament professional i valorat positivament des de sectors diversos.
Un procés d'equilibris delicats
La Fira és un consorci de titularitat pública amb una gestió empresarial autònoma constituït per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç. És el president de la Cambra, Miquel Valls, qui fa la proposta de president, que ha de comptar amb l'acord del president Carles Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau. Fonts de la Cambra expliquen que és necessari també que el candidat tingui el vist-i-plau per part de Núria Marín, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, que és on està ubicada la Fira. La filtració, a començaments de març, del candidat proposat per Valls abans que s'hagués arribat al consens institucional, ha causat un fort malestar a la Fira i a la Cambra. Fins al punt que pot cremar el nom publicat.
El procés que culmina en l'elecció del president de la Fira és complex i delicat. El candidat ha de ser elegit pel consell general de la Fira, presidit per l'alcaldessa Colau i amb el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i el mateix Valls. El consell està format per quinze membres, cinc per cada una de les institucions del Consorci.
Per part de l'Ajuntament de Barcelona, l'única exigència que s'ha fet al consorci és que hi hagi més dones en els consells directius. De fet, això serà possible perquè, a banda de Bonet, s'han de renovar tres noms més del consell d'administració per esgotament de mandat: Enrique Lacalle, Núria Basi i Enric Crous.
Precipitacions i intrigues pel mig
Miquel Valls no va presentar el nom de Martí davant el comitè executiu de la Cambra. Abans volia consensuar-ho amb Puigdemont i Colau. Que molts directius empresarials s'assabentessin per la premsa els va irritar notablement. Els defensors de Valls argumenten que la Fira és massa important com perquè no s'actuï amb molta discreció i apunten a l'Ajuntament com a origen de la filtració. No pas per oposició al candidat, sinó perquè Colau no ha volgut delegar en ningú la decisió final. A la Fira es creu que el tema no es resoldrà abans del maig.
També hi ha crítiques en sectors empresarials, que consideren que Valls es va precipitar i actuar per lliure sense consultar la cúpula de la Cambra. Des de la corporació es diu que "el president de la Fira no pot ser elegit en unes primàries". En tot cas, el de Miquel Martí no ha estat l'únic nom que ha circulat per succeir Bonet. Hi ha moviments entorn la Fira i la presidència és un lloc cobejat. En sectors empresarials s'apunta que Carles Vilarrubí, membre del consell d'administració de la Fira, vicepresident de Rothschild Espanya i del Barça, seria un altre dels aspirants. Però les mateixes fonts el donen per descartat després de la seva imputació en una de les derivades del cas Pujol.
Més possibilitats tindria la candidatura de Luis Conde, membre també del consell d'administració i president del Saló Nàutic, que gaudeix de la projecció internacional que s'exigeix al perfil de president del consorci. La seva opció es podria obrir pas en cas que Martí quedés descartat.
Segons fonts de la Fira, però, Miquel Martí no ha quedat bandejat i continua sent una opció per presidir el consorci. Però la seva candidatura ha quedat aturada. El ple de la Cambra de Comerç de l'abril no té previst, ara per ara, tractar el tema.
El malson de la crisi de fa vint anys
La Fira viu un bon moment. L'any passat va obtenir uns ingressos de més de 160 milions d'euros, un creixement de prop del 10% respecte al 2015, del qual el 40% correspon al Mobile World Congress. En l'imaginari de la Fira, però, està viu el record de la crisi que va patir els anys noranta, quan els conflictes entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van contribuir a aturar el creixement de la Fira i fer que la competidora madrilenya, Ifema, passés al davant en facturació. Una situació aquesta que ningú vol que es repeteixi.