21
de desembre
de
2018, 13:02
Actualitzat:
13:04h
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha justificat aquest divendres la querella contra el Govern pel fet que "aquesta Catalunya està governada pels CDR". "Fa falta alguna cosa més per veure que Catalunya és ara un territori sense llei?", s'ha preguntat al seu costat el president del partit, Albert Rivera, en una roda de premsa des del Parlament.
Així, Arrimadas ha acusat Pedro Sánchez de "deixar el país en mans de Quim Torra". "Volien que això d'avui passés, aquesta Catalunya, la por dels milers dels catalans que veuen la televisió", ha insistit i ha fet una crida als unionistes que, segons assegura, estan desemparats: "No esteu sol, seguirem defensant aquesta defensa de la majoria, al Parlament, als parlaments de la resta d'Espanya i als tribunals, si cal".
Rivera ha lamentat que aquest divendres és un "dia trist, d'indignació", ja que els ciutadans "no es mereixen tenir por cap als seus governants" i ha acusat Torra de ser l'"inductor d'un segrest a Catalunya per utilitzar-se políticament per destruir Espanya". "Barcelona i altres ciutats estan bloquejades perquè un governant ha decidit que cal fer-ho", ha afegit, i ha tornat a insultar el president català, a qui titllat de "supremacista, racista, xenòfob i un no demòcrata".
La imatge de la claudicació
Pel que fa a la reunió de dijous entre governs, Rivera ha assegurat que és la "imatge de la claudicació", atès que es va tractar d'"un president espanyol acceptant la tesi separatista, acceptant el tracte de tu a tu entre un president estatal i un d'autonòmic". El líder de Cs ha tornat a reclamar la convocatòria d'eleccions estatals, aplicar el 155 a Catalunya i recuperar la competència dels Mossos.
Ciutadans ha registrat aquest divendres la querella contra Quim Torra i la resta del Govern, a qui acusa d'incentivar actuacions violentes aquest divendres. En concret, el portaveu parlamentari de la formació, Carlos Carrizosa, ha formalitzat la denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la que s'atribueix "provocació a la sedició" a l'executiu català.
Evitar mesures per aturar-ho
La formació acusa els membres del Govern d'"evitar deliberadament adoptar la més mínima mesura per reconèixer i difondre entre la ciutadania que les accions promogudes des de la clandestinitat són en tot cas il·lícites i no tenen ni empara ni justificació en el nostre ordenament jurídic vigent", nomalitzant el que Cs considera que són crides a evitar il·legalment la celebració del consell de ministres.
Igualment, acusa l'executiu de "difondre expressament missatges pretenent emparar i justificar aquestes accions sedicioses promogudes des de la clandestinitat en un supòsit legítim exercici de drets i llibertats fonamentals, com el dret de reunió o vaga, quan una premissa o condició bàsica d'aquests drets és el seu exercici pacífic". Un fet que, segons la querella, suposa "una clara incitació a través dels mitjans de comunicació a que la ciutadania més exaltada cometi el referit delicte de sedició".
El mateix camí que l'anterior Govern
D'aquesta manera, la querella lamenta que "el nou Govern de la Generalitat sembla seguir el camí de l'anterior, almenys de moment, pel que fa a encoratjar i permetre o, com a mínim, no tractar d'impedir accions col·lectives dutes a terme per grups violents, més o menys clandestins". Cita, en aquest sentit, les diverses manifestacions permeses dels CDR, les crides de Torra a que aquests empenyin, les crítiques del president català a les actuacions dels Mossos o les apel·lacions a la via eslovena.
Per sustentar-ho, Cs adjunta piulades i cartells de La Forja o els CDR en què convoquen "per les xarxes socials a la ciutadania perquè públicament i tumultuària participi en actes dirigits a impedir, per la força o fora de les vies legals, la celebració de l'esmentat Consell de Ministres". Unes convocatòries que, segons afegeixen, "s'adrecen també a l'assalt de les seus d'altres institucions, com el Parlament de Catalunya i al Palau de la Generalitat, amb idèntic fi d'impedir, per la força o fora de les vies legals, el legítim exercici de les funcions de les autoritats i funcionaris públics que les integren".
A l'espera dels fets de divendres
Cs, per tant, acusa el Govern d'haver fet "ple desistiment de les seves funcions en matèria de seguretat", tot i que alerta que, en funció dels esdeveniment d'aquest divendres, el delicte pot ser menor. "Si la sedició no arriba a entorpir d'una manera greu l'exercici de l'autoritat pública i no ocasiona tampoc la perpetració d'un altre delicte al qual la llei assenyali penes greus", assenyala, caldria aplicar el delicte de sedició fallida.
La querella va ser anunciada dimecres per la presidenta parlamentària de Cs, Inés Arrimadas, que va preveure que aquest divendres hi hauria "actes violents" per part dels CDR, a qui el president "protegeix, anima i blanqueja". Segons la cap de l'oposició, Torra hauria d'advertir que les accions previstes el 21-d són "il·legals", demanar que no es produeixin i prendre mesures per garantir "els drets de tots els ciutadans".
Així, Arrimadas ha acusat Pedro Sánchez de "deixar el país en mans de Quim Torra". "Volien que això d'avui passés, aquesta Catalunya, la por dels milers dels catalans que veuen la televisió", ha insistit i ha fet una crida als unionistes que, segons assegura, estan desemparats: "No esteu sol, seguirem defensant aquesta defensa de la majoria, al Parlament, als parlaments de la resta d'Espanya i als tribunals, si cal".
Rivera ha lamentat que aquest divendres és un "dia trist, d'indignació", ja que els ciutadans "no es mereixen tenir por cap als seus governants" i ha acusat Torra de ser l'"inductor d'un segrest a Catalunya per utilitzar-se políticament per destruir Espanya". "Barcelona i altres ciutats estan bloquejades perquè un governant ha decidit que cal fer-ho", ha afegit, i ha tornat a insultar el president català, a qui titllat de "supremacista, racista, xenòfob i un no demòcrata".
La imatge de la claudicació
Pel que fa a la reunió de dijous entre governs, Rivera ha assegurat que és la "imatge de la claudicació", atès que es va tractar d'"un president espanyol acceptant la tesi separatista, acceptant el tracte de tu a tu entre un president estatal i un d'autonòmic". El líder de Cs ha tornat a reclamar la convocatòria d'eleccions estatals, aplicar el 155 a Catalunya i recuperar la competència dels Mossos.
Ciutadans ha registrat aquest divendres la querella contra Quim Torra i la resta del Govern, a qui acusa d'incentivar actuacions violentes aquest divendres. En concret, el portaveu parlamentari de la formació, Carlos Carrizosa, ha formalitzat la denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la que s'atribueix "provocació a la sedició" a l'executiu català.
Evitar mesures per aturar-ho
La formació acusa els membres del Govern d'"evitar deliberadament adoptar la més mínima mesura per reconèixer i difondre entre la ciutadania que les accions promogudes des de la clandestinitat són en tot cas il·lícites i no tenen ni empara ni justificació en el nostre ordenament jurídic vigent", nomalitzant el que Cs considera que són crides a evitar il·legalment la celebració del consell de ministres.
Igualment, acusa l'executiu de "difondre expressament missatges pretenent emparar i justificar aquestes accions sedicioses promogudes des de la clandestinitat en un supòsit legítim exercici de drets i llibertats fonamentals, com el dret de reunió o vaga, quan una premissa o condició bàsica d'aquests drets és el seu exercici pacífic". Un fet que, segons la querella, suposa "una clara incitació a través dels mitjans de comunicació a que la ciutadania més exaltada cometi el referit delicte de sedició".
El mateix camí que l'anterior Govern
D'aquesta manera, la querella lamenta que "el nou Govern de la Generalitat sembla seguir el camí de l'anterior, almenys de moment, pel que fa a encoratjar i permetre o, com a mínim, no tractar d'impedir accions col·lectives dutes a terme per grups violents, més o menys clandestins". Cita, en aquest sentit, les diverses manifestacions permeses dels CDR, les crides de Torra a que aquests empenyin, les crítiques del president català a les actuacions dels Mossos o les apel·lacions a la via eslovena.
Per sustentar-ho, Cs adjunta piulades i cartells de La Forja o els CDR en què convoquen "per les xarxes socials a la ciutadania perquè públicament i tumultuària participi en actes dirigits a impedir, per la força o fora de les vies legals, la celebració de l'esmentat Consell de Ministres". Unes convocatòries que, segons afegeixen, "s'adrecen també a l'assalt de les seus d'altres institucions, com el Parlament de Catalunya i al Palau de la Generalitat, amb idèntic fi d'impedir, per la força o fora de les vies legals, el legítim exercici de les funcions de les autoritats i funcionaris públics que les integren".
A l'espera dels fets de divendres
Cs, per tant, acusa el Govern d'haver fet "ple desistiment de les seves funcions en matèria de seguretat", tot i que alerta que, en funció dels esdeveniment d'aquest divendres, el delicte pot ser menor. "Si la sedició no arriba a entorpir d'una manera greu l'exercici de l'autoritat pública i no ocasiona tampoc la perpetració d'un altre delicte al qual la llei assenyali penes greus", assenyala, caldria aplicar el delicte de sedició fallida.
La querella va ser anunciada dimecres per la presidenta parlamentària de Cs, Inés Arrimadas, que va preveure que aquest divendres hi hauria "actes violents" per part dels CDR, a qui el president "protegeix, anima i blanqueja". Segons la cap de l'oposició, Torra hauria d'advertir que les accions previstes el 21-d són "il·legals", demanar que no es produeixin i prendre mesures per garantir "els drets de tots els ciutadans".