Turull i Romeva insten el Suprem a retornar el procés al camp de la política

Dues trucades van canviar la vida de Raül Romeva i de Jordi Turull. Totes dues es van produir en un mes de juliol. En el cas de Romeva va ser l'any 2015, i a l'altra banda del telèfon hi havia Artur Mas i Oriol Junqueras: li oferien ser candidat de Junts pel Sí a les eleccions plebiscitàries. A Turull, la trucada de Carles Puigdemont el va enxampar, l'estiu del 2017, en un sopar a Premià de Mar. Tots dos van acabar formant part del Govern que va promoure el referèndum i tots dos porten 365 acumulats de presó preventiva. Aquest dimarts, des de la sala segona del Tribunal Suprem, han reclamat -amb fórmules diferents- que el procés català i la resolució del conflicte tornin a la política.

El més explícit ha estat l'exconseller d'Exteriors, que ha fet servir aquesta frase exacta dirigint-se al tribunal presidit per Manuel Marchena: "Som aquí perquè els que havien de fer política no ho van fer i els han passat la carpeta a vostès, als tribunals. Els demano que la tornin a la política". Hores abans, després d'un intercanvi elèctric amb el fiscal Jaime Moreno i d'un pols de menor voltatge amb Rosa María Seoane, advocada de l'Estat, l'exconseller de la Presidència ha ressaltat que l'independentisme seguirà "persistint" en la via del diàleg. Tots dos, a la seva manera -Romeva més didàctic, Turull més irònic-, han situat sempre el procés dins la via de l'acord amb l'Estat i han lamentat que el govern espanyol deixés buida durant anys la cadira.

Les intervencions dels dos exmembres del Govern, ara reclosos preventivament a Soto del Real, han evidenciat de nou els dos tipus de defenses que els dirigents independentistes estan exhibint al Suprem. Romeva ha emulat Oriol Junqueras i ha respost només les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, i ha calcat la introducció de l'exvicepresident en reivindicar-se com a "pres polític". Turull, assessorat per Jordi Pina, ha entrat al xoc amb la Fiscalia -més de tres hores de debat on ha exhibit tècnica parlamentària- i ha combinat els arguments tècnics per negar la rebel·lió i la malversació amb posicionaments polítics destinats, també, a desarmar la Fiscalia.

Si el ministeri públic es basa en un relat de violència i d'unilateralitat, els dos exconsellers han volgut emmarcar tots els moviments en el "civisme" i el "pacifisme", ja fos per referir-se a les manifestacions multitudinàries de la tardor del 2017 -referèndum inclòs- i a la declaració de la independència. Les hores decisives de la DUI, segons Romeva, estaven pensades per buscar un "diàleg multilateral". Turull, amb el discurs imprès amb el qual Carles Puigdemont va descartar les eleccions després de la mediació fallida amb l'Estat per evitar el 155, ha considerat la proclamació de la República com un gest "polític". Un argument pensat per desmuntar la rebel·lió.

De fet, tant Van den Eynde com Pina han preguntat explícitament als dos patrocinats si havien promogut "alçaments" violents i tumultuaris -la fórmula que el codi penal estipula per al delicte de rebel·lió, pel qual la Fiscalia els demana fins a setze anys de presó-, i tots dos han respost negativament. Romeva, fins i tot, ha indicat que els manuals de resolució de conflictes indiquen que les causes que aposten per la no-violència acostumen a tenir èxit en un 53%. És possible que cap d'elles hagi topat amb la -per ara- actitud immobilista de l'Estat, en bona part culpable de l'arribada al Suprem d'una causa que ara els acusats volen retornar al terreny de la política. Turull ha fet constar que l'abril del 2014 va demanar -sense èxit- el referèndum pactat al Congrés.

De les urnes al cens universal (i la malversació)

Fa almenys tres mesos que el dirigent del PDECat preparava a consciència la intervenció d'aquest dimarts. Primer ho feia des de la cel·la de Lledoners, i ara a Soto del Real, on les condicions són pitjors per als encausats -i, per descomptat, per a la resta d'interns-. Venia amb el manual après de la Fiscalia i preparat per reviscolar l'estil de martell de l'oposició exhibit durant anys al Parlament i durant mesos al Govern. S'ha vist que tenia ganes d'entrar al xoc des del moment en què ha citat, una per una, les entitats a les quals milita -de Càritas Diocesana al RACC- per indicar que tenir el carnet d'Òmnium Cultural no és delicte perquè tampoc ho va ser durant el franquisme.

S'ha dedicat a relatar les 25 sentències del Tribunal Constitucional que va incomplir el govern espanyol de Mariano Rajoy, i ha reflexionat sobre com ser constitucionalista és una "ganga" sempre i quan no es defensi l'independentisme. "Jo soc a la presó fa 365 dies per una interlocutòria del TC", ha apuntat en resposta al fiscal Moreno. També ha considerat "delirant" el relat de la violència del ministeri públic i ha carregat contra la visió que es té a les institucions judicials de l'aposta sobiranista. "Els catalans no som com ovelles, no som gent militaritzada. L'independentisme és un moviment que va de baix a dalt", ha remarcat. Marchena l'ha hagut de frenar per tal que no es desviés de les preguntes de Moreno, més precís que Fidel Cadena la setmana passada.

"Els catalans no som com ovelles, no som gent militaritzada. L'independentisme és un moviment que va de baix a dalt", ha assenyalat Turull davant del relat de la Fiscalia

Tot i ser un dels protagonistes de les rodes de premsa logístiques del referèndum, inclosa aquella en la qual va aparèixer una urna al final de tot, Turull s'ha desvinculat de la compra i del transport dels receptacles. Ha assegurat no saber com es van adquirir ni com van arribar a Catalunya. Reconstruccions periodístiques com les de Laia Vicens i Xavi Tedó al llibre Operació Urnes (Columna) assenyalen que van ser comprades per un particular resident a França i que van ser mobilitzades per ciutadans.

La compra de les urnes -partides pressupostàries incloses en les pressupostos per a processos electorals- i les campanyes institucionals són l'espina dorsal de l'acusació de malversació, delicte atribuït per la Fiscalia a tots els encausats. L'interrogatori a Turull, però, ha estat l'únic en el qual el ministeri públic ha pogut aprofundir en aquest aspecte. Malgrat que l'exconseller de la Presidència ha volgut deixar molt clar -usant les mateixes paraules que va utilitzar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro- que no es va gastar "ni un euro" pel referèndum, Moreno ha incidit en aquest aspecte, fins al punt que s'han arribat a barrejar en les respostes de l'acusat elements de la campanya Civisme amb els anuncis que TV3 i Catalunya Ràdio finalment van emetre en base al contracte marc que hi ha entre el Govern i els mitjans de la CCMA. 

El fiscal -i posteriorment l'Advocacia de l'Estat- han aprofitat aquest terreny pantanós, i han posat sobre la taula proves documentals, com ara l'acord signat per membres del Govern on s'assumien, de manera solidària, les despeses electorals de la votació, o les factures remeses per part de TV3 al Departament de la Presidència, per valor de 277.203 euros. Segons ha insistit Turull, tots aquests documents no van tenir "cap element fàctic del seu desenvolupament", i respecte de les factures de TV3, ha relatat que es van retornar perquè la publicitat mai es va contractar.

Del dret a l'autodeterminació a la Constitució

Si bé Turull ha combinat arguments tècnics amb esgrima política, Romeva s'ha centrat més en aquesta segona estratègia. Amb to de professor universitari, ha fet un repàs de l'encaix legal del dret a l'autodeterminació i ha apuntat que no hi ha cap tractat internacional que el prohibeixi. Tampoc la Constitució espanyola, que sovint és esgrimida com a limitació per plantejar votacions sobre la independència. "Des de quan és delicte defensar l'autodeterminació?", s'ha preguntat Romeva a l'hora de respondre sobre la seva tasca com a conseller d'Exteriors.

El diputat d'ERC ha afegit que hi havia un 80% demanava a les institucions que escoltessin el "clamor" pel dret a decidir i la canalitzessin, i ha remarcat que, en aquest context, negar aquesta iniciativa és "inconcebible". Preguntat sobre el 20 de setembre del 2017, ha negat que hi hagués qualsevol "alçament tumultuari" ni cap "coacció", i ha destacat que "les úniques armes que hi va haver van ser les de la Guàrdia Civil". "És impossible preparar una insurrecció popular a bombo i plateret. Ho fèiem tot públicament, amb llum i taquígrafs", ha reflexionat.

Acceleració del calendari

Just quan arrencava l'interrogatori de Pina a Turull, a les quatre de la tarda, s'ha repartit la diligència d'ordenació dels testimonis que compareixeran ja la setmana vinent. Obrirà foc, dimarts a les deu del matí, Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid. El seguiran el president del Parlament, Roger Torrent, i l'expresident Artur Mas. A la tarda, un altre plat fort: Mariano Rajoy, màxim dirigent del govern espanyol durant el referèndum. Marta Pascal -excoordinadora general del PDECat- i Xavier Domènech -exlíder dels comuns- tancaran la jornada de dimarts. Els agafaran el relleu, dimecres, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido. La jornada promet.

La citació de testimonis per a dimarts al matí, inclosos els d'Artur Mas i Mariano Rajoy, obren la porta a habilitar aquest divendres o dilluns vinent per acabar els interrogatoris als encausats

També perquè a la tarda compareixeran Núria de Gispert -sense pèls a la llengua des de fa mesos a Twitter-, Antonio Baños -exdiputat de la CUP-, Josep Ginesta -alt càrrec del Govern i d'ERC-, Francesc Iglésies -també representant de l'executiu dels republicans- i Adrià Comella, director del CatSalut. Dijous serà el torn del lehendakari -i mediador en els dies claus de la tardor del 2017- Íñigo Urkullu, Gabriel Rufián i Albano Dante-Fachin. A la tarda, Ernest Benach i l'alcaldessa Ada Colau s'asseuran per respondre les preguntes de la Fiscalia, les defenses i l'Advocacia de l'Estat. També de Vox, acusació popular, que de moment està en silenci per la negativa a respondre dels acusats. A diferència dels acusats, els testimonis estan obligats a dir la veritat. Si no ho fan, se'ls podria imputar un delicte de fals testimoni, com els recordarà Marchena.

El calendari obligarà a accelerar les compareixences dels acusats, que com a molt tard es resoldran dilluns. Es podria, fins i tot, habilitar aquest divendres com a jornada hàbil. Els arguments dels exmembres del Govern i les informacions que despleguin els testimonis indiquen que el Suprem és l'únic lloc on s'ha pogut celebrar un debat d'alt voltatge polític sobre el conflicte català. Un conflicte que, segons Turull i Romeva, dirigents a qui uneixen dues trucades en ple mes de juliol, volen fer tornar a la política.