09
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:20h
El PSOE ho té tot de cara per guanyar les eleccions de forma folgada el 28-A. Segons el baròmetre del CIS fet públic aquest dimarts, el socialistes creixerien dels 85 escons actuals fins a 123-138 i fins i tot podria duplicar el segon partit, el PP, que cauria de 137 a 66-76. En tercer lloc, es trobaria Cs, amb 42-51, però molt a prop de Vox (29-37), que fins i tot podria superar Unides Podem (33-41).
Pel que fa a Catalunya, ERC podria duplicar diputats, passant de 9 a 17-18, i s'hi imposaria clarament, mentre que JxCat retindria 4-5 dels 8 actuals del PDECat. Les altres forces que tindrien representació al Congrés serien el PNB (6), EH Bildu (3-5), Compromís (1-2) i Navarra Suma (1-2) -la coalició entre UPN, PP i Cs-, mentre que podrien aconseguir un escó Coalició Canària o fins a dos el Pacma.
D'aquesta manera, el tripartit de dretes quedaria lluny de la majoria absoluta de 176 diputats i, per la franja baixa, la suma entre PP, Cs i Vox -i Navarra Suma- quedaria en 138 diputats i, per l'alta, tan sols n'assoliria 166, deu per sota dels necessaris.
En canvi, el PSOE podria tenir a l'abast diferents sumes possibles per conformar govern, segons el resultat exacte de cadascuna de les forces. Pedro Sánchez podria intentar sumar amb Cs (165-189 diputats) o fins i tot tan sols amb Podem i Compromís (157-181). Afegint el vot d'ERC, la majoria seria molt més viable (174-192), mentre que, amb JxCat, estaria garantida fins i tot sense el suport dels partits bascos (178-204).
Percentatge de vot
Pel que fa al percentatge de vot, el PSOE també s'imposaria clarament, amb el 30,2% de les paperetes, molt per sobre del PP, amb 17,2%. En tercer lloc, se situaria Cs (13,6%), i, tot seguit, Unides Podem i En Comú Podem (12,9%), i Vox (11,9%). El tripartit de dretes assoliria el 42,8% dels vots, per sota de la suma de PSOE i Cs (43,8%) o de PSOE, Podem i Compromís (44%). Si a aquestes tres candidatures se li sumessin ERC i JxCat, fregaria la meitat dels vots, amb el 49,7%.
El líder més valorat és Sánchez, amb un 4,1, per damunt d'Albert Rivera (3,7), Pablo Casado (3,3), Pablo Iglesias (3,1) i Santiago Abascal (2,6). Un 28,8% dels enquestats, de fet, voldria que el candidat del PSOE seguís com a president, mentre que el segon preferit és el de Cs (13,2%), per davant del del PP (10,9%). Iglesias tan sols és el preferit pel 6,2%, lleugerament per sobre del company de coalició i líder d'IU, Alberto Garzón (4,5%). A Santiago Abascal només el vol el 3,6% dels enquestats. El 18,2%, però, no en vol cap d'aquests.
Gran quantitat d'indecisos
Malgrat tot, aquestes xifres poden canviar i el mateix baròmetre ja indica que no es pot interpretar com una projecció de vot, atès que ha de passar tota la campanya electoral i el resultat depèn molt del nivell de participació. Un 41,6% dels que afirmen que votaran el 28-A, de fet, afirmen que no tenen clar per a qui ho faran.
L'enquesta també assenyala que la independència de Catalunya s'identifica com el vuitè problema de l'Estat, ja que el citen l'11% dels enquestats -en una resposta múltiple en què se'n poden dir tres-, amb un percentatge molt similar a l'educació (12%) o la qualitat de l'ocupació (11,1%).
El baròmetre del 2016
Les enquestes del CIS han estat últimament força criticades, sobretot des del canvi de la seva direcció arran de la moció de censura de Sánchez, quan va col·locar un dirigent del PSOE, José Félix Tezanos, al capdavant. Des de llavors, ha canviat diversos cops la manera de presentar els resultats, per bé que, en aquesta ocasió, ha tornat a la clàssica cuina que ofereix projecció de diputats. Tot i això, per vacunar-se contra les crítiques, dedica 21 de les 49 pàgines del dossier a explicar la metodologia usada, que ara incorpora fins a 108 variables per fer la cuina.
En el baròmetre previ a les eleccions del 2016 -molt abans dels canvis en l'organisme-, el CIS va pronosticar més diputats dels que va treure finalment el PSOE (+6), Units Podem (+19) i Cs (+6/7). En canvi, el PP va quedar força per sota del resultat que finalment va obtenir (-17/18 escons menys). A nivell de partits catalans, va encertar el resultat amb ERC, va situar CDC 1/2 diputats per sota del que va obtenir al final i va sobrevalorar en 2/3 escons a En Comú Podem.
D'aquesta manera, el tripartit de dretes quedaria lluny de la majoria absoluta de 176 diputats i, per la franja baixa, la suma entre PP, Cs i Vox -i Navarra Suma- quedaria en 138 diputats i, per l'alta, tan sols n'assoliria 166, deu per sota dels necessaris.
En canvi, el PSOE podria tenir a l'abast diferents sumes possibles per conformar govern, segons el resultat exacte de cadascuna de les forces. Pedro Sánchez podria intentar sumar amb Cs (165-189 diputats) o fins i tot tan sols amb Podem i Compromís (157-181). Afegint el vot d'ERC, la majoria seria molt més viable (174-192), mentre que, amb JxCat, estaria garantida fins i tot sense el suport dels partits bascos (178-204).
Percentatge de vot
Pel que fa al percentatge de vot, el PSOE també s'imposaria clarament, amb el 30,2% de les paperetes, molt per sobre del PP, amb 17,2%. En tercer lloc, se situaria Cs (13,6%), i, tot seguit, Unides Podem i En Comú Podem (12,9%), i Vox (11,9%). El tripartit de dretes assoliria el 42,8% dels vots, per sota de la suma de PSOE i Cs (43,8%) o de PSOE, Podem i Compromís (44%). Si a aquestes tres candidatures se li sumessin ERC i JxCat, fregaria la meitat dels vots, amb el 49,7%.
El líder més valorat és Sánchez, amb un 4,1, per damunt d'Albert Rivera (3,7), Pablo Casado (3,3), Pablo Iglesias (3,1) i Santiago Abascal (2,6). Un 28,8% dels enquestats, de fet, voldria que el candidat del PSOE seguís com a president, mentre que el segon preferit és el de Cs (13,2%), per davant del del PP (10,9%). Iglesias tan sols és el preferit pel 6,2%, lleugerament per sobre del company de coalició i líder d'IU, Alberto Garzón (4,5%). A Santiago Abascal només el vol el 3,6% dels enquestats. El 18,2%, però, no en vol cap d'aquests.
Gran quantitat d'indecisos
Malgrat tot, aquestes xifres poden canviar i el mateix baròmetre ja indica que no es pot interpretar com una projecció de vot, atès que ha de passar tota la campanya electoral i el resultat depèn molt del nivell de participació. Un 41,6% dels que afirmen que votaran el 28-A, de fet, afirmen que no tenen clar per a qui ho faran.
L'enquesta també assenyala que la independència de Catalunya s'identifica com el vuitè problema de l'Estat, ja que el citen l'11% dels enquestats -en una resposta múltiple en què se'n poden dir tres-, amb un percentatge molt similar a l'educació (12%) o la qualitat de l'ocupació (11,1%).
El baròmetre del 2016
Les enquestes del CIS han estat últimament força criticades, sobretot des del canvi de la seva direcció arran de la moció de censura de Sánchez, quan va col·locar un dirigent del PSOE, José Félix Tezanos, al capdavant. Des de llavors, ha canviat diversos cops la manera de presentar els resultats, per bé que, en aquesta ocasió, ha tornat a la clàssica cuina que ofereix projecció de diputats. Tot i això, per vacunar-se contra les crítiques, dedica 21 de les 49 pàgines del dossier a explicar la metodologia usada, que ara incorpora fins a 108 variables per fer la cuina.
En el baròmetre previ a les eleccions del 2016 -molt abans dels canvis en l'organisme-, el CIS va pronosticar més diputats dels que va treure finalment el PSOE (+6), Units Podem (+19) i Cs (+6/7). En canvi, el PP va quedar força per sota del resultat que finalment va obtenir (-17/18 escons menys). A nivell de partits catalans, va encertar el resultat amb ERC, va situar CDC 1/2 diputats per sota del que va obtenir al final i va sobrevalorar en 2/3 escons a En Comú Podem.