El mes de juliol serà agitat a les files de Junts per Catalunya (JxCat). Tots els actors que l'integren afronten dos debats claus: el futur de l'espai polític que representen, amb Carles Puigdemont al capdavant, i decidir el posicionament sobre la investidura de Pedro Sánchez. Totes dues qüestions generen debat intern i no estan, per ara, resoltes. Aquests són els elements que uneixen i separen les famílies de JxCat a l'espera d'unes setmanes farcides de reunions, dinars, sopars i grups de whatsapp.
1. La marca
Si en alguna qüestió hi ha un acord granític és en fer de Junts per Catalunya la gran marca que aixoplugui totes les ànimes postconvergents. Les sigles, que es van posar en circulació en la campanya electoral del 21-D -en la qual Carles Puigdemont es va convertir en el candidat independentista més votat, tot i que la dinàmica parlamentària i l'acció de l'Estat van impedir que fos president-, gaudeixen ja de presència a la cambra catalana, al Congrés, al Senat i als Ajuntaments. Existeix un acord total entre Puigdemont i Artur Mas en aquesta qüestió, tal com es va constatar a Waterloo.
Mas i Puigdemont, en el congrés fundacional del PDECat, van votar a favor que el nou partit s'anomenés Junts per Catalunya
Tots dos dirigents, en el congrés fundacional del PDECat, ja van votar a favor que la formació hereva de Convergència portés per nom Junts per Catalunya. Aquesta serà ara la marca que identificarà tot l'espai nacionalista, a l'espera de definir què es fa amb la Crida Nacional, que havia de ser el nou paraigua i finalment ha quedat hibernada. Es debat si seguirà sent una associació o si s'integrarà en la nova estructura.
2. El format
Com s'ha de procedir a fusionar tot l'espai polític de JxCat? El mínim comú denominador és que al llarg del mes de juliol hi ha d'haver un "espai de reflexió" -expressió utilitzada per Miquel Buch, un dels protagonistes de tots els moviments- per tal de debatre què fer i com fer-ho. A partir d'aquí, però, existeixen discrepàncies. El sector del PDECat més afí al seu president, David Bonvehí, es nega, per ara, a celebrar un congrés extraordinari que serveixi com a pista d'aterratge per a la refundació. "Això no es resoldrà a l'estiu", assenyalen des de la direcció nacionalista.
"Alguna cosa s'ha de fer, perquè ens hem d'endreçar", mantenen els partidaris, dins del PDECat, d'aquest congrés extraordinari, que segons ells també hauria de servir per acabar amb el lideratge de Bonvehí. Veus ben connectades amb Waterloo situen al setembre -entre la Diada i finals de mes, sempre pendent de quan caurà la sentència del Tribunal Suprem- l'assemblea definitiva de JxCat, que hauria de servir per triar tant l'estructura com els lideratges de la formació. Dos aspectes que són fonamentals.
3. Els lideratges
N'hi ha dos de molt definits: Puigdemont i Mas. El líder de l'exili és qui s'encarregarà de posar una proposta d'estructura damunt la taula i, previsiblement, es convertirà en el president de JxCat al capdvavant d'una estructura amb una vintena de dirigents, entre els quals un secretari general i un secretari d'organització. Mas, en canvi, no té pensat jugar cap paper dins la formació més enllà d'ajudar a refer l'espai nacionalista. Al seu despatx del Palau Robert no paren de desfilar dirigents i quadres de JxCat -de consellers a líders territorials- que li fan la seva particular diagnosi de la situació.
Puigdemont promou els noms de Borràs i Artadi, mentre Buch aspira a ser home de consens i el PDECat s'inclina per Marc Castells i Àngels Chacón
Buch aspira a ser un home de consens per posar-se al capdavant de la maquinària de partit, però Puigdemont prefereix apostar per lideratges com els de Laura Borràs, cap de files a Madrid, o bé Elsa Artadi, al comandament del grup municipal a Barcelona. Pel que fa a la Generalitat, apareixen en l'horitzó els noms de Borràs, Marc Castells -un dels preferits al PDECat com a alcalde d'Igualada i president en funcions de la Diputació- o bé la consellera Àngels Chacón. Damià Calvet, titular de Territori, també treballa per formar part de la cursa successòria. Sense oblidar Mas, esclar, que no es descarta.
4. L'estratègia política
La independència és l'objectiu, però dins la formació no hi ha unanimitat amb els ritmes. No són precisament pocs els dirigents del PDECat més identificats amb el sector moderat que reneguen -en privat- de l'estratègia que va portar al 27-O del 2017 i que defensen "tornar a posar la pilota a terra", com defineix un dels consultats. Això vol dir, d'entrada, optar per tornar al referèndum acordat i renunciar a la unilateralitat. Una opció que defensen sense embuts la senadora Marta Pascal o bé l'exdiputat Carles Campuzano, que mediten si emprenen un projecte propi. "Si l'Everest fa 8.000 metres i nosaltres hem arribat als 5.000, ara hem d'esperar abans de tornar a pujar", radiografiava fa mesos un dels consultats, que ocupa responsabilitats governamentals.
En canvi, l'entorn de Puigdemont i també el del president de la Generalitat, Quim Torra, segueixen apostant per "complir el mandat de l'1-O" i segueixen sense descartar la unilateralitat com a via per exercir el dret a l'autodeterminació. El xoc d'estratègies es pot fer evident en el moment que arribi la sentència del Suprem, quan Torra serà l'encarregat de dur una proposta al Parlament basada, precisament, en el dret a l'autodeterminació. En aquell moment, el president aspira a haver recosit ja la unitat estratègica, perduda des del referèndum i la declaració d'independència.
5. La investidura de Pedro Sánchez
Un debat que ho impregna tot, perquè conté dosis d'estratègia política i de pes dels lideratges. Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, presos de JxCat, van fer arribar aquesta setmana una carta a l'òrgan de governança de la formació per demanar l'abstenció en la investidura del líder del PSOE, tal com va avançar NacióDigital. Ja és habitual que els empresonats, ara de retorn a Lledoners, defensin posicions més moderades que Puigdemont i Torra, tal com es va demostrar en la campanya del 28-A.
Els presos de JxCat demanen abstenir-se en la investidura de Sánchez, però Puigdemont, Torra i Borràs es mantenen en la negativa al líder del PSOE
Tant el líder a l'exili com el president són partidaris del vot contrari a Sánchez, una posició compartida amb Borràs i Míriam Nogueras. Consideren que el dirigent del PSOE no ha fet cap gest amb Catalunya i que les condicions no han canviat per repensar la negativa. Imposar-se en aquest debat també tindrà conseqüències internes, perquè determinarà quin és el sector amb més força dins la futura estructura de JxCat.
