Puigdemont i Mas lideraran les negociacions per reorganitzar JxCat

Existeix un verb compartit per tots els sectors implicats en la reorganització que viurà l'espai de Junts per Catalunya (JxCat): "Endreçar". El fa servir Elsa Artadi, número dos de la formació a Barcelona, però també els dirigents del PDECat amb més reticències cap a l'estratègia liderada els últims mesos per Carles Puigdemont. "D'aquest estiu no pot passar", recalquen tots els consultats per NacióDigital, que situen les negociacions entre els actors que s'han de posar d'acord per estabilitzar les relacions per després del 15 de juny. Unes negociacions que lideraran Puigdemont i Artur Mas, expresident de la Generalitat i que en les últimes campanyes ha tornat a primera fila.

Mas va deixar de liderar el PDECat a principis del 2018, poc abans de la sentència del cas Palau que va acabar amb una condemna per a l'antiga Convergència. En els últims mesos, dirigents de primera i segona fila han passat pel seu despatx al Palau Robert de Barcelona i li han demanat que "posi ordre" a l'espai nacionalista. Algun dels seus antics col·laboradors, en privat, lamenten que en tan sols dos anys, s'hagi passat de tenir una "maquinària ben greixada" -hereva de CDC- a tres marques que no tenen relacions òptimes entre elles: el PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República.

Tant Puigdemont com Mas, segons recalquen fonts coneixedores dels moviments interns, han vist la "necessitat de posar ordre" i es reuniran properament a Waterloo, segons els actors consultats. "S'espera que marquin directrius", recalca un dels consultats. Els dos expresidents de la Generalitat no sempre han coincidit amb tot -Mas era partidari de formar Govern el més ràpid possible per foragitar el 155 durant el primer semestre del 2018, i també defensava convocar eleccions per evitar la suspensió de l'autonomia durant la tardor del 2017-, però gaudeixen d'autoritat dins l'espai postconvergent. Puigdemont acaba de guanyar les europees i Mas ha estat protagonista en les campanyes del 28-A i del 26-M, amb agenda pròpia.

"S'espera que tots dos marquin les directrius", ressalta un dels dirigents consultats; els dos expresidents tenen ascendència en tots els sectors de l'espai postconvergent

El líder de l'antiga Convergència va ser el marmessor de la posada en marxa del PDECat quan va deixar la Generalitat, però només el va liderar durant un any i mig. La direcció executiva va quedar en mans de Marta Pascal -descavalcada per Puigdemont l'estiu passat- i David Bonvehí, que ara ostenta la presidència de la formació. Bonvehí, que ha mantingut contactes amb Mas durant les últimes setmanes, dins i fora de les campanyes electorals que hi ha hagut el 28-A i el 26-M, ha deixat clar al seu entorn que no pensa convocar una assemblea extraordinària del PDECat que serveixi com a pista d'aterratge per endreçar JxCat. També ha fet molts esforços per ser en la comissió negociadora que s'ha posat en marxa pels pactes posteriors al 26-M.

Mas no es va significar a favor de la Crida Nacional en el període fundacional, i això que va rebre "nombroses pressions" per sumar-s'hi. No va ser a l'assemblea de Manresa, a l'octubre, ni al congrés de Barcelona, aquest mes de gener. "I això que alguns dels seus col·laboradors a Palau s'hi han implicat directament", recalquen els més crítics del PDECat. La Crida està hibernada i no ha jugat cap paper en el cicle electoral més enllà que Jordi Sànchez, el seu president, va ser el candidat de JxCat al Congrés dels Diputats després que es fes una consulta entre tots els associats al moviment, sempre partidari de la unitat. L'associació té dirigents a la cúpula, com és el cas d'Elsa Artadi, que tindran un paper destacat en la reorganització de l'espai postconvergent.

Mala maror pels resultats

Artadi, com a número dos de Quim Forn, ha estat la cara de la campanya de JxCat a Barcelona, que ha acabat amb la pèrdua de la meitat de vots i de regidors. És una de les places que exemplifiquen la davallada de l'espai de Puigdemont als municipis en nombre de vots i de regidors, tot i que és la força amb més alcaldies directes aconseguides. Malgrat el triomfalisme exhibit pels màxims dirigents de JxCat en públic, de portes endins el diagnòstic no és tan bo. I, fins i tot, ho ha veus que "qüestionen" l'estructura territorial del PDECat i el fet que la direcció s'impliqués més en unes ciutats que en altres en funció de la proximitat -o no- amb Puigdemont.

Segons fonts coneixedores de l'estratègia de campanya, després de les eleccions espanyoles -pèrdua de vots i d'un diputat incloses- hi va haver veus que van reclamar la tornada de Lluís Corominas, antic secretari de coordinació institucional de CDC i destre com pocs en l'organització territorial del partit, per preparar les municipals. L'actual home fort del PDECat en aquest àmbit és Ferran Bel, proper a Bonvehí, exalcalde de Tortosa i número dos per Tarragona al Congrés. Bel també formarà part de les converses que el president del PDECat encetarà ja sobre el futur del partit.

Un futur que, segons totes les ànimes del projecte, tindrà la prova de foc en les properes eleccions al Parlament. Amb Artadi centrada en Barcelona i Puigdemont amb l'aspiració de treballar des de l'Eurocambra, el nom de Mas torna a ser en boca de tothom perquè la inhabilitació pel 9-N venç el febrer del 2020. Una data en què l'espai de JxCat preveu estar "endreçat", amb una estructura estable territorial -i lideratge orgànic, pel qual apareixen els noms de Miquel Buch i de Meritxell Budó- i possibilitats de mantenir el poder a la Generalitat. "El que segur que no podem fer és seguir com fins ara", radiografia un dels consultats. Aquest estiu, sigui quina sigui la fórmula, les famílies estan condemnades a posar-se d'acord.