10
de novembre
de
2019, 22:50
Actualitzat:
11
de novembre,
14:17h
En Comú Podem ha aconseguit repetir els mateixos resultats que l'abril. Malgrat caure algunes dècimes, ha aguantat l'embat que suposava la presentació de Més País -que ha obtingut un 1% de vot- i de la CUP -formació amb qui pugnava pel vot d'esquerres alternatives-. Els comuns han perdut un escó per Barcelona, però aquest cop han aconseguit entrar a Girona -malgrat les polèmiques declaracions de la seva cap de llista-, després de quedar-s'hi a les portes el darrer cop i havent estat frec a frec amb els anticapitalistes.
La candidatura encapçalada per Jaume Asens s'ha beneficiat del discurs recentralitzador del PSOE, el qual li ha comportat un desgast important al PSC, ja que a Catalunya és on els socialistes tenen un electorat més sensible amb l'autogovern i proper al federalisme. D'aquesta manera, els comuns han esdevingut pràcticament l'únic refugi per als catalanistes que, sense ser independentistes, aposten per una major descentralització de l'Estat i que no avalen el gir de Pedro Sánchez.
I més enllà de la gestió de l'autogovern en si -amb nous recursos de la Moncloa per limitar-lo en campanya, tant pel que fa als debats del Parlament com amb vetos al projecte d'identitat digital catalana-, el president en funcions ha donat motius per foragitar el seu electorat català. El votant del PSC, segons diverses enquestes, no és independentistes però està a favor del referèndum, de renovar la Constitució i d'un model d'estat republicà, així com és crític amb la situació de presó i exili dels líders independentistes.
Alguns d'aquests han trobat refugi en els comuns, davant la nova faceta del PSOE. Asens ha mantingut una posició intermitja en aquest sentit, fins i tot menys sobiranista que en anteriors campanyes, ja que la seva candidatura ha posat més l'accent en la necessitat de votar un acord que no pas en fer un referèndum d'autodeterminació, així com s'ha negat a alinear-se amb l'independentisme en la defensa de l'amnistia i ha apostat per l'indult. Aquest perfil equidistant que l'havia desgastat en anteriors comicis li ha permès aquest cop pescar en l'electorat del PSC arran del seu escorament en la recentralització, que ha eixamplat l'espai central dels comuns.
Defensa del govern de coalició
De la mateixa manera, malgrat que la manca d'acord a nivell estatal per confeccionar un govern progressista podia passar factura a Podem com a un dels culpables de la repetició electoral, a Catalunya no ha estat així. I és que aquí és on el votant d'esquerres tenia més clar que la forma de l'executiu havia de ser una coalició, fins i tot entre els votants del PSC. En el gruix de l'Estat, aquesta opció no tenia tants suports i el govern en solitari de Sánchez ja era millor vist, però no a Catalunya, on la incorporació de Podem tenia més adeptes. I en aquest sentit, no hi havia dubtes sobre quin partit s'oposava més a aquesta entesa.
A nivell estatal, de fet, la caiguda de Podem ha estat superior, gairebé el doble que la d'En Comú Podem, per bé que no exagerada a nivell de vot. Tan sols ha obtingut 1,3 punts menys -allí on no es presentava en coalició-, però la divisió provincial en el repartiment d'escons l'ha perjudicat més, ja que aquesta limitada caiguda li ha comportat passar de 33 a 26 escons en solitari. Així, un resultat en vots que, atenent a la situació de repetició electorat i aparició de Més País com a partit estatal, no seria negatiu, es converteix en agredolç en observar el nombre de diputats assolits.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Consulteu aquí els resultats de l'escrutini en temps real a Catalunya:
I aquí podeu veure els resultats a l'Estat:
La candidatura encapçalada per Jaume Asens s'ha beneficiat del discurs recentralitzador del PSOE, el qual li ha comportat un desgast important al PSC, ja que a Catalunya és on els socialistes tenen un electorat més sensible amb l'autogovern i proper al federalisme. D'aquesta manera, els comuns han esdevingut pràcticament l'únic refugi per als catalanistes que, sense ser independentistes, aposten per una major descentralització de l'Estat i que no avalen el gir de Pedro Sánchez.
I més enllà de la gestió de l'autogovern en si -amb nous recursos de la Moncloa per limitar-lo en campanya, tant pel que fa als debats del Parlament com amb vetos al projecte d'identitat digital catalana-, el president en funcions ha donat motius per foragitar el seu electorat català. El votant del PSC, segons diverses enquestes, no és independentistes però està a favor del referèndum, de renovar la Constitució i d'un model d'estat republicà, així com és crític amb la situació de presó i exili dels líders independentistes.
Alguns d'aquests han trobat refugi en els comuns, davant la nova faceta del PSOE. Asens ha mantingut una posició intermitja en aquest sentit, fins i tot menys sobiranista que en anteriors campanyes, ja que la seva candidatura ha posat més l'accent en la necessitat de votar un acord que no pas en fer un referèndum d'autodeterminació, així com s'ha negat a alinear-se amb l'independentisme en la defensa de l'amnistia i ha apostat per l'indult. Aquest perfil equidistant que l'havia desgastat en anteriors comicis li ha permès aquest cop pescar en l'electorat del PSC arran del seu escorament en la recentralització, que ha eixamplat l'espai central dels comuns.
Defensa del govern de coalició
De la mateixa manera, malgrat que la manca d'acord a nivell estatal per confeccionar un govern progressista podia passar factura a Podem com a un dels culpables de la repetició electoral, a Catalunya no ha estat així. I és que aquí és on el votant d'esquerres tenia més clar que la forma de l'executiu havia de ser una coalició, fins i tot entre els votants del PSC. En el gruix de l'Estat, aquesta opció no tenia tants suports i el govern en solitari de Sánchez ja era millor vist, però no a Catalunya, on la incorporació de Podem tenia més adeptes. I en aquest sentit, no hi havia dubtes sobre quin partit s'oposava més a aquesta entesa.
A nivell estatal, de fet, la caiguda de Podem ha estat superior, gairebé el doble que la d'En Comú Podem, per bé que no exagerada a nivell de vot. Tan sols ha obtingut 1,3 punts menys -allí on no es presentava en coalició-, però la divisió provincial en el repartiment d'escons l'ha perjudicat més, ja que aquesta limitada caiguda li ha comportat passar de 33 a 26 escons en solitari. Així, un resultat en vots que, atenent a la situació de repetició electorat i aparició de Més País com a partit estatal, no seria negatiu, es converteix en agredolç en observar el nombre de diputats assolits.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Consulteu aquí els resultats de l'escrutini en temps real a Catalunya:
I aquí podeu veure els resultats a l'Estat: