La bronca com a foto fixa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El de Junts per Catalunya i ERC és un matrimoni mal avingut. I no és pas nou. Fa anys que tots dos lluiten per l'hegemonia: uns per mantenir-la (si convé en forma de llistes "úniques" que incorporen sempre que no quedin descavalcats de la presidència de la Generalitat) i els altres per aconseguir-la, si convé buscant aliances -que ells sí que poden abastar- fora de l'independentisme.

La legislatura de l'1-O va ser de recels i joc subterrani constant. Ja venia d'abans: de la negativa d'Oriol Junqueras i ERC a acatar la suspensió de la consulta del 9-N per part del TC -que la va convertir en un "procés participatiu"-, i de la pressió d'Artur Mas i CDC per presentar-se amb ERC a les "plebiscitàries" de 2015. Una pressió que implicava no convocar eleccions durant nou mesos i que Junqueras va interpretar com un "xantatge". La cessió d'ERC -que va donar lloc a Junts pel Sí- va permetre una majoria més operativa de la que haurien donat llistes separades.

Després del final de legislatura abrupte del 27-O i el 155, un líder a l'exili i l'altre a la presó (un ja sabia què faria l'altre) i els entorns contraposant les dues sortides; desavinences tàctiques de tota mena al Parlament i a Madrid; la impossibilitat -aquí sumeu-hi també la CUP- d'explicar junts què va fallar la tardor del 2017 -i per què- i fer propòsit d'esmena; i la competència que accentua un mandat, el de Quim Torra, que és de transició han procurat turbulències constants entre uns i altres. Unes turbulències que indignen o entristeixen bona part de la base independentista.

Ahir, de nou, hi van tornar malgrat que JxCat havia tingut un gest de "bona voluntat" amb ERC retirant una moció (merament simbòlica) al Parlament sobre el dret a decidir per no torpedinar la negociació entre els seus socis i el PSOE. El gest, però, no va ser de franc: abans s'havia assegurat que els republicans li deixarien senadors per poder formar grup a la cambra alta. En joc hi havia torns d'intervenció i visibilitat i més d'un milió d'euros en subvencions per a JxCat.

La decisió, que es va prendre a la reunió de la formació a Bèlgica, era compartida per la majoria -inclòs Puigdemont- però no per Torra i per algun altre independent, com ara Jaume-Alonso Cuevillas. Els actors de JxCat es tornaven a posicionar de la mateixa manera que, quan a l'estiu, van triar donar la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC per evitar que la tingués ERC. Tenir grup va pesar més. La mateixa lògica, la de la visibilitat i els recursos econòmics, del pacte al Congrés amb Iñigo Errejón, Compromís i el BNG per formar un grup samfaina sortir del Mixt, on es quedarà la CUP.

L'intercanvi de moció per grup al Senat i el "sí" dels republicans al fet que, arribat el cas, Puigdemont i Comín entrin al seu grup al Parlament Europeu (l'antiga CDC va ser expulsada del grup liberal pel pes que hi va guanyar Ciutadans) va durar poques hores. A la sessió de control ja es va desfermar la tensió amb Torra, la decisió de presons sobre els líders independentistes condemnats la va elevar amb les crítiques de Josep Costa i va acabar de reblar el clau Laura Borràs dient que ben aviat tornaran a presentar la moció de l'autodeterminació.

Torra, Costa i Borràs són partidaris d'aferrar-se al mandat de l'1-O i d'intentar fer efectiva (malgrat que no són capaços de dir com) la república i això implica confrontar sovint amb alguns dels seus companys de files i amb ERC, que diu abraçar un discurs realista.

La unitat independentista és ben lluny. Quan CiU tenia 62 diputats i deia pacte fiscal es feia pacte fiscal, i ERC, amb 10 escons, ho acceptava. I quan es deia consulta i 9-N i l'equilibri era similar, també. Potser cal que la lluita per l'hegemonia, que és normal i legítima en democràcia (mireu cap al Regne Unit, on avui voten), es resolgui de forma clara a les urnes. L'independentisme necessita un lideratge. També a les institucions.

Parlant d'institucions: les negociacions d'ERC amb Pedro Sánchez (en parlem amb Marta Vilalta, una de les negociadores) i les peticions de JxCat comencen a donar algun fruit simbòlic. El president espanyol en funcions trucarà a Quim Torra (i també altres líders autonòmics) en els pròxims dies. Ha costat.
 

---

Avui no et perdis

»El segon grau, la investidura i el clima preelectoral revifen el pols JxCat-ERC; per Oriol March.

»Entrevista a Marta Vilalta: «Vam demanar al PSOE que calia una trucada al president Torra com a gest»; per Sara González.

»La Veu de Nació: «La unitat real»; per Pep Martí.

»Opinió: «Negociar què?», per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Quan podran sortir de permís els presos polítics? Tot el que has de saber del segon grau; per Bernat Surroca i Oriol March.

»La intervenció europea a Catalunya, ben vista a Alemanya i amb recels des de França; per Roger Tugas.

»Crònica des de Londres: l'última carta de Boris Johnson; per Germà Capdevila.

»Una investigació de NacióDigital sobre l'habitatge a Barcelona guanya el Premi Barnils.

»Així va treure a la llum NacióDigital «El negoci de la misèria»; per Sergi Ambudio.

»Ciència en societat: «Són suficients les noves polítiques contra la contaminació a Barcelona?»; per Cristina Junyent.
 

---

 El passadís

El primer reconeixement d'una malaltia professional provocada per l'amiant al metro de Barcelona no canviarà, en principi, els plans dels sindicats. El comitè d'empresa es troba immers en la negociació del conveni i, per ara, la possibilitat de convocar una nova vaga per reclamar solucions per la crisi de l'amiant ni s'ha plantejat. Per tant, tot fa preveure que enguany el Mobile World Congress no anirà acompanyat d'una vaga al metro. Però és només una previsió.

Vist i llegit

Ens preocupa la crisi climàtica, l'escalfament global... Però la contaminació ens afecta més directament del que ens pensem. És el que passa al Camp de Tarragona, una regió on es concentra gran part de la "indústria bruta" del nostre país. L'aire que s'hi respira és de poca qualitat, com també passa a Barcelona pel gran nombre de vehicles. Al Sense Ficció de TV3 ho van explicar al reportatge "És a l'aire".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2000, el PP i el PSOE signaven el seu pacte antiterrorista. El trencament de la treva per part d'ETA i la fi del procés de pau impulsat per l'acord de Lizarra-Garazi va arrossegar els constitucionalistes al frontisme. De l'acord en van apartar el PNB i se'n va desentendre CiU malgrat que aleshores era aliada del govern de José María Aznar. Fruit d'aquell pacte, populars i socialistes intenten el 2001 tombar Juan José Ibarretxe amb Jaime Mayor Oreja com a candidat unionista i s'impulsa la llei de partits, que acabarà il·legalitzant l'esquerra abertzale, i també un enduriment del codi penal, entre altres mesures. Les eleccions basques de 2001, que van acabar amb una victòria històrica del nacionalisme basc, recorden força a les del 21-D. Aquí ho vaig explicar.

 L'aniversari

Un 12 de desembre de l'any 1915 naix a Nova Jersei el cantant Frank Sinatra, que va morir a Los Angeles el 1998 després d'una carrera professional plena d'èxits. En diverses ocasions se'l va vincular a la màfia (a la magistral pel·lícula El Padrí el van parodiar com a Johnny Fontaine) però això no va embrutar la carrera de la Veu, un referent de la música popular del segle XX. A tots ens ha fet xalar alguna vegada sentir New York, New York o My Way. Per cert: aquesta darrera cançó va inspirar l'anomenada Doctrina Sinatra ni més ni menys que a l'URSS quan, al final de la seva existència, deia que no es volia posar en assumptes interns d'altres països de l'est.

 ​Fes clic aquí per rebre'l