El PSC fixa un rumb anti-blocs com a antídot contra el procés
Els socialistes veuen en una investidura de Sánchez amb l'abstenció d'ERC el primer pas per impulsar la seva estratègia aprovada al congrés per guanyar terreny a l'independentisme
Tres anys per desactivar el procés. Aquest és l'eix vertebrador de l'estratègia amb la qual el PSC ha tancat files en el catorzè congrés de la seva història. Un conclave sense turbulències i sense disputes per la cúpula en el qual s'ha consagrat el lideratge de Miquel Iceta. En ell confien els socialistes catalans per tornar a ser determinants en la governabilitat de Catalunya. Per aconseguir-ho, però, consideren que és imprescindible trencar la política de blocs entre independentistes i unionistes que ha imperat en els darrers dos anys.
La lectura que fa el PSC és que els independentistes han "fracassat" en el seu intent unilateral, però també en la seva vocació de ser majoritaris socialment. Al mateix temps, admeten que tampoc ha funcionat l'aliança que es va teixir amb el 155 perquè la judicialització no ha servit per fer-lo retrocedir i perquè el PP i Ciutadans han acabat entrant de ple en la teranyina teixida per l'extrema dreta de Vox. És a partir d'aquestes dues constatacions que es proposen reeixir com a partit frontissa per trencar la correlació de forces a Catalunya a partir, primer, d'una investidura de Pedro Sánchez amb la participació d'ERC amb una abstenció.
Una escletxa en les discrepàncies cròniques entre JxCat i ERC
La cúpula socialista s'ha conjurat en aquest sentit. Tant Iceta com la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, han tancat files amb la via del diàleg amb els republicans per apuntalar la Moncloa. Fins i tot també estirant de les orelles als barons socialistes que han obert foc contra l'estratègia de Sánchez. Però l'entesa amb ERC per a la investidura és també concebuda pel PSC com a epíleg d'una etapa en què l'independentisme ha governat les institucions catalanes. En les discrepàncies cròniques entre JxCat i els republicans i la recuperació de l'eix dreta-esquerra per primar altres debats per davant del nacional, Iceta veu la seva escletxa.
La recepta del PSC per resoldre el conflicte amb Catalunya és més autogovern, però conscient que les possibles reformes van per llarg, planteja començar per la millora del finançament
La recepta que posen sobre la taula per resoldre el conflicte territorial no és nova: el reconeixement de Catalunya com a nació dins d'una Espanya que és una "nació de nacions" i més autogovern a partir de les reformes constitucionals i estatutàries que aconsegueixin aplegar una majoria de dos terços per ara és més lluny que mai. L'aposta federal aprovada a la declaració de Granada segueix sent la referència. Conscient, però, que la resolució de l'encaix territorial anirà per llarg, el PSC explicita que el primer pas ha de ser la millora del finançament. Amb aquesta finalitat el PSOE busca activar la comissió bilateral Estat-Generalitat en paral·lel a una mesa de negociació entre governs que, encara que es constitueixi, toparà amb la discrepància per ara irresoluble del dret a l'autodeterminació. El referèndum que reclama el sobiranisme segueix sent un mur infranquejable, però el PSC aspira a afeblir els suports a d'aquesta demanda.
Créixer a partir de la desfeta de Ciutadans
"Ha de ser ara. Al PSC li va bé quan al PSOE li va bé", sostenen des de la cúpula dels socialistes catalans. El moment d'oportunitat que detecten queda recollit en el seu text estratègic: "Avui sembla albirar-se una nova etapa política a Catalunya fruit de la progressiva consciència col·lectiva de les limitacions que per al país comporta l'empat infinit dels qui volen la imposició d'un bàndol sobre l'altre". Tot i que a micròfon obert Iceta ha proclamat que es disposa a assaltar la Generalitat a les pròximes eleccions catalanes -el Govern de Quim Torra, ha dit, "té els dies comptats"-, entre bambolines admeten que la realitat és més complexa. Sobretot perquè difícilment el context polaritzat s'esvairà en qüestió de mesos.
El PSC vol consolidar-se com a partit "articulador de tot l'espai catalanista i progressista no independentista" però l'escenari que a hores d'ara admeten com a més probable és el de quedar en segona posició. La caiguda de Ciutadans la donen per assegurada i esperen beneficiar-se'n, però la correlació directa entre el descens del partit taronja i el creixement socialista la donen per descartada. A les eleccions del 10-N, malgrat la patacada d'Albert Rivera, el PSC no va sumar més vots a Catalunya. Van ser PP i Vox qui més rèdit van treure de la desfeta.
Ampli suport a les ponències
En tot cas, en un congrés concebut com el tret de sortida del seu objectiu electoral, hi ha hagut un intent de fer una picada d'ullet als votants que en les conteses electorals dels darrers dos anys hagin pogut apostar per Cs. Obrir el meló del model d'immersió a l'escola i la diagnosi sobre TV3 en són dos clars exemples. En el primer dels casos, la direcció s'ha afanyat a esmenar la ponència política per apaivagar la polèmica oberta tant a nivell intern com extern. Al redactat final ha hagut d'incloure una menció explícita de defensa del model amb el català com a llengua vehicular malgrat alertar que es pot acabar convertint en "factor de divisió social". Les ponències s'han aprovat totes pràcticament per unanimitat malgrat les esmenes que s'havien presentat.
L'intent de revisar la immersió, la consideració de TV3 com a "instrument de propaganda" i assumir la tesi de la societat fragmentada són picades d'ullet al votant de Cs
Es manté, però, que el model s'ha de poder "flexibilitzar" per garantir el coneixement tant del català com del castellà amb els reforços que siguin necessaris en funció de l'entorn del centre educatiu. Reivindiquen la paternitat de la immersió i lamenten que se n'ha fet un ús "partidista". "Aquest és un tema tabú", sostenen des de la direcció, que alerten que ara és l'anglès l'element que pot ser un element de desigualtat si no es garanteix adequadament des de l'escola pública. Aquest diumenge, el partit desplegarà el seu posicionament sobre la llengua en una resolució ad hoc que pren com a referència la proposta d'actualització que el conseller d'Educació, Josep Bargalló, va presentar fa un any.
Pel que fa a TV3 i Catalunya Ràdio, les defineixen com a "instruments d'agitació i propaganda al servei" de l'independentisme. "Cal refer els pactes trencats o fortament malmesos (particularment llengües i educació) que han bastit la nostra cohesió nacional des de la transició", sostenen. El seu argumentari apuntala la tesi de la "societat fragmentada" que en origen va abonar Ciutadans.
Pel que fa al corpus ideològic del partit, el PSC incorpora que es blindi el sistema de pensions a la Constitució, que les famílies monoparentals tinguin els mateixos avantatges que les nombroses i que es redueixi de forma "immediata" un 30% el preu de les matrícules universitàries. També aposten per un model abolicionista tant de la prostitució com dels ventres de lloguer, un debat que ha quedat tancat en aquest congrés. El compromís pel feminisme i l'ecologisme, han insistit, han de ser eixos de caràcter transversal.
La filosofia d'Iceta és que, després de nou anys en què la centralitat del catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme mentre el PSC aguantava la posició a costa d'empetitir-se i fer-se més monolític, la desfeta del procés passarà factura a l'independentisme. I ho farà en un moment en què els socialistes es veuen reforçats i en disposició de recuperar la musculatura perduda. "El que primer podia semblar un llast ha resultat ser un trumfo", resumeix el full de ruta.
