Trapero: «No tenia cap relació estreta amb Puigdemont»

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat el primer dels acusats a declarar davant l'Audiència Nacional. A preguntes de la Fiscalia, Trapero ha deixat clar que no tenia "cap tipus de relació estreta" amb l'expresident Carles Puigdemont. De fet, ha dit que ell no coneixia la proposta d'Albert Batlle, exdirector dels Mossos de proposar-lo com a major del cos després de deu anys sense cap persona que ocupés aquesta categoria. 

Trapero ha dit a la Fiscalia que continua sent major dels Mossos d'Esquadra, tot i admetre que ja no exerceix aquesta funció, i ha repassat la seva trajectòria al cos policial català. "El grau de major és una categoria professional", ha explicat Trapero, i ha recordat que això "no ho perds mai". "Altra cosa és la funció de cap dels Mossos", ha dit el major, que va assumir la categoria de major el 2017, amb Jordi Jané com a conseller d'Interior.

A preguntes de Miguel Ángel Carballo, Trapero ha explicat que Albert Batlle, aleshores director dels Mossos, li va proposar ser-ho perquè "calia dignificar" el cos. "És una manera de donar una autoritat al cap dels Mossos que fins aleshores no tenia", ha argumentat, recordant que se'l va nomenar l'abril del 2017 però la proposta era de 2016. 


Sobre els fets del 20 de setembre, Trapero ha explicat que va saber a les 8 del matí que hi havia una operació de la Guàrdia Civil. La Fiscalia ha dit que, segons l'atestat, el major ja tenia coneixement de les entrades i registres a les 7.39h. "Jo, a les 7.39h, no ho sabia. Ho vaig saber a les vuit del matí", ha explicat, i ha admès que no pot recordar "amb precisió" com se'n va assabentar. "Crec que em va trucar algun comandament dels Mossos", ha dit. Preguntat per les sol·licituds de suport per part de la Guàrdia Civil, ha dit que a les vuit del matí no en tenia cap coneixement. No va ser fins passades les nou del matí, quan els comandaments dels Mossos es van reunir a la seu Egara i van constituir el centre de coordinació. 

Quan es va assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil, Trapero ha explicat que va parlar amb el comissari Ferran López i es va començar a estudiar la possibilitat de desplegar efectius. "No és habitual que s'enviïn unitats d'ordres públics només saber que hi ha una operació de la Guàrdia Civil", ha deixat clar el major, i ha matisat al fiscal que sí que s'envien patrulles, però no d'ordre públic. "L'ordre públic només és si hi ha fets que ho requereixin", ha insistit. 

La concentració del 20-S a Economia

Trapero ha relatat que a partir de dos quarts de deu del matí van començar a organitzar-se davant les entrades i registres del 20 de setembre. El major ha dit que ell no va enviar Teresa Laplana al Departament d'Economia, i ha dit que "després va saber" que Laplana estava de baixa. "Valoro la seva entrega professional, era la cap de la comissaria que corresponia al Departament d'Economia", ha dit, i ha negat saber si hi va anar "per voluntat pròpia". Sabia que la concentració d'Economia no estava autoritzada? "Saber si hi havia comunicació o no no era el més prioritari per mi en aquell moment", ha explicat Trapero.

El major ha dit que el 20-S hi havia una concentració que s'havia de fer "dins d'un ordre" i que no afectés al desenvolupament de l'actuació de la comitiva judicial. "No vam pensar si la concentració 'aniria a més', no va ser una prioritat en un primer moment", ha explicat Trapero. Preguntat per la seva relació amb Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, ha dit que no tenia "cap relació personal", però sí que van parlar el 20 de setembre arran de les concentracions convocades davant d'Economia. 

"No vam atorgar cap títol de mediador a Sànchez" 

Cap a les onze del matí, Trapero ha explicat que el conseller d'Interior, Quim Forn, el va avisar que el trucaria Jordi Sànchez per oferir-se per "mediar" en les concentracions d'Economia. L'exdirigent de l'ANC el va trucar a les dotze del migdia i li va proposar el nom de Xavier Vidal com a encarregat de parlar amb els Mossos d'Economia. "No és res estrany en el nostre model d'ordre públic: apostem per un model on prima la mediació", ha explicat el major a la Fiscalia. Carballo ha insistit en preguntar a Trapero si sabia què havia dit Jordi Sànchez en manifestacions prèvies o en les hores prèvies a parlar amb ell. El major ha dit que desconeixia les "proclames". "No vam atorgar cap títol de res a Jordi Sànchez", ha deixat clar el major. El tribunal ha rebutjat permetre l'exhibició de vídeos fins al final del judici, com ja va fer Manuel Marchena en el judici del procés.

El fiscal ha repassat algunes de les piulades i declaracions de Sànchez, per "cridar a la gent a anar a Economia". "Si era adequat Sànchez com a mediador? No valorem el que diu, només establim contactes amb les persones que es manifesten, excepte que s'estigui cometent un delicte", ha reiterat Trapero. Carballo ha continuat repassant les declaracions i piulades de Sànchez i l'ANC, malgrat que el major ha insistit que no coneixia aquestes afirmacions. "Amb Sànchez vam parlar per controlar la situació. En qualsevol manifestació es busca el màxim de gent, però no per això renunciarem a parlar amb ells", ha dit el major.

Com ja va fer al Suprem, Trapero ha parlat del passadís que van fer els voluntaris de l'ANC, que no era incompatible amb els dels Mossos. "No era un o altre", ha deixat clar el major. "Sànchez no és ningú per imposar cap condició, no se li hauria admès. Una persona que representa una entitat que fa una concentració no posa condicions", ha assegurat Trapero davant la insistència del fiscal Carballo. Donant més detalls del passadís, el major ha dit que primer hi havia el dels voluntaris de l'ANC en contacte amb els manifestants i, després, el dels Mossos, més allunyats de la gent. 

Els Mossos mantenien contacte amb la Guàrdia Civil el 20-S

La Fiscalia ha repassat les sol·licituds de la Guàrdia Civil als Mossos perquè es creés un perímetre de seguretat a Economia davant la concentració, i ha assegurat que la policia catalana no va respondre a aquestes peticions, que també reclamaven un passadís per facilitar l'entrada i la sortida de la comitiva judicial, i alertaven que els agents de l'Institut Armat havien quedat aïllats dels vehicles policials. Carballo ha preguntat al major per què no es va donar cap resposta positiva a aquestes sol·licituds i Trapero li ha respost que les peticions es van fer per la via ordinària. "Les peticions extraordinàries com les d'aquell dia s'havien de fer via intendent Laplana i via comissari López. Ja estàvem parlant i els Mossos estaven responent", ha dit el major, i li ha dit al fiscal que les peticions de la Guàrdia Civil no responien als fets. 

I per què es continuaven fent sol·licituds? "Probablement perquè no eren satisfactòries per ells", ha admès el major, que ha recordat que la Guàrdia Civil no només va demanar suport a Economia. "No podem fer cinc cordons de 40 metres amb els efectius que tenim", ha dit el major. Trapero ha recordat que cal valorar les conseqüències de fer un cordó i ha insistit que s'estava parlant constantment amb la Guàrdia Civil sobre les sol·licituds de suport i sobre la resposta dels Mossos. "En absolut no es va voler ajudar a la Guàrdia Civil", ha deixat clar el major, però ha volgut insistir que "per experiència" sabien què podia passar si es feia un cordó.
 
El ministeri públic ha repassat proclames i declaracions de Sànchez i Cuixart cridant a "defensar les insitutcions" i "alçar-se pacíficament" davant les actuacions de la Guàrdia Ciivl. Trapero ha insistit que hi havia diverses actuacions obertes arreu de Catalunya, no només al Departament d'Economia. Trapero ha dit que es va valorar no fer intervenir les unitats d'ordre públic al matí, perquè "se'ns podia escapar la situació de les mans", tenint en compte que hi havia més fronts oberts en diversos punts on intervenia la Guàrdia Civil. El major ha explicat que els comandaments dels Mossos i les unitats d'ordre públic van "desaconsellar" intervenir al matí davant del Departament. 

Evitar un "efecte contagi" el 20-S

Davant la insistència de la Fiscalia, Trapero ha dit que el 20-S era un dia "excepcional" amb 40 llocs on calien "recursos d'ordre públic". "Vam optar en tot moment per fer un tipus d'intervenció que no se'ns n'anés de les mans en algun lloc i que pogués haver tingut un efecte contagi", ha explicat. Ha deixat clar que la gent "no va fer el que va voler" i que en tot moment es va voler ajudar la Guàrdia Civil. "Evidentment que hi va haver coses que no em van agradar", ha dit el major. Trapero ha dit que no demanaven a l'Institut Armat que se'ls avisés amb temps de les actuacions que farien el 20-S, però sí que ha insinuat que si s'hagués avisat als Mossos que hi hauria "operacions policials" aquell dia, hauria ajudat a millorar la coordinació. 

La Fiscalia ha preguntat al major pels crits i lemes que es feien a la manifestació del 20-S. "Cridar 'no passareu' és una manifestació pacífica?", li ha preguntat Carballo al major. Trapero ha dit que "una cosa és el que es diu i l'altra el que es fa" i ha admès que si efectivament els manifestants haguessin impedit la tasca de la comitiva judicial "no hauria estat una manifestació pacífica", però no ha volgut entrar a valorar si es va impedir o no. 

La Fiscalia manté per ara la rebel·lió

La Fiscalia ha rebutjat canviar per ara l'acusació de rebel·lió a sedició en el judici contra els Mossos i l'excúpula del Departament d'Interior, malgrat la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo han dit que valoraran canviar el delicte "en el moment oportú". Aquesta era una de les qüestions més importants que s'havia de dirimir en la fase de qüestions prèvies. Les defenses havien demanat que la Fiscalia deixés clara la seva acusació per evitar vulneració del dret de defensa. Una vulneració que ha estat rebutjada tant per la Fiscalia com pel propi tribunal.

El tribunal reitera la seva competència

El tribunal, després d'un recés, ha reiterat que la sala ja ha deixat clar que sí que és competent per jutjar el cas, també si la Fiscalia canvia l'acusació de rebel·lió a sedició. Les defenses havien demanat abans del judici tornar el cas a Barcelona perquè l'Audiència no és competent per jutjar el delicte de sedició de la manera que l'ha definida el procés. El tribunal també ha rebutjat que s'hagi vulnerat el principi de legalitat i no serà fins al final del judici que es valorarà la qüestió. En el mateix sentit s'ha pronunciat respecte el principi acusatori i ha negat que la fragmentació de la causa no afecta el dret de defensa, perquè es jutgen coses diferents al que es va investigar al Tribunal Suprem. 

El tribunal sí que ha acceptat permetre que Laplana no hagi de ser a l'Audiènia Nacional els dies que no hagi de declarar. També ha permès que els acusats puguin seure amb els seus advocats un cop hagin declarat. En el mateix sentit, ha admès a tràmit la prova documental aportada per la defensa.

Torra i Buch donen suport als acusats 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut donar suport als quatre processats. "La justícia s'acabarà imposant a la venjança", ha dit a través de Twitter. També l'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que "la veritat sempre s'obre camí". El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha expressat la seva "total confiança" en la cúpula dels Mossos i ha defensat que sempre es va actuar amb "correcció i professionalitat". Al primer dia de judici ha assistit a l'Audiència Nacional el cap de la policia catalana, Eduard Sallent, per donar suport als acusats. Està previst que al llarg de la setmana diversos membres de la cúpula d'Interior assisteixin a les sessions.

Avui comença el judici a la cúpula del Departament d’Interior i dels Mossos del 2017. Tot el meu suport a tots els processats. La justícia s'acabarà imposant a la venjança.

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) January 20, 2020

Tres mesos de judici i un centenar de testimonis

Aquesta setmana declararan els quatre acusats i a partir del febrer començarà la fase testifical, que s'allargarà fins al 16 de març. Els últims tres dies es presentaran les conclusions i l'Audiència preveu deixar vist per sentència el judici el 19 de març.

En la fase testifical desfilaran per l'Audiència un centenar de testimonis, la majoria agents dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, molts dels quals ja van declarar al Suprem fa uns mesos. Entre els noms més destacats hi ha el de Diego Pérez de los Cobos, coordiandor de l'operatiu policial de l'1-O, i Ferran López, mà dreta de Trapero i cap dels Mossos durant el 155. També declararà Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 que va ser al Departament d'Economia el 20 de setembre. Albert Batlle, Joan Carles Molinero i Manuel Castellví també seran testimonis en aquest judici. 

Entre els testimonis també hi haurà alguns dels presos polítics, com Oriol Junqueras, Joaquim Forn o Jordi Sànchez, així com l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana i el responsable d'Interior quan es va aplicar l'article 155, Juan Antonio Puigserver.