VÍDEO Doble patinada de la Fiscalia en les traduccions del català al judici de Trapero

Segon dia d'interrogatori a Josep Lluís Trapero i doble patinada de la Fiscalia amb les traduccions del català al castellà. Ho podeu veure en aquest vídeo de La Vanguardia. Si dilluns l'advocada del major no va haver d'intervenir, aquest dimarts Olga Tubau ha hagut d'aturar un moment l'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo per una mala traducció del català. Sobre la frase "el dia 1 d'octubre s'ha de celebrar el referèndum", el fiscal ho ha traduït com una obligació "El 1 de Octubre debe de celebrarse el referéndum". Primer Trapero i després Tubau han fet veure al fiscal que aquesta traducció és incorrecte i, per tant, la seva pregunta també ho era. La frase forma part d'un informe del 29 de setembre que va enviar el major sobre els possibles escenaris en relació a l'1-O.

Però aquesta no ha estat l'única pífia. Fent referència a les instruccions de Fiscalia, el fiscal ha assegurat que el major va enviar un correu dient: "Ha! Ya tenemos pistas de la nueva orden de Fiscalía". Trapero l'ha hagut de corregir: "No és 'ha!'" és "ja", està escrit en català". La frase era, simplement, "ja tenim pistes de la nova ordre de Fiscalia". 

Trapero va frenar una querella contra la Fiscalia

El major ha tornat a desmarcar-se del Govern i d'algunes propostes "extravagants" que rebia per part dels responsables polítics del cos, com ara l'exdirector dels Mossos Pere Soler, també acusat de rebel·lió al judici de l'Audiència Nacional.

El 27 de setembre, Soler va enviar un correu a Trapero amb "reflexions" sobre l'1-O i sobre el paper dels Mossos, que no havien d'impedir la votació. Soler també va plantejar a Trapero posar una querella, juntament amb l'exconseller Carles Mundó, contra la Fiscalia. "Li vaig dir que ni se li acudís perquè no pots parlar en nom dels Mossos", va respondre Trapero. Aquella querella es va aturar. Sobre aquestes propostes que rebia, Trapero ha explicat que no en feia "ni cas" perquè li semblaven "extravagants".

Defensa de la tasca dels Mossos

Trapero ha tornat a reivindicar la tasca del Mossos la tardor del 2017. Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Carballo, sorprès per la poca contundència de la policia catalana en les mobilitzacions de fa més de dos anys, Trapero ha insistit que en aquell context de "tensió social" que es vivia a Catalunya arran del procés sobiranista, "qualsevol llumí podia encendre una foguera important".

"Els especialistes havien de valorar en cada moment la millor manera d'actuar", ha explicat el major, fent referència als fets del 20 de setembre, i ha remarcat que si les autoritats judicials ordenaven als Mossos fer determinades actuacions, també era "responsabilitat" dels Mossos decidir com fer-ho per evitar un "efecte contagi" imprevist. 

En aquest sentit, Trapero ha admès que els Mossos havien de ser "curosos" en l'ús de la força. després del 20-S, la policia catalana va fer un comunicat on es recordava que un ús inadequat de la força hauria estat "molt complicat de gestionar", tenint en compte el clima que es vivia a Catalunya. La Fiscalia l'ha acusat d'actuar de manera "suau" el 20-S, però Trapero ha insistit que calia vigilar perquè els Mossos tenien oberts diversos fronts, no només el del Departament d'Economia, i una actuació desproporcionada hauria pogut provocar situacions imprevistes.

Trapero va enviar un informe d'avaluació el 21 de setembre, on explicava que dos agents dels Mossos van rebre intents d'agressions en ser confosos per agents de la Guàrdia Civil el 20-S i va demanar "mesures d'autoprotecció". El major no ha entrat a valorar "la gravetat" dels fets del 20-S. "L'informe era un recordatori per extremar les mesures de seguretat, té tot el sentit", ha assegurat. 


"No vaig actuar amb mala fe"
​
El fiscal ha tornat a parlar de les instruccions de la Fiscalia per aturar el referèndum. La instrucció 2 deia que s'havia d'actuar contra totes aquelles persones que volien impulsar l'1-O. La Fiscalia ha preguntat a Trapero per què va avisar a les autoritats polítiques que volien fer el referèndum i el major li ha rebatut que va enviar un correu a Forn, Puig i Soler, però també a la Fiscalia. "Les ordres que rebíem de Fiscalia les tramitàvem, informava al conseller i al secretari general, i teníem bastants problemes per dur-les a terme. Hi havia queixes i, com que eren temes que afectaven al conseller, l'havia d'informar de les ordres", ha explicat.

Trapero ha negat tenir coneixement d'actuacions a la seu de l'ANC per confiscar "material" relacionat amb el referèndum. "A mi no se'm va dir res sobre una actuació, se'm va comentar l'endemà sobre què havia passat", ha dit, i no ha assegurat que "no sap" perquè no va actuar la comissaria general d'Informació. Preguntat per correus de Trapero a Soler sobre les instruccions de Fiscalia, el major ha negat que fes "cap comentari". "Informava de les ordres de Fiscalia, que sortien publicades als mitjans", ha dit. El fiscal ha insistit en per què no va guardar secret d'aquestes ordres, tal com deia la instrucció. "Valorava que eren ordres judicials que implicaven recursos i diners d'Interior, que no eren temes especialment secretes. No ho vaig fer amb mala fe, és així", ha dit. 

De nou, el fiscal ha retret a Trapero que comuniqués els passos que feia per complir les ordres de Fiscalia als seus superiors Forn, Puig i Soler. Trapero ha insistit que Forn sempre els va dir que "ell faria de conseller i que una cosa eren les manifestacions públiques, però el departament faria de departament. "Si ens va enganyar o trair... Jo vaig pensar que no era així", ha lamentat el major. 

Trapero ha explicat que va encarregar fer una valoració sobre quins recursos caldrien per complir l'ordre de Fiscalia d'encerclar els centres de votació l'1-O. El major va traslladar l'informe al fiscal i es van comentar els problemes que es desprenien de l'ordre. "El fiscal ja està nomenat i el 25 de setembre comença la primera reunió de coordinació", ha recordat.

La Fiscalia ha acusat Trapero de tenir "ple coneixement" de les actuacions de determinats grups per dur a terme el referèndum. El major ha assegurat que no va sentir a parlar dels CDR fins després de l'1-O, però ha admès que els responsable de la comissaria general d'Informació potser tenien altres dades. 

Xoc de models i distanciament amb Govern

L'interrogatori a Trapero va arrencar dilluns amb les preguntes de la Fiscalia. En les més de cinc hores de declaració, el major dels Mossos va voler deixar dues idees clares: la policia catalana en cap moment va estar alineada amb els plans independentistes del Govern -i així ho va fer saber el major en diverses ocasions- i els Mossos van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum, però ho van fer a la seva manera. Una manera que no era la que esperava l'Estat, que exigia -tal com es desprèn de l'interrogatori del fiscal Carballo- més contundència contra la gent mobilitzada.

L'interrogatori va ser llarg i incisiu, però no va fer tremolar el relat segur, pausat i serè de Trapero, malgrat les constants interrupcions del fiscal Carballo que no van ser reprovades pel tribunal, molt menys intervencionista que Manuel Marchena al Tribunal Suprem. El major va detallar el dispositiu dels Mossos, sempre emmarcat en un dispositiu conjunt amb la resta de forces i cosos de seguretat de l'Estat, va marcar distancies amb Carles Puidemont i Jordi Sànchez i va qualificar de "barbaritat" els passos que s'estaven fent en el procés.

La Fiscalia insisteix en una suposada vinculació entre els Mossos i el Govern per tirar endavant el procés i, així, justificar l'acusació de rebel·lió. Els fiscals Carballo i Rubira mantindran aquest delicte fins al final de la vista oral i preveuen acabar acusant de sedició en les conclusions finals. Els advocats de Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler temen que això els pugui causar indefensió.