22
de gener
de
2020, 15:00
Actualitzat:
15:02h
Com més concreta Josep Lluís Trapero el relat de les hores prèvies a la declaració de la independència, més s'evidencia la distància amb el Govern. L'interrogatori de la defensa del major, liderada per Olga Tubau, ha permès constatar que Trapero es va oferir personalment per detenir Carles Puigdemont si així ho demanava la justícia un cop declarada la independència. No és només que existís un pla per emmanillar tot el Govern, sinó que el principal responsable del cos estava disposat a detenir el president de la Generalitat en persona. Hauria estat la imatge de la dècada.
Des de la declaració al Suprem del 14 de març de l'any passat, l'independentisme ha pres consciència que els Mossos no acompanyaven el procés. El miratge d'una policia catalana al servei de la República es va esfumar amb Trapero davant Manuel Marchena, i s'ha anat constatant amb actuacions del cos com les que van manifestar-se durant les protestes contra la sentència del Suprem. Per si fos poc, el major ha revelat que va sospesr sortir públicament a exigir la desconvocatòria del referèndum, i que es penedeix de no haver-ho fet. Li va traslladar, això sí, en privat a Puigdemont.
"Espero, president, que no haguem de lamentar cap desgràcia", van ser les paraules exactes que va pronunciar a Palau el 28 de setembre del 2017. Amb aquest bagatge previ, com és que un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) va proposar a Trapero, a través de Tubau, formar part de les llistes del 21-D? I com és que el president Quim Torra i el conseller Miquel Buch van demanar al major que tornés a ser cap dels Mossos un cop es va acabar el 155? El silenci generalitzat de l'independentisme institucional sobre els detalls de la declaració de Trapero és, aquests dies, prou eloqüent.