24
de març
de
2020, 18:50
Actualitzat:
25
de març,
13:12h
L'elevada presència de l'exèrcit en la gestió de la crisi del coronavirus està sent una de les sorpreses dels darrers dies, amb un marcat discurs bèl·lic amb què, fins i tot, s'ha instat la ciutadania a actuar com a "soldats". L'arribada de les Forces Armades a Catalunya, per exemple, ha generat incomoditat i és que, de fet, aquest és el territori de l'Estat on més es considera excessiva la despesa i, a la vegada, on més es reclama que se'n destini més a la sanitat.
Així ho assenyala l'agregat de les respostes de les tres enquestes d'Opinió Pública i Política fiscal fetes pel CIS el 2017, el 2018 i el 2019, segons les quals un 57,5% de catalans creu que la despesa militar és excessiva, per tan sols un 21,1% que afirma que és la que toca i un 8% que opina que és massa petita. Els únics altres dos territoris que asseguren que la despesa és massa elevada són Navarra (56,9%) i el País Basc (53,1%).
Molt lluny, Madrid es troba en quart lloc, amb un 36,9% que ho creu -però amb majoria clara dels que creuen que és correcte o insuficient- i, en tota la resta de territoris, aquesta opinió és compartida per menys d'un terç dels enquestats durant els tres darrers anys. També a les Balears (31,9%) i el País Valencià (26%), on l'aval al pressupost militar sembla clar.
Per contra, un 72,1% de catalans enquestats afirma que es destinen molt pocs recursos a la sanitat, el camp principal des d'on es fa front a l'expansió del coronavirus. Cap altre territori ho afirma amb tanta contundència -Catalunya va ser també un dels territoris on es van fer més retallades en aquest camp, durant la crisi econòmica-, malgrat que tota la resta també creu que el pressupost en salut és insuficient, amb l'única excepció d'Astúries, on els que asseguren que és suficient en són més.
En tot cas, Canàries se situa en segon lloc pel que fa a crítica als pocs recursos per a sanitat, amb un 71,4% de respostes en aquesta línia, per davant de la Rioja (70,6%), Galícia (69,1%) o, a certa distància, Andalusia (65,5%) o Madrid (65,1%). El País Valencià (63%) se situa en la franja mitjana i les Illes Balears, una mica per sota (61,3%).
En general, però, els catalans són crítics amb la quantitat de recursos dedicats a la majoria d'àmbits pels quals l'enquesta demana -amb l'excepció clara de l'exèrcit-. Així, també és on més enquestats creuen que es dedica un pressupost insuficient a dependència (80,4%), habitatge (74,3%), medi ambient (71,4%), cultura (68,7%) o cooperació al desenvolupament (60,4%), tal com es pot veure en el gràfic inferior.
En d'altres àmbits, en canvi, hi ha territoris que són més exigents pel que fa al nivell de despesa -alguns no apareixen als gràfics inferiors-. En tot cas, Catalunya se situa en segon lloc pel que fa a enquestats crítics amb el nivell de despesa en pensions (71,2%), seguretat (40,8%) i obra pública (37,8%); en tercer lloc pel que fa a educació (63,6%), justícia (56,1%), transport públic (36,4%) i investigació (71,1%); o en quart lloc pel que fa a atur i desocupació (61,6%).
Així ho assenyala l'agregat de les respostes de les tres enquestes d'Opinió Pública i Política fiscal fetes pel CIS el 2017, el 2018 i el 2019, segons les quals un 57,5% de catalans creu que la despesa militar és excessiva, per tan sols un 21,1% que afirma que és la que toca i un 8% que opina que és massa petita. Els únics altres dos territoris que asseguren que la despesa és massa elevada són Navarra (56,9%) i el País Basc (53,1%).
Molt lluny, Madrid es troba en quart lloc, amb un 36,9% que ho creu -però amb majoria clara dels que creuen que és correcte o insuficient- i, en tota la resta de territoris, aquesta opinió és compartida per menys d'un terç dels enquestats durant els tres darrers anys. També a les Balears (31,9%) i el País Valencià (26%), on l'aval al pressupost militar sembla clar.
Per contra, un 72,1% de catalans enquestats afirma que es destinen molt pocs recursos a la sanitat, el camp principal des d'on es fa front a l'expansió del coronavirus. Cap altre territori ho afirma amb tanta contundència -Catalunya va ser també un dels territoris on es van fer més retallades en aquest camp, durant la crisi econòmica-, malgrat que tota la resta també creu que el pressupost en salut és insuficient, amb l'única excepció d'Astúries, on els que asseguren que és suficient en són més.
En tot cas, Canàries se situa en segon lloc pel que fa a crítica als pocs recursos per a sanitat, amb un 71,4% de respostes en aquesta línia, per davant de la Rioja (70,6%), Galícia (69,1%) o, a certa distància, Andalusia (65,5%) o Madrid (65,1%). El País Valencià (63%) se situa en la franja mitjana i les Illes Balears, una mica per sota (61,3%).
En general, però, els catalans són crítics amb la quantitat de recursos dedicats a la majoria d'àmbits pels quals l'enquesta demana -amb l'excepció clara de l'exèrcit-. Així, també és on més enquestats creuen que es dedica un pressupost insuficient a dependència (80,4%), habitatge (74,3%), medi ambient (71,4%), cultura (68,7%) o cooperació al desenvolupament (60,4%), tal com es pot veure en el gràfic inferior.
En d'altres àmbits, en canvi, hi ha territoris que són més exigents pel que fa al nivell de despesa -alguns no apareixen als gràfics inferiors-. En tot cas, Catalunya se situa en segon lloc pel que fa a enquestats crítics amb el nivell de despesa en pensions (71,2%), seguretat (40,8%) i obra pública (37,8%); en tercer lloc pel que fa a educació (63,6%), justícia (56,1%), transport públic (36,4%) i investigació (71,1%); o en quart lloc pel que fa a atur i desocupació (61,6%).