Els jutges ja poden reprendre processos de desallotjament de les persones que no puguin acreditar una vulnerabilitat causada per l'epidèmia tot i l'anunci del govern espanyol
Dispositiu dels Mossos en un desnonament a Barcelona
|
Andreu Merino
Des d'aquest dijous els jutjats ja poden tornar a desnonar. Aquesta és una de les conseqüències de l'aixecament de la suspensió de terminis processals, que el govern espanyol va dictar el 14 de març, coincidint amb la declaració d'estat d'alarma. Tot i que l'estat d'alarma s'allargarà fins al 21 de juny, els processos de desnonament es reactiven de manera immediata i els més amenaçats són aquells que no puguin acreditar que la seva vulnerabilitat és causada per l'epidèmia de coronavirus.
El decret del govern espanyol detalla que les persones que podran demanar l'ajornament del llançament hauran de demostrar que la seva vulnerabilitat és conseqüència directa de l'epidèmia de Covid-19. La normativa recull que s'hi puguin acollir aquells que hagin patit un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) al seu lloc de treball, hagin perdut la feina, hagin vist reduïda la seva jornada per assumir tasques de cures o hagin patit una reducció dels ingressos en el conjunt de la unitat familiar en comparació amb el mes anterior.
En aquest escenari, els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge alerten que són moltes les famílies en risc de desnonament que no es podran beneficiar de la suspensió. A Barcelona, la PAH assegura que el 80% de les famílies que han acudit a la plataforma durant l'epidèmia no compleixen els requisits per demanar un ajornament del desallotjament, mentre que el Sindicat de Llogaters explica que gestiona diversos casos amb aquestes característiques.
Amb l'aixecament de la suspensió de processos judicials a partir d'aquest dijous, es reactiven avisos de desnonament amb data posterior al 4 de juny comunicats abans de l'inici de l'epidèmia. "El sentit comú diria que no s'haurien de reactivar fins que el demandant ho sol·licités, però veurem què fan els jutjats", diu la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. "Es poden reactivar una part important de conflictes que hi havia oberts amb grans propietaris", diu el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera.
Tant la plataforma com el sindicat també estan pendents del criteri que apliquin els jutjats amb aquelles ordres de desnonaments dictades abans de l'epidèmia contra persones que ara poden acreditar vulnerabilitat causada pel coronavirus. Tot plegat mentre la suspensió dels desnonaments tampoc ha estat total fins ara. Per exemple, s'han executat desallotjaments exprés. A Barcelona, els Mossos d'Esquadra en van fer un el 19 de maig a Sants.
Una suspensió que es queda "curta"
Mentre les incògnites no es resolen, la PAH i el Sindicat de Llogaters transmeten una certesa: la suspensió dels desnonaments ordenada pel govern espanyol és parcial. "És molt relatiu determinar qui pateix les conseqüències directes del coronavirus i qui no. Hi ha gent que no ha pogut buscar feina a causa de l'epidèmia, i no oblidem que el risc sanitari continua", diu Delgado. "La pressió dels moviments socials va forçar la suspensió, però ha quedat curta", apunta Palomera.
Per exemple, totes les persones que treballaven sense contracte no poden complir els requisits per acollir-se a la mesura. Una situació que afecta totes les persones sense papers.
En el cas dels llogaters, a més, veuen com se'ls acaben les opcions per demanar ajudes per pagar les quotes. La Generalitat ha congelat la presentació de sol·licituds, argumentant que la gran quantitat de peticions rebudes fa impossible concedir més ajudes. El Govern ja ha exhaurit els 14,5 milions d'euros que va rebre de l'Estat i ara reclama més recursos al govern espanyol.
Palomera critica que en aquest escenari no s'hagi prorrogat la suspensió de desnonaments. "Els processos de desallotjament es reactiven per les pressions dels fons voltors i els grans propietaris. Saben que l'amenaça de desnonament és la millor estratègia de pressió perquè les famílies acabin pagant, encara que això signifiqui deixar de menjar", argumenta.
Per això, el Sindicat de Llogaters reclama al govern espanyol que legisli per forçar els grans propietaris a abaixar preus. "Fins i tot des d'un punt de vista econòmic, no té sentit que si els ingressos de la ciutadania baixen, es mantinguin els preus artificials de bombolla del lloguer", lamenta. "El govern espanyol manté una posició covarda davant els fons, els bancs i els grans propietaris", afegeix.
El sindicat i la PAH formen part del Pla de Xoc Social, que reclama al govern espanyol mesures contra la crisi del coronavirus i que ha convocat per aquest dijous al matí una concentració a la Ciutat de la Justícia amb el lema "Per una nova normalitat sense desnonaments".
Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha esbossat com es treballarà per reactivar els jutjats i el seu president, Jesús María Barrientos, ha dibuixat un escenari de risc de saturació. En l'àmbit civil, el que afecta els processos de desnonament, s'han hagut de suspendre 5.000 judicis a causa de l'epidèmia i la feina acumulada pot alentir la reactivació dels processos de desallotjament.
