06
de juny
de
2020, 08:30
Actualitzat:
07
de juny,
12:09h
"Vaig començar a punxar-me heroïna amb 13 anys. Si hagués pogut consumir la droga com a fàrmac, no tindria tots els problemes de salut i familiars que tinc ara". Qui parla és Jordi Parramon, de 55 anys. Va convertir-se en addicte a l'heroïna quan encara era un nen, i el consum d'aquesta substància li ha provocat, entre altres coses, contraure la sida. Parramon treballa ara a l'associació ASAUPAM, un dels col·lectius que reclama a la Generalitat i el govern espanyol que autoritzin la creació d'un programa per dispensar l'heroïna com un medicament. La reclamació és històrica i torna a prendre força ara a causa de la crisi del coronavirus.
Des de l'inici de l'epidèmia, les persones drogodependents han vist com l'heroïna era més cara i més adulterada, i també com el risc de patir conseqüències legals era més gran. Ara, amb la progressiva tornada a la normalitat, els problemes no s'acaben, i els drogodependents s'exposen a un risc més alt de patir sobredosi, que augmenta després d'èpoques amb poc consum.
En aquest escenari, una trentena d'associacions, entitats i col·lectius que treballen en l'àmbit de les drogodependències han demanat a les administracions que autoritzin un programa de dispensació d'heroïna per a drogodependents. Defensen que és l'única manera de minimitzar els riscos per als consumidors, tant de salut com socials.
D'una banda, un programa d'aquestes característiques permetria a professionals sanitaris tenir control sobre la substància que es consumeix i la seva qualitat. De l'altra, s'evitaria que els consumidors haguessin de recórrer al mercat negre. "S'evitaria que caiguessin en mans de les màfies, com ara", diu Aura Roig, directora de l'entitat Metzineres, de Barcelona, que ofereix acompanyament a dones drogodependents de la capital catalana.
La proposta s'emmarca dins les anomenades mesures de reducció de danys, aquelles centrades a reduir els riscos per als consumidors de droga i per a la població en general. Actualment, a Catalunya ja hi ha 27 centres dedicats a la reducció de danys i 14 sales on poder consumir de manera segura però les entitats demanen fer un pas més.
Fins ara, a l'estat espanyol només hi ha hagut un programa de dispensació d'heroïna que ha funcionat amb continuïtat, el PEPSA a Granada. A Suïssa, Anglaterra o el Canadà també s'ha apostat per aquest tipus de tractament. L'estat espanyol es resisteix a donar-hi llum verda.
Una qüestió de salut pública
"El projecte fa molts anys que és en un calaix", recorda el director de l'àrea de drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira. El novembre del 2018, Salut ja va assegurar a NacióDigital que valorava impulsar un assaig clínic de dispensació d'heroïna, i l'agost del 2019 la conselleria ja constituïa el grup de treball per detallar la proposta.
"No hem parat de treballar", assegura Joan Colom, subdirector general de drogodependències de la Generalitat, en declaracions a NacióDigital. La fórmula amb què treballa el Departament de Salut és la d'assaig clínic. No seria la primera vegada que es faria a Catalunya, ja que el 2010 se'n va fer un de similar coordinat entre els hospitals de la Vall d'Hebron, Sant Pau i la Mútua de Terrassa. "Volíem demostrar que amb la dispensació d'heroïna com a fàrmac el consum es pot estabilitzar, i així va ser", recorda Colom, que va dirigir l'assaig, i per a qui la dispensació d'heroïna és una qüestió de "salut pública".
La Generalitat treballa amb la idea que l'assaig no estigués obert a tots els consumidors sinó a aquells que no han experimentat una millora amb programes substitutius amb metadona. Pel que fa a la forma de consum, Salut sempre ha treballat amb la idea que fos per via oral, però Colom no descarta del tot la via intravenosa. "La via oral és útil però hi ha persones per a qui seria més fàcil la via injectada. A més, sempre es pot començar per via injectada i canviar després", diu Rovira. "Soc partidària que els programes de dispensació s'adaptin a les circumstàncies dels consumidors", reclama Roig.
Sigui com sigui, perquè un programa de dispensació d'heroïna s'aprovi, Salut ha de demanar autorització a l'Agència Espanyola del Medicament, dependent del Ministeri de Sanitat. Per ara el Departament no ho ha fet i Colom no marca un calendari per fer-ho. Fonts del ministeri consultades per NacióDigital expliquen que en cas de rebre una petició, aquesta s'estudiarà. Eviten, però, pronunciar-se sobre quina probabilitat hi ha que s'hi doni el vistiplau.
Evitar un consum "destructiu"
"El consum d'heroïna t'aboca al carrer i et provoca problemes de salut, familiars, socials i judicials", explica Parramon, recordant els anys en què consumia. "Algú reacciona atracant un banc i algú altre demanant diners al carrer", diu. Per això, Parramon demana tirar endavant el programa de prescripció. "Això permetria normalitzar la vida dels consumidors i d'aquí a plantejar-se deixar la droga hi ha un pas", considera.
"El problema és que ara els serveis socials no s'adapten a la realitat dels drogodependents", diu Carme Romera, educadora social d'ASAUPAM, que treballa amb consumidors de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Romera acumula una llarga trajectòria al sector i insisteix que els programes amb metadona ja han tocat sostre. "Poden ser una solució per a moltes persones, però n'hi ha d'altres que fa 30 anys que es tracten amb metadona. No es tracta de desenganxar-se de l'heroïna i enganxar-se a una altra substància", remarca.
Per Romera, mentre no s'aprovi un programa de dispensació d'heroïna hi haurà drogodependents que no podran abandonar mai el consum. "La idea és fer passos endavant per ajudar aquestes persones a deixar la droga progressivament", argumenta. "El primer que cal és evitar un consum destructiu i que aquest cada cop ocupi menys espai a la vida", apunta Roig.
El 2018 -últimes dades disponibles- les sales de consum dels Centres d'Atenció i Seguiment de Catalunya van atendre 3.675 persones diferents, que van registrar un total de 146.916 consums -el 35% d'heroïna-, segons dades de l'informe anual de Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Catalunya. Parramon, que fa temps que va deixar de consumir, confia que els usuaris actuals tinguin més recursos a l'abast dels que va tenir ell. "Tant de bo jo hagués pogut entrar en un programa de dispensació d'heroïna", conclou.
Des de l'inici de l'epidèmia, les persones drogodependents han vist com l'heroïna era més cara i més adulterada, i també com el risc de patir conseqüències legals era més gran. Ara, amb la progressiva tornada a la normalitat, els problemes no s'acaben, i els drogodependents s'exposen a un risc més alt de patir sobredosi, que augmenta després d'èpoques amb poc consum.
En aquest escenari, una trentena d'associacions, entitats i col·lectius que treballen en l'àmbit de les drogodependències han demanat a les administracions que autoritzin un programa de dispensació d'heroïna per a drogodependents. Defensen que és l'única manera de minimitzar els riscos per als consumidors, tant de salut com socials.
Aura Roig: "Els programes de dispensació evitarien que els consumidors caiguessin en mans de les màfies"
D'una banda, un programa d'aquestes característiques permetria a professionals sanitaris tenir control sobre la substància que es consumeix i la seva qualitat. De l'altra, s'evitaria que els consumidors haguessin de recórrer al mercat negre. "S'evitaria que caiguessin en mans de les màfies, com ara", diu Aura Roig, directora de l'entitat Metzineres, de Barcelona, que ofereix acompanyament a dones drogodependents de la capital catalana.
La proposta s'emmarca dins les anomenades mesures de reducció de danys, aquelles centrades a reduir els riscos per als consumidors de droga i per a la població en general. Actualment, a Catalunya ja hi ha 27 centres dedicats a la reducció de danys i 14 sales on poder consumir de manera segura però les entitats demanen fer un pas més.
Fins ara, a l'estat espanyol només hi ha hagut un programa de dispensació d'heroïna que ha funcionat amb continuïtat, el PEPSA a Granada. A Suïssa, Anglaterra o el Canadà també s'ha apostat per aquest tipus de tractament. L'estat espanyol es resisteix a donar-hi llum verda.
Una qüestió de salut pública
"El projecte fa molts anys que és en un calaix", recorda el director de l'àrea de drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira. El novembre del 2018, Salut ja va assegurar a NacióDigital que valorava impulsar un assaig clínic de dispensació d'heroïna, i l'agost del 2019 la conselleria ja constituïa el grup de treball per detallar la proposta.
"No hem parat de treballar", assegura Joan Colom, subdirector general de drogodependències de la Generalitat, en declaracions a NacióDigital. La fórmula amb què treballa el Departament de Salut és la d'assaig clínic. No seria la primera vegada que es faria a Catalunya, ja que el 2010 se'n va fer un de similar coordinat entre els hospitals de la Vall d'Hebron, Sant Pau i la Mútua de Terrassa. "Volíem demostrar que amb la dispensació d'heroïna com a fàrmac el consum es pot estabilitzar, i així va ser", recorda Colom, que va dirigir l'assaig, i per a qui la dispensació d'heroïna és una qüestió de "salut pública".
Salut treballa amb la fórmula d'assaig clínic que subministri la substància per via oral
La Generalitat treballa amb la idea que l'assaig no estigués obert a tots els consumidors sinó a aquells que no han experimentat una millora amb programes substitutius amb metadona. Pel que fa a la forma de consum, Salut sempre ha treballat amb la idea que fos per via oral, però Colom no descarta del tot la via intravenosa. "La via oral és útil però hi ha persones per a qui seria més fàcil la via injectada. A més, sempre es pot començar per via injectada i canviar després", diu Rovira. "Soc partidària que els programes de dispensació s'adaptin a les circumstàncies dels consumidors", reclama Roig.
Sigui com sigui, perquè un programa de dispensació d'heroïna s'aprovi, Salut ha de demanar autorització a l'Agència Espanyola del Medicament, dependent del Ministeri de Sanitat. Per ara el Departament no ho ha fet i Colom no marca un calendari per fer-ho. Fonts del ministeri consultades per NacióDigital expliquen que en cas de rebre una petició, aquesta s'estudiarà. Eviten, però, pronunciar-se sobre quina probabilitat hi ha que s'hi doni el vistiplau.
Evitar un consum "destructiu"
"El consum d'heroïna t'aboca al carrer i et provoca problemes de salut, familiars, socials i judicials", explica Parramon, recordant els anys en què consumia. "Algú reacciona atracant un banc i algú altre demanant diners al carrer", diu. Per això, Parramon demana tirar endavant el programa de prescripció. "Això permetria normalitzar la vida dels consumidors i d'aquí a plantejar-se deixar la droga hi ha un pas", considera.
"El problema és que ara els serveis socials no s'adapten a la realitat dels drogodependents", diu Carme Romera, educadora social d'ASAUPAM, que treballa amb consumidors de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Romera acumula una llarga trajectòria al sector i insisteix que els programes amb metadona ja han tocat sostre. "Poden ser una solució per a moltes persones, però n'hi ha d'altres que fa 30 anys que es tracten amb metadona. No es tracta de desenganxar-se de l'heroïna i enganxar-se a una altra substància", remarca.
Carme Romera: "No es tracta de desenganxar-se de l'heroïna i enganxar-se a la metadona"
Per Romera, mentre no s'aprovi un programa de dispensació d'heroïna hi haurà drogodependents que no podran abandonar mai el consum. "La idea és fer passos endavant per ajudar aquestes persones a deixar la droga progressivament", argumenta. "El primer que cal és evitar un consum destructiu i que aquest cada cop ocupi menys espai a la vida", apunta Roig.
El 2018 -últimes dades disponibles- les sales de consum dels Centres d'Atenció i Seguiment de Catalunya van atendre 3.675 persones diferents, que van registrar un total de 146.916 consums -el 35% d'heroïna-, segons dades de l'informe anual de Sistema d'Informació sobre Drogodependències de Catalunya. Parramon, que fa temps que va deixar de consumir, confia que els usuaris actuals tinguin més recursos a l'abast dels que va tenir ell. "Tant de bo jo hagués pogut entrar en un programa de dispensació d'heroïna", conclou.