09
de juny
de
2020, 16:48
Actualitzat:
16:58h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre de persones afectades per ERTO, la quantitat de persones treballadores total, el percentatge d'afectació i la quantitat d'expedients aprovats. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Alerta: les dades fan referència al domicili social de l'empresa, no a l'adreça del treballador o el centre de treball i, a més, hi ha limitades discrepàncies pel que fa al domicili entre les estadístiques entre persones ocupades i persones afectades per ERTO.
La quantitat d'aturats a Catalunya s'apropa al mig milió, havent-se retrocedit quatre anys pel que fa a la recuperació de l'ocupació arran de l'anterior crisi. L'impacte en el treball, però, és molt més elevat, ja que hi ha 723.764 catalans afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i, malgrat l'avenç en el desconfinament, aquesta xifra no es redueix encara o, en tot cas, fins i tot augmenta lentament.
En alguns municipis, a més, l'impacte és força intens, ja que una quarta part del total tenen un 40% o més de treballadors en situació d'ERTO. En 144 casos, fins i tot, el percentatge és del 50% o superior. Tal com es pot observar en el mapa inferior o, més clarament a nivell comarcal al mapa de l'inici de la notícia, les zones més afectades són les del litoral centre i nord, algunes zones de muntanya o el Penedès i comarques del seu entorn, mentre que, en general, Ponent, les Terres de l'Ebre i algunes comarques com el Gironès, Osona i la Ripollès ho han patit menys.
Alerta: A causa de de les discrepàncies de les estadístiques sobre persones treballadores i expedients presentats -l'adreça de les empreses és diferent, en poques ocasions-, el percentatge d'afectació en una desena de municipis (sobretot, de petits) és superior al 100%. Les dades, per tant, poden contenir petits errors.
Es tracta d'una estadística força fiable, ja que s'ha elaborat creuant les dades sobre persones afectades per ERTO per municipis -que s'ofereixen un cop al mes- i les de treballadors de cada municipi -que s'actualitzen trimestralment, el darrer cop, al març-, però cal tenir tres aspectes en compte. En primer lloc, que no es tenen dades dels afectats per expedients de regulació que afecten diferents comunitats i no només a Catalunya. La quantitat de persones en un ERTO, per tant, és encara superior.
En segon lloc, són dades que fan referència als municipis de la seu de l'empresa i no a l'adreça del treballador o del centre laboral, motiu pel qual els empleats d'empreses amb diversos centres o botigues computen pel municipi on hi ha la seu. Com que la majoria d'empreses del país són petites i no tenen més d'un centre, aquest coincideix amb la seu central, però és rellevant tenir en compte això a l'hora d'interpretar els resultats.
En tercer lloc, hi ha algunes incoherències -limitades- pel que fa a l'adreça de l'empresa en l'estadística sobre empleats i la de treballadors afectats per ERTO, segurament perquè, en la segona, es deu tenir en compte la direcció fiscal i no la social, que la majoria de cops coincideixen. Això provoca, per exemple que en una desena de casos el percentatge d'afectació sigui superior al 100%, és a dir, que hi hagi més persones afectades per ERTO que treballadors al municipi.
Són majoritàriament municipis petits com Arres (300%), Benissanet (177%), Queralbs (157,1%) o Capafonts (150%), en què una desviació de poques persones provoca aquesta divergència. No ho és, però, Martorell, on consta un 192,8% d'afectació, segurament a causa dels 11.000 afectats per un ERTO a la fàbrica de Seat, la seu social i fiscal de la qual deu divergir i, per tant, distorsionar l'estadística.
Amb aquestes precaucions, es poden consultar totes les dades per municipis o comarques, en les taules inferiors, amb cercador incorporat o amb possibilitat d'ordenar les columnes. Bona part dels municipis de certa grandària més afectats per ERTO tenen un pes del turisme elevat, com Lloret de Mar (64,6%), Pineda de Mar (54,8%) o Sitges (52,1%), mentre que les comarques amb més expedients són el Garraf (44,7%), l'Alt Empordà (42,6%), l'Anoia (39,5%) -encara recuperant-se de la crisi de la conca d'Òdena-, el Baix Empordà (39,1%) i l'Aran (39%).
La quantitat d'aturats a Catalunya s'apropa al mig milió, havent-se retrocedit quatre anys pel que fa a la recuperació de l'ocupació arran de l'anterior crisi. L'impacte en el treball, però, és molt més elevat, ja que hi ha 723.764 catalans afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i, malgrat l'avenç en el desconfinament, aquesta xifra no es redueix encara o, en tot cas, fins i tot augmenta lentament.
En alguns municipis, a més, l'impacte és força intens, ja que una quarta part del total tenen un 40% o més de treballadors en situació d'ERTO. En 144 casos, fins i tot, el percentatge és del 50% o superior. Tal com es pot observar en el mapa inferior o, més clarament a nivell comarcal al mapa de l'inici de la notícia, les zones més afectades són les del litoral centre i nord, algunes zones de muntanya o el Penedès i comarques del seu entorn, mentre que, en general, Ponent, les Terres de l'Ebre i algunes comarques com el Gironès, Osona i la Ripollès ho han patit menys.
Alerta: A causa de de les discrepàncies de les estadístiques sobre persones treballadores i expedients presentats -l'adreça de les empreses és diferent, en poques ocasions-, el percentatge d'afectació en una desena de municipis (sobretot, de petits) és superior al 100%. Les dades, per tant, poden contenir petits errors.
Es tracta d'una estadística força fiable, ja que s'ha elaborat creuant les dades sobre persones afectades per ERTO per municipis -que s'ofereixen un cop al mes- i les de treballadors de cada municipi -que s'actualitzen trimestralment, el darrer cop, al març-, però cal tenir tres aspectes en compte. En primer lloc, que no es tenen dades dels afectats per expedients de regulació que afecten diferents comunitats i no només a Catalunya. La quantitat de persones en un ERTO, per tant, és encara superior.
En segon lloc, són dades que fan referència als municipis de la seu de l'empresa i no a l'adreça del treballador o del centre laboral, motiu pel qual els empleats d'empreses amb diversos centres o botigues computen pel municipi on hi ha la seu. Com que la majoria d'empreses del país són petites i no tenen més d'un centre, aquest coincideix amb la seu central, però és rellevant tenir en compte això a l'hora d'interpretar els resultats.
En tercer lloc, hi ha algunes incoherències -limitades- pel que fa a l'adreça de l'empresa en l'estadística sobre empleats i la de treballadors afectats per ERTO, segurament perquè, en la segona, es deu tenir en compte la direcció fiscal i no la social, que la majoria de cops coincideixen. Això provoca, per exemple que en una desena de casos el percentatge d'afectació sigui superior al 100%, és a dir, que hi hagi més persones afectades per ERTO que treballadors al municipi.
Són majoritàriament municipis petits com Arres (300%), Benissanet (177%), Queralbs (157,1%) o Capafonts (150%), en què una desviació de poques persones provoca aquesta divergència. No ho és, però, Martorell, on consta un 192,8% d'afectació, segurament a causa dels 11.000 afectats per un ERTO a la fàbrica de Seat, la seu social i fiscal de la qual deu divergir i, per tant, distorsionar l'estadística.
Amb aquestes precaucions, es poden consultar totes les dades per municipis o comarques, en les taules inferiors, amb cercador incorporat o amb possibilitat d'ordenar les columnes. Bona part dels municipis de certa grandària més afectats per ERTO tenen un pes del turisme elevat, com Lloret de Mar (64,6%), Pineda de Mar (54,8%) o Sitges (52,1%), mentre que les comarques amb més expedients són el Garraf (44,7%), l'Alt Empordà (42,6%), l'Anoia (39,5%) -encara recuperant-se de la crisi de la conca d'Òdena-, el Baix Empordà (39,1%) i l'Aran (39%).