27
de juliol
de
2020, 11:45
Actualitzat:
12:09h
Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona ja han atès 44.463 persones des de l'inici de l'epidèmia de coronavirus al març, la meitat que durant tot el 2019. D'aquestes, unes 9.000 són noves usuàries o feia més d'un any que no necessitaven ajuda. Són dades fetes públiques aquest dilluns per la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, i la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes. "És una crisi social sense precedents", ha dit Pérez.
Des del 16 de març, l'Ajuntament ha tramitat 18.760 ajudes per cobrir necessitats bàsiques, a les quals s'hi han destinat vuit milions d'euros. El 2019, l'Ajuntament destinava 975.000 euros de mitjana en ajuts de serveis socials i l'epidèmia ha disparat aquesta xifra fins als dos milions mensuals de mitjana.
La majoria d'ajudes estan relacionades amb alimentació i habitatge i el temps d'espera per ser atès pels serveis socials és de sis dies. En les mateixes dates de l'any passat, aquest temps d'espera era de 18 dies.
Pel que fa al perfil dels usuaris, el 70% de les persones ateses són dones. Una circumstància que es dona tant en els casos previs a la pandèmia com en el de nous usuaris. Aquests nous casos han arribat a serveis socials a causa de la seva situació d'infrahabitatge agreujada per la crisi o per la pèrdua de feina, ja que treballaven en l'economia submergida.
En relació a la distribució territorial, el districte que registra més atencions a usuaris de serveis socials des del març és Nou Barris, amb 16.365. El segueixen Ciutat Vella (14.368), Sant Martí (13.796) i Sants-Montjuïc (13.136). El districte on s'han fet menys atencions és Gràcia, amb 6.558.
"No ens consta que cap persona hagi estat desatesa", ha defensat Fuertes. Aquest ha estat precisament un dels punts de fricció entre l'Ajuntament i les entitats veïnals que també han atès persones en situació de vulnerabilitat des de l'inici de l'epidèmia. Les xarxes veïnals han denunciat repetidament que han assumit l'atenció a persones que s'havien quedat sense la cobertura de les ajudes municipals.
Avui, l'Ajuntament ha anunciat una nova línia d'ajudes per valor d’uns 600.000 euros a 57 entitats socials de barri i xarxes de suport veïnal de tota la ciutat que han mantingut en funcionament dispositius extraordinaris d’alimentació durant la pandèmia.
En paral·lel, el consistori ha incrementat un 88% els serveis d'entrega d'àpats des de l'inici de la pandèmia, dividits en 2.898 àpats servits a domicili, 1.975 distribuïts en menjadors socials i equipaments de persones sense llar i 2.298 pícnics.
Pérez i Fuertes han agraït la feina dels treballadors socials, que en alguns districtes com el Raval han alçat la veu per reclamar millores en el funcionament dels serveis. "Estem treballant per veure com reconduïm les noves necessitats que han emergit. La participació dels centres és clau i ho farem de manera compartida", ha assegurat la comissionada.
Des del 16 de març, l'Ajuntament ha tramitat 18.760 ajudes per cobrir necessitats bàsiques, a les quals s'hi han destinat vuit milions d'euros. El 2019, l'Ajuntament destinava 975.000 euros de mitjana en ajuts de serveis socials i l'epidèmia ha disparat aquesta xifra fins als dos milions mensuals de mitjana.
La majoria d'ajudes estan relacionades amb alimentació i habitatge i el temps d'espera per ser atès pels serveis socials és de sis dies. En les mateixes dates de l'any passat, aquest temps d'espera era de 18 dies.
Pel que fa al perfil dels usuaris, el 70% de les persones ateses són dones. Una circumstància que es dona tant en els casos previs a la pandèmia com en el de nous usuaris. Aquests nous casos han arribat a serveis socials a causa de la seva situació d'infrahabitatge agreujada per la crisi o per la pèrdua de feina, ja que treballaven en l'economia submergida.
En relació a la distribució territorial, el districte que registra més atencions a usuaris de serveis socials des del març és Nou Barris, amb 16.365. El segueixen Ciutat Vella (14.368), Sant Martí (13.796) i Sants-Montjuïc (13.136). El districte on s'han fet menys atencions és Gràcia, amb 6.558.
"No ens consta que cap persona hagi estat desatesa", ha defensat Fuertes. Aquest ha estat precisament un dels punts de fricció entre l'Ajuntament i les entitats veïnals que també han atès persones en situació de vulnerabilitat des de l'inici de l'epidèmia. Les xarxes veïnals han denunciat repetidament que han assumit l'atenció a persones que s'havien quedat sense la cobertura de les ajudes municipals.
Avui, l'Ajuntament ha anunciat una nova línia d'ajudes per valor d’uns 600.000 euros a 57 entitats socials de barri i xarxes de suport veïnal de tota la ciutat que han mantingut en funcionament dispositius extraordinaris d’alimentació durant la pandèmia.
En paral·lel, el consistori ha incrementat un 88% els serveis d'entrega d'àpats des de l'inici de la pandèmia, dividits en 2.898 àpats servits a domicili, 1.975 distribuïts en menjadors socials i equipaments de persones sense llar i 2.298 pícnics.
Pérez i Fuertes han agraït la feina dels treballadors socials, que en alguns districtes com el Raval han alçat la veu per reclamar millores en el funcionament dels serveis. "Estem treballant per veure com reconduïm les noves necessitats que han emergit. La participació dels centres és clau i ho farem de manera compartida", ha assegurat la comissionada.