24
d'abril
de
2020, 11:29
Actualitzat:
13:09h
Una vintena de xarxes de solidaritat nascudes arran de la crisi del coronavirus a Barcelona han publicat un comunicat en què reclamen a l'Ajuntament més recursos per a les famílies vulnerables i consideren "insuficient" l'atenció prestada pels serveis socials municipals. "Les administracions públiques no han pres mesures efectives per pal·liar l’impacte psicosocial i econòmic d’aquesta crisi", asseguren. Un dels recursos habilitats per aquests col·lectius és la xarxa d'aliments, que segons afirmen, ja arriba a 5.000 persones.
"Considerem insuficients i gairebé ridículs els punts que s’han habilitat per repartir àpats diaris a la ciutat de Barcelona i a ciutats veïnes de la perifèria com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet", diuen, a més de denunciar que la declaració d'estat d'alarma posa més èmfasi en la "centralització i la militarització" que en l'àmbit social.
En aquest sentit, els col·lectius firmants del manifest retreuen als serveis socials les llistes d'espera generades i expliquen que des de l'Ajuntament se'ls deriven famílies que les xarxes difícilment poden atendre.
A més, recorden que en alguns casos la Guàrdia Urbana ha multat membres de les xarxes mentre estaven fent tasques socials.
Al manifest, les xarxes reclamen que s'acabi la "persecució" policial i s'acomiadi del cos els agents que "abusin" del seu poder. També l'obertura de més bancs d’aliments amb productes de primera necessitat i més ajudes econòmiques per a les famílies empobrides. A més, posen sobre la taula la suspensió del pagament dels lloguers i dels subministraments, així com la regularització de les persones sense papers.
"Considerem insuficients i gairebé ridículs els punts que s’han habilitat per repartir àpats diaris a la ciutat de Barcelona i a ciutats veïnes de la perifèria com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet", diuen, a més de denunciar que la declaració d'estat d'alarma posa més èmfasi en la "centralització i la militarització" que en l'àmbit social.
En aquest sentit, els col·lectius firmants del manifest retreuen als serveis socials les llistes d'espera generades i expliquen que des de l'Ajuntament se'ls deriven famílies que les xarxes difícilment poden atendre.
A més, recorden que en alguns casos la Guàrdia Urbana ha multat membres de les xarxes mentre estaven fent tasques socials.
Al manifest, les xarxes reclamen que s'acabi la "persecució" policial i s'acomiadi del cos els agents que "abusin" del seu poder. També l'obertura de més bancs d’aliments amb productes de primera necessitat i més ajudes econòmiques per a les famílies empobrides. A més, posen sobre la taula la suspensió del pagament dels lloguers i dels subministraments, així com la regularització de les persones sense papers.